J. ROIÇ DE CORELLA

PUBLICADES AB UNA INTRODUCCIÓ

R. Miquel y Planas

SEGONS ELS MANUSCRITS Y PRIMERES EDICIONS

BARCELONA MCMXIII

CPreu d'aquesta obra: 20 pessetes

AVÍS DE L'EDITOR

El present volum, començat en 1912, no ha pogut benef!- ciarse de les normes ortogràfVques de l'Institut d'Estudis Ca- talans, sinó en aquella part qui ha estat estampada després de la publicació de les susdites normes (plecs « a / y 57).

Emperò, ab l'únic objecte de conservar al volum una base d'uniformitat editorial, ens hem permesa una lleu transgressió a les noves regles, mantenint, per a la conjunció <y> y per a la preposició « ab > (que l'Institut escriu respectivament « i > y € amb»), l'ús d'aquelles formes tradicionals.

Qoedi, ab tot, ben entès, que la reforma rès no té que veu- re ab els textes antics que publiquem, per als quals no regeix més llei que'l respecte absolut als documents d'ont proce- deixen.

BIBLIOTECA CATALANA

DIRIGIDA Y PUBLICADA FER

R. MIQUEL Y PLANAS

OBRES DE J. ROIÇ DE CORELLA

J. ROIÇ DE CORELLA

PUBLICADES AB UNA INTRODUCCIÓ

R. Miquel y Planas

SEGONS ELS MANUSCRITS Y PRIMERES EDICIONS

BARCELOKA MCMXIII

pe

3Í37 1 9/3

ÍOSTSí

A LA MOLT EXCEL•LENT

DIPUTACIÓ PROVINCIAL

DE

VALENCIÀ

BENEMÈRITA PROPULSORA DE LA CULTURA EN TERRES VALENCIANES

Homenatge respectuós de , L'Editor

INTRODUCCIÓ

A LES OBRES DE

Mossèn Joan Roiç de Corella

§ 1. Noticies biogràfiques

Les escasses noticies biogràfiques que posseim de Mossèn Joan Roiç de Corella procedeixen dels manus- crits y edicions d'obres seves qui ens són pervinguts. En un d'aquells, copiat a Catalunya, és nomenat Mossèn Corella «Cavaller de Valencià y estudiant en sacra teologia* (1). Com a determinació de la pàtria de l'escriptor, hi ha encara el fet d'ésser constantment dita « vulgar llengua valencia- » na » la en que són escrites les seves obres: sabut és que ab aital qualificació, els escriptors valencians han distin- gida, desde'l catorzèn segle ençà, llur parla natural del llen- guatge propri dels catalans de l'antic Principat.

Una sola data ens és coneguda, y encara per aproxima- ció, de la vida de l'escriptor: l'any 1500, època de la seva mort; circumstancia qui resulta del colofó d'un de sos lli- bres (2), començat tal volta a estampar sots sa personal di- recció, y que la mort no li permetria veure enllestit.

El mateix cognom de Roiç ha estat interpretat diversa- ment: algú ha escrit Roig de Corella, sense raó de cap mena, essent Roiç l'única grafia qui apareix en els textes.

(1) La Vida de Santa Anna, segons el Jardinet d'Grats. En altres textes, en lloc de « estudiant», se'l nomena «mes- » tre» o «professor en sacra theología ».

(2) Lo Segon del Cartoxà. (Vegi's la edició núm. 10, des- crita en el § 2.)

OBRIS DB J. KOIÇ DE COKSLLA

La transcripció /fuiz, que modernament hem vist usada, en- cara que menys inacceptable, no pot, ab tot, ésser preferida a l'autèntica que'ns proporcionen els mateixos documents literaris. Apart d'això, és de notar que'ls contemporanis de Mossèn Roiç de Corella solien nomenar-lo, simplement. Mossèn Cobblla, prescindint del seu primer cognom.

Entre'ls bibliògrafs valencians, ja el P. Rodríguez insi- nuà la possibilitat de que'l nostre escriptor fos un dels dos Joan de Corella, pare y fill, Comtes de Concentaina, citats per Escolano.

Segons aquest historiador ( 1 ), el senyoriu de Concentai- na fou venut, en 1445, per don Francisco de Proxita a don Ximèn Pérez Corella, son privat y conseller, el qual obtin- gué tres anys després, a Nàpols, el títol de Comte de Con- centaina.

El llinatge dels Corella venia de Navarra, del nom de ta vila de Corella, a la ratlla de l'Aragó: don Pere Ruiz de Corella, senyor de dita vila, y don Antoni, germà seu, pas- saren a establir-se a Valencià en temps de la conquesta. En 1341 ja compareix com a Jurat d'aquesta ciutat per l'es- tament de Generosos, un Joan fíuíz de Corella. Ell mateix o altre d'iguals noms se retroba en 1400, com a Jurat de Valencià, y sembla que fou fill d'aquest, aquell don Ximèn Pérez Corella, primer Comte de Concentaina.

El segon dels Comtes de Concentaina se nomenà, com son avi, Joan Ruiz de Corella, essent fill de don Ximèn y de sa muller donya Beatriu Lansol.

Aquest Joan Ruiz de Corella, segon Comte de Concen- taina, va casar-se ab dóna Franciscà de Moncada, de la qual hagué dos fills: el gran, qui es digué, com el pare, Joan Ruiz de Corella, y altre, de nom Roderic. Com a referència cro- nològica relativa al segon Comte, hi ha la noticia del seu viatge per mar, en 1487, per a portar adjutori al Rei don Ferran el Catòlic, en el setge de Vélez-Mélaga.

(1) Escolano: Segunda Par te de la Dècada Primera de la Historia de ta Insigne y Coronada Ciudad y Heyno de Va- lencià {Valencià, 1611); pàgs. 1355yseg8.

§ I. NOTICIKS BIOGRÀFIQUES XJ

El tercer Comte, Joan Ruiz de Corella, prengué per muller a dóna Joana Fajardo, y morí sense successió.

Don Roderic, germà de l'anterior, heretà l'estat de Comte de Concentaina, essent, per lo tant, el quart d'aquest títol; se casà ab dóna Àngela de Borja, essent el fill llur don Guillem Ruiz de Corella.

Aquest don Guillem, cinquè dels Comtes, contragué matrimoni ab dóna Brianda, filla de don Diego Hurtado de Mendoza; se sab d'ell que va ésser a Bolonya en 1532; y que, en 1541, quan tenia quaranta-tres anys d'edat, va des- aparèixer de sa terra, sens que jamai reaparegués. Deixà un fill, don Ximèn Pérez Ruiz de Corella.

Don Ximèn, sisè Comte per ausencia y mort de son pare, contragué matrimoni ab dóna Beatriu de Mendoza, filla de don Bernardí de Mendoza.

Fill de don Ximèn y dóna Beatriu, fou don Jeroni de Corella, setè dels Comtes de Concentaina, el qual se va casar ab dóna Lucrecia de Moncada, filla del Marquès d'Ay- tona.

Els fills d'aquest foren, el Comte don Gastón, vuitè dels del seu títol, y don Jeroni de Corella, vivents l'un y l'altre en el temps de l'Escolano, o sia a començos del segle xv/r. Evidentment, de la llista qui precedeix no hi ha sinó els Joan Ruiz de Corella, segon y tercer Comtes^de Concen- taina, susceptibles de fer bona, cronològicament, la su- posició del P. Rodríguez. Emperò, si realment un d'ells ha- gués estat l'escriptor qui ens interessa, aital circumstancia no hauria pogut per menys d'ésser coneguda del cronista de qui hem extractat les precedents notes; y això hauria re- sultat segurament dels documents que ell hagué de consul- tar, sobre tot havent estat tant festejada dels seus contem- poranis (com veurem) la figura literària del nostre Joan Roiç DE Corella. Inversament, ens apar absolutament im- possible que aquest no'ns hagués, en un lloc o altre de les seves obres, fet palesa la circumstancia d'ésser posseïdor d'un títol nobiliari.

Aitals consideracions, probablement, han degut influir en la opinió dels biògrafs posteriors al P. Rodríguez. En Ximeno, en Fuster, y altres, creuen que'l nostre Mossèn Co-

xij OBKKS DB J. KOIÇ DK CORKIXA

rella degué pertànyer al llinatge dels susdits Comtes, mes no pas ésser un d'ells.

En Pasqual Boronat (1), un dels darrers qui s'és propo- sat establir la biografia del nostre escriptor, ha tinguda ocasió de consignar noves referències, les quals no tenen, sinó en comptats casos, un valor decissiu; car, com hem vist, coincidiren en dir-se Joan Roiç de Corella, al menys dos personatges qui visqueren simultàniament a Valencià. Es, doncs, quasi segur, que algunes de les noticies reculli- des no tinguin rès que veure ab el nostre autor.

Entre les persones qui contribuïren a les despeses d'edi- ficació, entre 1 446 y 1 449, del Reial Monestir de la Trinitat, a Valencià, apareixen esmentats: lo honorable Mossèn Au- zias Roiç de Corella, Cavaller; la honorable Na Aldonça, muller seua; en Johan Rolç de Corella, fltl seu; Frare Manuel Roiç de Corella, fill seu; y en Lois Rolç de Corella, fill seu. El Johan Roiç de Corella, fill de Mossèn Auzias y Na Aldon- ça, ens apar que podria molt ben ésser l'escriptor. Hi hagué ademés una Na Aldonçela de Corella, qui podria ésser també filla d'aquells y germana del nostre Mossèn Corella, la qual vesti l'hàbit de monja del susdit Monestir, el dia 5 de maig de 1457, segons consta en el llibre d'ingressions.

Una nota del canonge Mayans, qui apareix inscrita en marge de l'article Corella, damunt l'exemplar que li perte- nesqué de l'obra de Ximeno, Escritores del Reyno de Valen- cià, diu que figura, entre les persones qui foren nomenades Jurats de dita ciutat en els anys 1403, 1404, 1412, 1417. 1 453, 1 454 y 1 475, el nom Joan Roiç de Corella. Per a un inter- val tant llarg com és el qui separa les dues dates extremes, hi ha lloc a suposar que no déu tractar-se aqui d'un sol per- sonatge, sinó de dos; y, en tot cas, les dates que podrien re- ferir-se al nostre Corella, són únicament les tres darreres. Emperò, abans que tot, caldria veure si aquestes referèn- cies no escaurien millor totes plegades als Comtes de Con- centaina.

En 19 de maig de 1453. un Joan Rolç de Corella apareix

(1) Vegi's en la Revista de Catalunya els quatre arti- cles d'aquest autor, firmats L. d'Onlalvllte.

§ I. NOTICIES BIOGRÀFIQUES XÜj

nomenat examinador de nofharis, en companyia d'en Beren- guer Martí. Un càrrec com aquest, qui sembla requerir uns coneixements y experiència considerables, exigeix atribuir al nostre escriptor, si realment se tracta d'ell, una edat a sa mort, en 1500, de més de vuitanta anys. Recordant-nos de que'l traductor del Cartoxú treballà en aquest fins als da- rrers moments de sa vida, se fa difícil que l'examinador de notaris de 1453 sia el nostre home.

En 21 de maig de 1456 y en 12 de juny de 1462, un Joan Roiç de Corella fou elet Conceller de Valencià per Testa- ment de Cavallers y Generosos.

Un reverent y magniflch Joan Roiç de Corella apareix constituït marmessor d'en Joan de Rocafort, doctor en Teo- logia, per testament que aquest otorga en \." de març de 1471, davant del notari Berenguer Cardona. Les cir- cumstancies en que se l'esmenta, fan molt versemblant que's tracti aquí del nostre escriptor.

En 30 de maig de 1474 fou nomenat el Mestre en sacra Theologia Mossèn Roiç de Corella, àrbitre o jutge, en com- panyia d'altres dues persones, davant del notari Joan Ver- danxa, per a que poguessin resoldre els plets entre'ls nobles Andreu y Lluís Figuerola.

En 13 de maig de 1475 foren nomenats per a Jutges d'apel•lacions en l'examen de notaris, Joan Roiç de Corella, Joan Gòmiç y Micer Miquel Albert.

En 4 de juliol de 1489 fou publicada la Indulgència que concedí el papa Calixte III per a la fàbrica de l'altar d'ar- gent de la Seu de Valencià. En el registre ont apareix aquesta noticia (1) consta que'l Reverent Mestre Johan Roiç de Corella, mestre en sacra Theologia, publicà dita indulgèn- cia y sermonà aquell dia en la mateixa Seu.

Respecte a la professió de Mosshn Roiç de Corella, ens donen els lextes, com ja queda dit, la indicació de que fou < Mestre en sacra Teologia ». Per raó de dita circumstancia, y perquè un poeta contemporani el lloà de predicador singu-

(1) Arxiu Capitular de Valencià; vol. 1.506, lletra A, fol. 31. (Referència d'en Pasqual Boronat.)

sít obrbs de j. roiç db corblla

lar (1), se l'ha suposat eclesiàstic; emperò en aquells temps l'estat relligiós no era indispensable per a poder predicar en una església. La producció literària del nostre escriptor, per altra banda, fa admisibles les dues hipòtesis, majorment recordant que d'escriptors valencians d'aquella època, ecle- siàstics y tot, ens són pervingudes les mostres literàries més poc congruents ab l'estat sacerdotal. Mossèn Corella, escriptor mfstic de justificat renom, és també l'autor de produccions ben profanes, atrevides y tot; cert és que ca- bria suposar obra de joventut les poesies amoroses a que volem referir-nos, emperò no és menys cert que elles pro- curaren al nostre escriptor una prou gran notorietat en tre'ls seus contemporanis.

Y ab això queda dit tot lo qui pot relacionar-se, d'aprop o de lluny, ab el poeta Mossèn Joan Roiç de Corella. Es evident que tot plegat no basta, ni de molt, per a establir la seva biografia, essent precís prèviament, quan això s'inten- ti, determinar quines d'aquestes noticies poden referir-se al nostre personatge, y quines als altres dels mateixos nom y cognoms.

§ 2. Bibliografia

Abans d'entrar en l'estudi de l'obra literària de Mossèn Corella, creiem convenientpresentar ordenades les noticies bibliogràfiques que hem pogut reunir relatives a la seva producció:

1) (1474 ?) [Lbs Labobs de la Vbhge María.) Obra pol- tica de Mestre Corella Inclosa en el llibre intitulat com segueix: < Les obres o trobes dauall &crites, les quals trac | ten de la- bors de la sacratissima Verge Maria, I foren fetes e ordena- des per los trobadors deius e j en cascunade les dites obres scrits, responents a | una sentencia o seria del mes prop in- sertat tibel | o cartell, ordenat per lo uenerable mossèn Ber-

(1) Mossèn Fenollar, en la cobla que endreçà a Mossèn Corella, y qui comença: «Un altre Sant Pau — ohint vos > contemple; — quant vos sermonau, — alegras lo temple. • Vegi's el present volum, pàg. 431.

jOlf magnifica vírtuofa , Jibonefliíïïma fenyora na mopalaua jx callellui los f ucj>3 per a eíTer accepíce volen t que proceínt oe fanccra/e bona w/ lunraf íTen conformes ala K)im e conDÍcío ce qui fen^recen . í8 pcTço virtuofa fenjpora be peti/ ^ yo 3oan roíç oe corella íhioí ant en facra tbeologia : q a vos fera gran c íïngular fpírítual ce lít legir la prefent bíftoria cela gloríofa fancf a anna mare cela mare oe noftra falut/e miferícor tjia i perquc moltes vcgaoes be oít mr al ftrcnu e «irtuos caual lernwíTen Luis ce caftellai ma/ rí r voftre í que teniu gran e fpe

a.z

La Vida de Santa Anna; fol. a^.

cial ceuocio en aqucQa qcccUèt fenpora .

TDz\ matrimoni K)írtute e bdlct odaglonofafancra.

ela ciutat

a berWeem fon na/ rural aqucfta bonc/ ftíílïma fenyora ccí noble íhc/ nu real tríb a l'uca filla üt ma gníficbe parc c mare . Lo parc hac no acbar : la cartiíTima ma< re lía ; lo9 quals criaren la ínfi' 0ne u>n5clla fcgcnB loe nobles coíluma ce aquella fancfa Uuora

La Vida ob Santa Anna; fol. a* v.

§ 2. BIBLIOGRAFÍA Xvij

nat I FenoUar, preuere e domer de la Seu de la insigne | Ciutat de Valencià, de manament e ordinatio I del spectable senyor Frare Luis Despuig, Me | stre de Muntesa e Visrey en tot lo Regne de Valencià. Lo qual senyor, carn a deuot de la Uerge Maria, posa en la dita Ciutat de Valencià | una loya a tots los trobadors, a onze dies del I mes de febrer, any de la Natiuitat de Nostre Senyor | Mil.CCCC.Lxxiiii., co es, hun troç de drap | de uellut negre, apte o bastant per hun gipo, qui | mils lohara la Uerge Maria en qual seaol Ien I gua. La qual loya, per a dir en aquella, f onch lo | dit dia posada en la casa de la confraria de Sant | lordi, de la dita Ciutat, e iutgada a .xxv. del mes de mars del dit any. Lo tenor o seria del | dit Cartell es lo mes prop següent. »

Aquest volum (del qual ens ha plagut reproduir integral- ment la primera plana o títol perquè explica el motiu de sa publicació) se suposa estampat a Valencià, per en Lambert Palmart, devers l'any 1474. Hi figuren obres de quaranta autors, entre les quals una del nostre Corella, destina- da, com totes, a cantar les llaors de la Mare de Déu. Com a resultat d'aital certamen, fou adjudicada a la propria Verge la Joia oferta a qui millor la lloaria; donat que tots els qui ho havien fet, li devien la gràcia d'haver-los inspirat.

L'exemplar únic qui ens és pervingut d'aquest llibre, pertany a la Biblioteca de la Universitat de Valencià; ha vent-se fet d'ell una reproducció, l'any 1894, ab la rúbrica de Primer Libro impreso en Espafía,

2) (1486 1) [Vida de Sancta Aííiía.]. Després d'un pri- mer full en blanc, comença en el full signat a2: « Molt mag- nifica virtuosalhonestissima senyora Na|Monpalaua de Cas- tellui los serueys | ... > Acaba en la primera cara del full c9, ab els mots: «gràcies tots los dies de ma vida. Amen».

Volum petit, de 26 fulles, comptant-hi la primera y la darrera blanques; estampat en lletra gòtica, a grans mar- ges, ab cap-lletres tipogràfiques ornades.

En Gallardo (1) ha dit d'aquest llibre que era una preua-

(1) Gallardo: Ensayo de una Biblioteca Espanola de II- bros raros y curiosos (Madrid, 1889); IV, 286; núm. 3.727.

Xviij OBRKS DK J. ROIÇ DK CORKLLA

da Impressió netfssima, y d'un remarcable primor caligràfic els tipos ab que fou composta. Efectivament és així, essent ademés digna de notar la correcció del seu text, talment com si hagués estat repassat pel propri autor.

La extrema identitat dels caràcters y de les cap-Uetres ab els d'altres impressions d'en Fernàndezde Córdoba, per- meten atribuir an aquest estamper valencià la susdita edi- ció; la qual, en aquest cas, degué ésser feta devers 1485.

L'únic exemplar conegut actualment d'aquest llibre, ha- via pertenescut an en Ferran Colom, y és conservat a la Biblioteca Colombina de Sevilla.

3) (1490) « PsALTBRi trelladat de lati en romanç per I lo reuerent mestre Corella. > A la fi: « Aci feneix lo psaltiri aromançat per lo | Reuerent mestre Johan Royç de Corella | mestre en sacra theologia. Corregit e fe | elment smenat per Johan Ferrando de i Guiuara preuere. Empremptat en Vene I eia per mestre Johan Hertezog tudesch. | A xxx dies de abril. Any de la natiuitat | de nostre Senyor Deu Jesu crist .Mil e | cccclxxxx. Laus Deo. » Una darrera fulla pre- senta, sot, el segell de ílmprcssor.

Volum de 137 fulles, en 4.' petit, estampat ab lletra gò- tica d'una sola mida. Títols, cap-Uetres y petites majúscu- les de cada verset, en vermell. Exemplar en la Biblioteca Nacional de Madrid, únic conegut.

4) (1490 ?) « Tractat dk la Concepció de la Sacratís- sima Verge Maria, Mare de Déu, Senyora nostra, fet per lo Reverent Mestre Corella. »

Ximeno és l'únic bibliògraf qui descriu aquest llibre, del qual diu que és en 4.«, sense nota ni any de la impressió. Afegeix que l'autor ha dividida aquesta obra en tres parts; la primera de les quals explica quina cosa és y còm fou con- tret el pecat original. En la segona és tractat còm la Mare de Déu fou preservada del susdit pecat per gràcia de son Fill Divinal. V en la part terça y darrera són resolts els arguments oposats.

Pérez Bayer y Méndez reprodueixen la noticia d'aquesta publicació per lo que'n diu en Ximeno. Sembla que, poste-

§ 2. BTBLIOGRAFÍA ZÍX

riorment, ningti no n'ha pogut veure cap exemplar. En Se- rrano y Morales coincideix ab en Méndez en datar la estam- pació devers l'any 1490, la qual atribueixen a l'estamper valencià Rix de Cura.

5) (1493) [Oració a la Verge María.] Composició d'eh Roiç de Corella estampada ala fi del volum següent: [Istoria de la Passió, per Mossèn Bernat Fenollar y Pere Martineç.] Co- mença en elfol. a^; «Endreça: | A la molt illustre e deuotis- sima senyora dona I Isabel de Billena, digna abadessa del Monestir | de la Sancta Trinitat, en Valentia.» En el revers del full signat 14 compareix: «Oració a la Sacratissima Ver- ge Maria tenint son fill | Deu Jesús en la falda deuallat de la creu. Ordenada | per lo molt reuerend mestre Mossèn Corella. > En el full següent hi ha el colofó en vers, en el qual s'hi declara que la esíampació del llibre fou feta a Valen- cià, per Jacobo de Vila, « y fou acabada del tot lonzen dia I del mes de giner, any mil que corria I quatrecents noranta e tres, ab salut».

Aquest llibre, qui fou reeditat per dues vegades en el setzèn segle, ha estat, ara de poc, reimprès en sa totalitat, sots el títol de Lo Passi en Cobles (Valencià, 1912).

6) (1495) « Lo Quart del Cartoxa », títol xilografiat, a manera de portada, al revers de la qual hi ha una gran estam- pa de la crucifixió. En el segon full: « Comença lo quart I del Cartoxa aromancat | per lo Reuerent e mag I nifich mestre loan Roic | de Corella, caualler e me | stre en sacra theo- logia. » Acaba l'obra en el foli clxxiiij p°. Segueix la taula en la pàgina següent, j» al v° de la mateixa comença la « Ora- ció a la senyora nostra tenint son fill Deu Jesús | en la falda deuallat de la creu. » Acaba en la primera columna de la plana següent, cloent- se el volum ab el colofó: « Ad laudem g honorem domini nostri | lesu Christi eiusque Virginis Marie | matris sue. Fuit impressum in ciui i tate vrbis Valentie die xvj. februa | rij. Anno domini M.cccclxxxxv. >

Volum en foli, que Haebler suposa estampat pels com- panys impressors Pere Hagenbach y Lleonart Hutz. Conté la darrera part de la traducció que Mossèn Corella feu de

OBRES DB J. ROIÇ DB CORBLLA

U Vida de Jesucrist, escrita en llati per Ludolf de Saxonia. coneRut per el Cartoxà.

No deixarà de semblar estrany quel llibre comencés a ésser estampat precisament pel seu darrer volum; emperò no ha de veure's en això sinó una conveniència editorial: Lo Quart del Carfojrà correspon a la Passió de Nostre Senyor, y sembla que havia d'interessar més al públic que les altres parts, que, com veurem, foren estampades en anys succes- sius.

La Oració de Mossèn Corella, qui figura estampada a la fi d'aquest llibre, havia ja estat impresa abans, com hem vist, a la fi de La Istoria de la Passió, de Bernat Fenollar y Pere Martínez, probablement pels mateixos impressors.

7) (1495) «LoQüartdelCartoxa», /i/o/jií7o^rfl/ïa/ert la primera fiflla o portada. « Comença lo quart del Car | toxa aromancat, corregit, smenat e ben examinat per | lo reuerent e magnif ich me | stre Joan Roiç de Corella caua I ller e mes- tre en sacra theo | lògia. » Acaba a la plana cjttxv/ v". La fa- lla següent conté, com la edició precedent, la « Oració •, flns al full qui segueix, ont hi ha també el colofó: « Ad laudem z ho- norem domini nostri | lesu Christi eiusque Virginis Marie Matris I impressum fuit opus istud, correctumnec i non dili- gentissime emendatum, per reueren | dissimum dominum Joannem Roiç de Corella I doctorem sacre theologie. Die v" sexta I mensis nouembris. Anno domini mil | lesimo qua- dringentesimo nonagesimo I quinto. »

Reimpressió del llibre anterior, per Lope de la Roca. Aquesta vegada sembla que'l propri Roiç de Corella hagué de tenir cura de la correcció, per haver resultat incorrecta la primera edició; així ho suposa el senyor Haebler, al des- criure l'únic exemplar que's coneix d'aquesta, conservat a la Biblioteca Universitària de Valencià.

8) (1496) € Lo PRIMES DHL Cartoxa », titol xtlogràflc en el primer full. Comença en el segon el « Prolech del trella- dor ». Acaba en el foli cxxxxiij v", ab el següent colofó: « Aca- ba la primera part del Cartoxa en la vida de lesus Deu hi | se- nyor nostre; trelladada de latl en valenciana lengua per lo |

§ 2. BIBLIOGRAFÍA x:^

tnagnifich hi reuerend mestre Joan Roiç de Coretla, Caua | ller hi mestre en sacra theologia, hi per ell mateix corregit | smenat hi ben examinat. A pregaries del molt reuerend hi | magnifich frare Jaume del Bosch, Caualler, religiós del sa I grat orde de la sacratissima senyora nostra Verge Ma- ria de I Montesa. Stampat en la insigne ciutat de Valencià, a tretze | de abril, Any de la salut nostra Mcccclxxxxvj. » Segueix la taula en el full immediat; y, al revers del mateix, comença: « La Vida de la sacratissima Verge Maria, mare de Deu, senyora nostra, en cobles de rims stramps. » Ocupa tres planes, y queda encara una fulla del volum en blanc.

Volum de les mateixes dimensions y condicions tipogrà- fiques de les altres parts de l'obra. Haebler suposa estam- pada aquesta edició pels impressors Hagenbach y Hutz, qui havien ja feta la primera estampació del Quart del Cartoxà, l'any abans.

9) (14981) <Lo Plant de la Reyna Ecuba en prosa catalana, compost per mosen Joan Rozes (sic) de Corella. » Comença: «Mortale fiere amor...», y acaba: «...animosos troians. Impreso en Barcelona por Juan Luschner. »

En aquests termes descriu el Registre de la Biblioteca de don Ferran Colom, sots el nímero 3.958, la edició, avui completament desconeguda, d'una de les obres de Mossèn Corella, que sortosament ens ha conservat un manuscrit. L'exemplar, que, segons el mateix Registre, havia costat tres diners, comprat a Barcelona pel mes d'agost de 1513, era en 4.«, y no ha estat possible retrobar-lo a la Colombina de Sevilla, ont, com se sab, anaren a parar els llibres que'l fill de Cristòfol Colom havia recullits en sos continuats viatges. Per la poca extensió de l'obra, havia de formar un follet de poques planes, y això pot explicar la seva pèrdua; a menys que algun dia no comparegui l'exemplar en algun vo- lum de diversos, escorcollat fins ara deficientment. Vincípit que dóna el Registre difereix del començament del text que coneixem; pot ésser efecte d'una transcripció errada, o, tal volta, una variant de la redacció d'aquesta peça literària.

Respecte a l'època en que pogué ésser feta aital im- pressió barcelonina, creiem probable l'any 1498, del qual

XXIJ OBRKS DE J. ROIÇ DK CORELLA

se coneix una altra estampació d'en Luschner; era quan aquest s'havfa ja separat del seu company Preus, y abans de que passés a imprimir a Montserrat, que, com se sab, fou en 1499 y 1500.

10) (1500) cLo SEGON DEL Cartoxa», lUol xilogroflat en la primera fulla. En la segona: c Comença lo segon del Car- toxa I arromançat, corregit, smenat y I ben examinat per lo reuerend e | magnif ich mestre Johan Roiç I de Corella, caua- ller, mestre en | sacra theologia. » Acaba en el full elvij: « A honor, laor y glòria de la Trinitat Sanctissima acaba i la se- gona part del Cartoxa, traduhida de latina lengua en valen- ciana I prosa per lo molt reuerend e magnifich mestre en sacra theologia mossèn | Joan Roiç de Corella, y per aquell diligentment ans de la mort sua corregida I hi examinada; la qual fon après ab gran vigilància effigiada y em I premptada en la inclita metropolitana ciutat de Valencià en lo any jubi | leu de la Natiuitat jocundissima de nostre senyor Deu Jesu Crist, Mil cinch cents. » Al darrera de la fulla comença la taula, la qual termina en la fulla següent, de la qual roman en blanc el revers.

Volum en foli, de 1 58 fulles; imprès, segons Haebler, per l'estamper Cristòfol Cofman. Es interessant la noticia del colofó, relativa a la mort de Mossèn Corella: aquesta degué ocórrer aquell any, otal vegada l'any abans, mentrcs s'ocu- pava de la correcció del llibre.

11) (13021) [Lo TERÇ DEL Cartoxa.) Comença el full segon d'aquesta manera: « Comença la terca part I del Car- toxa, trelladat | de lati en romanç per | lo reuerent mestre Co I rella. De la transfigura | cio del Senyor, primer capí- tol. » Acaba el text en la primera columna de Vanvers del foli clxxxiij. En la segona columna comença la taula dels capítols. Acaba la taula en la plana següent, sense indicacions tipogrà- fiques.

Haebler suposa (nota al seu nüm. 375) que la impressió d'aquesta part hagué de fer-se en 1502; però no diu en què's fonamenta, ni es refereix per a rès a qui pogué esser-ne l'impressor.

§ 2. BIBLIOGRAFIA XXÜj

1 2) (1307) « Historia de Josef, hijo del gran patriarca Jacob, copílada por Joan Ruiz de Corella. » Comença el prò- leg: «Porquemanifiestamente... » Comença la historia: cLa perversa, triste y miserable... » Acaba: « su vida triste ». Es en 4.t Fou impresa a Valladolid en 17 de septembre de l'any 1507.

Aitals són les noticies que d'aquest llibre ens dóna el Registrum de don Ferran Colom, sots el núm. 3.324 (1); diu ademés que li va costar, comprat a Medina del Campo, quin- ze maravedisos. El llibre dèu haver-se perdut, per quant l'Aguiló, qui feu viatge a Sevilla per a pendre nota dels lli- bres catalans que quedaven a la Colombina, descrigué aquesta edició seguint la noticia de don Ferran.

Se tracta aqui d'una traducció castellana de l'obra de Mossèn Corella, que trobarem tot seguit impresa, y el text original de la qual figura així mateix en el nostre volum.

13) (1510) « La Historia de Joseph fill | del gran pa- triarcha Jacob, | ordenada per lo reuerend ! mestre Joan Roiç de Corella, caual | ler e mestre en sacra theologia.» Aquest

|2I feídotía ^c ^o(tç\i fill bd gra patrmrc^a S^cob «.^Jozdcmdapcrlo rcueroid mcflre^oati roíc tccoiúUamX Icr c mcíïrc en facmt|?colosia

és el títol de la portada. Segueix al v° d'aquesta primera fu- lla una estampa de la cruciflxió; y, en la plana següent, sig- nada a ij, el text: « Prologo (sic) de la ystoria de Joseph, | fill del gran patriarcha Jacob. > Acaba, en el revers del full c9, ab els mots: «...perdi es stada ma vida trista. | Oeogracias.»

(1) Cfr. Gallardo, obr. cit.; II, 535.

1^2olo0o ocla plloiía oc ^ofcpt fill Dcl gran patriarc|?a ^acob

^^^frquc manifd^amenf fcmoltre:c5no^

dbvirtuofdviDd cnla fuanwgdfat lur rpera{afermen,E)ercrmre cnpulgarí)c tTaUoana^fdrla (^o:ia De aqU be Pirrore ejcemple Jofcplj fill Dd gra patriarclpa jdcob.CBnla virtuós fa vm 61 qual ab lum clara fe corépia cò la Diürna ^iDencía fctid fo:va:c q fiam atribolaré co a bcni^ grte fenço: e pareiper majoi be tiollre conipo2ta.

^cl ^op que per enueja los altres

germans ajofcpS? tmicn,

Símqm trilla mifera cnuqa.qabttml (litd vUd mirat les p20fperttate femp^e be plo:a:ab lo ven 6le6 fuce moztals fat

getes:l?auía nafrat loe animo© c pcfee

bels fills bel gra patriarcbajacobiq alguna cofa a lor pííla De tan gra offenra pfenrar nos pobla:có la mafueta benigne pfencia be lur germà )orepl?:lo qual fon pare jacob mes quels altres amaua l^er que nat De mare íleril enlo tq^s 6la fua eoat antiga era fill De aqlla benufta e bella lR3cl?el:^la qual en

treball be fartfía belírofa era Itat fael íauèt quatoi yc an^s De laba foa oncle.lbauia racl?el ab gra boí- lojbe jacobialaímaua mo2t pagat lo general oeurc Deí:a t a jofepl? fou fill ni rinuí s e beUa fcmblaça e fi^ra foa.lo qual jacob fon pare guarbaua co a pe

a n

La Historia de Joseph; fol. a2.

^ 2. BIBLIOGRAFÍA

En 8.^ de 26 fulles, la darrera de les quals és en blanc. Lletra gòtica de dues mides, ab caplletres ornades. Aquesta estampació ha estat atribuida per alguns bibliògrafs a l'im- pressor valencià Lope de la Roca; en aital cas deuria co- rrespondre als anys abans de 1498, en que aquell morí. Emperò en Serrano y Morales l'adjudica an en Joan Jofre, y la suposa feta devers l'any 1510. L'únic exemplar cone- gut actualment és a la Biblioteca Universitària de Va- lencià.

14) (1513) [Lo Quart del Cartoxa.] Fot. II: « Comen- ça lo Quart del Cartó | xa aromançat, corregit, sme | nat e ben examinat per lo re | uerent e magnifich mestre Jo | han Roiç de Corella, caualler | e mestre en sacra theologia. I De la passió del Senyor Nostre. Capitol I. » Acaba el text en el fot. cjrxix; y, al verso d'aquesta mateixa fulla, compareix la < Taula del Quart del Cartoxa », qui omple. Juntament ab el segell de Vimpressor, tota la plana. A la cara anterior del fol. cxxx. hi ha la «Oració a la Senyora Nostra | tenint son fill Deu Jesús en la falda deual | lat de la creu», completant- se ab el següent colofó: « A lahor e glòria de nostre Senyor Deu Jesu I crist e de la Sacratissima Verge Maria, ma | re sua, es acabat lo present libre, nomenat | lo Quart del Car- toxa, corregit y smenat per | lo molt reuerent e magnifich mestre Jo | han Roiç de Corella, caualler e mestre en sa I era theologia. E fonch empremptat en la | molt insigne e metropolitana ciutat de Va i lencia per Gorge Costillal fslcj, a .xxiiij. dies del | mes de maig de lany M.d.xiij. > El verso iVaquest darrer full és en blanc.

Volum de 130 fulls, de format idèntic al dels altres Cartoxans. Exemplar en l'Institut d'Estudis Catalans (fons Aguiló).

1 5) (1318) « Lo Primer del Cartoxa », títol xilograflat, en tres linees, damunt del primer full. Al revers del mateix hi ha una estampa del Crist, a tota plana. En el segon fol.: < Pro- lech del trellador », a dues columnes, ocupant tota la pàgina. El text ocupa fins al fol. 139; en el fol. 139 v." hi ha la taula, a la qual segueix « La Vida de la Sacratissima Verge » d'en

d

XXTJ OBRES DK J. ROIÇ DK CORILLA

Corella, ocupant tres plattes. Al verso del darrer full hi ha el colofó: € Acaba la primera part del Car | toxa en la vida de lesus, Deu hi Senyor nostre, trelladada { de lati en valencia- na lengua per lo manifich hi re | uercnd mestre Joan Roiç de Corella, Caualler | hi Mestre en sacra theologia, hi per ell mateix | corregit, smenat hi ben examinat. A prega | ries del molt reuerend y magnifich frare | Jaume del Boch (slc^, Caualler, religiós del | sagrat ordre de la sagratissima Se- nyora I nostra Verge Maria de Montesa. A de I speses de Joan Trinxer, mercader de I libres, ciutadà de Barselona. | Estampat en la insigne ciutat | de Barselona per mestre | Joan Rosembach, ale | may, a .xvj. del mes | de Octubre, Any I Mil.D.xviij. » (Segell de Pimpressor.)

Volum de 141 fulles. Exemplar en la Biblioteca de la Universitat de Barcelona.

§ 3. El *Jardinet d'Orats »

Coneguda ja, per la enumeració precedent, aquella part de la producció d'en Roiç de Corella que'ns llegaren impre- sa els segles xv y xvi, anem a veure ara l'altra part, qui ro- mangué impublicada,y la conservació de la qual devem prin- cipalment a dos manuscrits coetanis de l'autor. Ja s'ha dit que l'obra inèdita del poeta valencià és més important que lo que se li coneix imprès; y això és cert, no per la quanti- tat, sinó perquè aquella ens ofereix l'aspecte més original de la personalitat literària d'en Corella, fins al punt de que, si els manuscrits haguessin desaparegut, no sabríem ara explicar-nos la raó del gran renom assolit de son vivent per l'escriptor valencià.

El primer en antiguitat dels manuscrits d'obres de Mos- sèn Corella és el conegut per Jardinet d'Orats, acabat l'any 148tí per Narcís Gual (o Gall), y el qual ens ofereix la més heterogènia replega de materials literaris, deguts a autors catalans y valencians d'aquell temps. El còdex en qüestió està avui custodiat a la Biblioteca Universitària de Barce- lona (21-4-1), y abans de l'any 1835 pertanyia als Carmeli-

§3- =L cJARDIMET d'oRATS > Mvij

tana Descalços de la nostra ciutat. En aquesta llibreria el vegé, de primer, el P. Villanueva, al qual devem la noticia més antiga que posseim del manuscrit en qüestió (1). Tam- bé en prengué notes en Torres Amat, qui les aprofità per a diferents articles del seu Diccionario.

Se tracta d'un groixut volum, del format de 150 X 200 milímetres; els seus 300 fulls actuals, en els que hi cal com- pendre una portada y la molt detallada taula qui apareix a la fi, estan escrits de tant desigual y incorrecta manera, que, en ocasions, se fa molt dificultosa la lectura de les composi- cions en prosa y en vers que conté. Això és degut a dues cau- ses, de les quals ha d'ésser inculpat l'escrivent, o sia el sus- dit Qual: la mala caligrafía y la poca escrupulositat de la copia. Del primer defecte pot un hom eixir-ne triomfant ab bona voluntat y aplicació; mes, en quant al segon, no hi ha rés a fer-hi: versos oblidats, considerables frases saltades, interpretacions capritxoses de passatges que no degué en- tendre prou; tot lo qual mimva en gran manera la utilitat, incontestable no obstant, que de l'estudi d'aquest document déu esperar-se. Encara hi ha més: el Jardinetd'Orats, en son estat actual, acusa haver soferta una transformació dels elements qui el constituireu en un principi, havent desapare- gut produccions qui figuren en la taula, y compareixent-ne, en cambi, altres, de les quals no fa esment aquella.

No és ara la ocasió d'esbrinar a què pogué obeir el cam- bi de que acabem de donar compte, ni si fou intencionada o fortuïta la transformació: si per una part indueix a creure lo segon l'haver estat relligades sense ordre les seccions en que fou desaparellat el manuscrit d'en Gual, afegint-se-hi elements estranys al mateix, dóna lloc a creure que no fou sense intenció que's feu desaparèixer, entre altres coses, va- ries obres de Mossèn Corella, una de les quals també fou extirpada de l'altre manuscrit de que'ns vagarà parlar. Sia lo que vulgui, ens interessa per ara pendre nota de les obres de l'autor valencià que'l manuscrit contenia y dir, de passada, quines són les que ara s'hi troben.

Començarem transcrivint el títol o portada de l'aplec,

(1) Villanueva: V/a/•e///era/•|•o (Madrid, 1851); XVIII, 224.

xxviij OBRES Dt J. KOIÇ OK COKBLLA

de bastant dificultosa lectura pel mal estat de conservació d'aquest primer full del còdex:

« [LiBRE i]ntitulat Jardinet de i Obats, compost de di- uerses proses y rims. En moltes lengues. | Los principals auc- tors delí son: I Mossèn Joan Roig de Corela valentia; I Mos- sèn Bernat Fenollar valentia; j en Vidal, en Verdanza y | en Vilaspinosa notaris de Valentia; | mossèn Joan Scriua caua- ller de Valentia; | lo magnifich Comanador Stela de Barce- lona; I Miquel Stela de Barcelona; | Romeu LuU català; I lo comanador Rochaberti c[atala]; | Mossèn Pere Toroella ca- talà; I Pere Joan Ferrer caualler cata[lal; I de Claudiano poeta y de Ouidi versions; | Francesch Alegre de Barcelo- na; I Guillem Oliuer de Barcelona; | lo Compte de Oliua; i Moreno y [Xer]ebia vale[ncians]. »

Hem de declarar Ilealment que la lectura de l'atribut « català » a favor d'en P. J. Ferrer no podria ésser garanti- da: altres hi han llegit « valencià >, y lo borrós de la tinta y un forat del paper donen realment lloc a dubte. Igualment hem hagut d'interpretar, en la darrera ratlla, el nom < Xe- rebia», induint-nos-hl el trobar-se, en efecte, dintre'l llibre, una ♦ l&tre damor de Mossèn Xerabia a Dona Brlanda », acu- sada igualment per l'index (en aquest se llegeix Xerebia).

Passem llista de les composicions d'en Corella que de- clara la taula, y de les que no declara:

a) <La vida de Sancta Anna feta per lo magnifich mos- sèn Joan Roizde Corella, caualler de Valencià, estudiant en sacra teolagia; dirigida a la magni[fi]ca Senyora Montpa- laua de Castellui; carta 1. > (Figura en el llibre, en el full que marca.)

h) c Lamentacions de Mirra e Narciso e Tisbe, per mossèn Corella, caualler, en sacra teolagia professor; [car- ta] 64. » (D'acord ab el llibre.)

c) c Istoria de Biblis qui se anemora de Cano, son ger- mà, feta per lo re[ueren]d m[ossen] Corella; [carta] 80. » (Comença, més exactament, en el revers del full 79.)

d) «Tregedia de Caldesa, feta per Mossèn Corella; [carta] 84. > (D'acord ab el llibre.)

c) < Istoria de Leander y de Ero, feta per mestra Core- lla; [carta] 131. > (Es d'acord.)

§ 3- BL <JARDINET d'ORATS >

f) « Les tres lissons de morts, fetes per mossèn Core- 11a; [carta] 141. » (Han desaparegut d'aquest indret del ma- nuscrit tres fulls, el primer dels quals degué contenir aquesta obra. La mutilació afecta ja a l'acabament de l'an- terior Istoria de Leandcr.)

g) «Letre de amor feta per lo predit; [carta] 142.» (Desapareguda igualment. Encara el full 143, desaparegut, contenia, segons la taula, el psalm de miserere mei, en cas- tellà, que no creiem pas fos obra del nostre autor.)

fi) [«A Caldesa».] (Al verso del fol. 148 compareix aquesta composició, sense títol, precedida no més pel nom de «IVlossen Corella». La taula del manuscrit no registra aquesta peça.)

i) « Visió del Judici de Paris, fet per mossèn Joan Scri- ua, ab la al•legoria de aquell, feta per mossèn Corella; [car- ta] 151. » (Existent en el manuscrit.)

/) « Letre de amor per (Caldesa [mol esborrat]) Mestra Corella a Caldesa; [carta] 162. Letre del predit a ella ma- teixa; ibidem. » (Abdües lletres han desaparegut ab les fu- lles 162 y 163 del manuscrit, qui manquen en aquest indret.)

k) .Prolech en la Istoria dejoseph, fill del gran pa- triarcha Jacob, ordenade per mestre Corella; [carta] 166. » (Figura en el seu lloc.)

0 ♦ Cobles de Mossèn Corella a Caldesa; [carta] 194. Resposta de Caldesa a mossèn Corella; ibidem. Cobles sparses de Caldesa; [carta] 196. > (Aquestes tres composi- cions, relacionades entre si, figuren en el lloc que s'indica del manuscrit.)

m) « Letre de mossèn Corella a Yolant Durleda; [car- ta] 198. Letre del predit a ella mateixa; ibidem. » (Són en el lloc indicat, emperò començant en el verso del full ante- rior.)

nj [« Requesta damor de] Mossèn Corela. » (Aquesta composició, que no és inscrita a l'índex del manuscrit, ocu- pa en part la fulla 198.)

En resum: el Jardinei d' Orats ens ha conservades onze peces literàries de Mossèn Roiç de Corella, y ens dóna noti- cia d'altres tres, desaparegudes del manuscrit: aquestes darreres són les que hem marcades />, g),/).

OBRES DK J. ROIÇ DK COKELLA

§ 4. Còdex de la Biblioteca Mayansiana

El segon dels manuscrits d'obres de l'escriptor valencià y el més important dels dos, és actualment conservat a la Biblioteca Universitària de Valencià- No conté, d'acord amb el seu títol, sinó les Obres de Mossèn Corella, essent lo sufi- cient complet y correcte el text de les mateixes, per a que, grncies a ell, fos possible en els nostres temps una publi- cació de quasi tota l'obra literària original de l'autor.

Aquest còdex fou ja conegut d'en Ximeno, qui el pogué veure en la llibreria del canonge Mayans y Siscar. Abans havia estat en poder d'un don Pedró de Rojas, el nom del qual figura manuscrit en la primera fulla. A la mort del ca- nonge passà cl còdex a mans d'en Josep M. Mayans, comte de Trigona, el qual se'l vengué an en Josep M. Torres, bi- bliotecari de la Universitat de Valencià; actualment el guar- da, com hem dit, aquest establiment, sots la sigla 88-4-19. La seva descripció ha estat feta dues vegades: per L. d'On- talville (I) y per J. Massó y Torrents (2).

Constitueix un volum de 280 X 204 milimetres, compost per 243 fulles, escrites a ratlla tirada a les darreries del XV." segle. Té caplletres vermelles, molt senzilles, essent la caligrafía de tot el còdex sumament clara y posant de manifest una gran cura per part de l'escrivent; de lo qual prové la correcció del text, qui, en general, no deixa gaire a desitjar en aquest punt.

La laula de les obres, qui figura enfront del llibre, acusa les següents:

A) « Lo rahonament de Thelamo e de Vlixes, sobre les armes de Achilles, en cartes .i. »

B) « Lo plant dolorós de la Reyna Ecuba, sobre la mort de Priam, en cartes .iiij. > (Es cl text qui fou objecte de la edició núm. 9. Vegi's la bibliografia.)

C) « La istoria de Josef, en cartes .viij. » (Vegi's la edi- ció núm. 13.)

(1) fíevista dC Catalunya (Barcelona, 1897); pàg. 166.

(2) Revista de Bibliografia Catalana; VI, 146.

8 4. CÒDEX DE LA B. MAYANSIANA xxxj

D) « La istoria de Leander, en cartes .xxv. » (Text e) del Jardinet cTOrals.)

E) <La suplicacio de natura humana, en cartes .xxxiiij. > (Aquest text ha desaparegut, havent estat maculada del da- rrera la fulla susdita, ont començava la Suplicacio, y arren- cades les dues fulles següents, .xxxv y xxxvj.)

FJ < Les liçons de morts, en cartes .xxxv. » (Perdudes.)

G) « La letra que Honestat escriu a les dones, en, car- tes .xxxvj. » (No roman d'aquesta obra sinó l'acabament, ocupant la primera cara del full .xxxvij.)

W ' La tragèdia, en cartes .xxxvij. » (Es el text dj del Jardinet.)

I) «La letra que Veritat escriu a les dones, en cartes .xxxx. >

^ « La demanda quel senyor Príncep Don Carles de- mana, en cartes .xxxxv. »

K) «La lamentació de Mirra, filla de Cinaras, en car- tes .Ij. La faula de Narçiso, en cartes .Iv. La poesia de Pira- mus e Tisbe, en cartes .Iviij. » (Les tres peces no formen sinó una sola composició, corresponent al text b) del Jar- dinet.)

L) «La lamentació de Biblis, germana de Cauno, en cartes .Ixj. (Es el text c) del manuscrit esmentat.)

M) « La poesia ho faula de Jeson hi Medea, en cartes .Ixiiij. »

S') «Lo parlament ho collaçio que en casa de Beren- guer Mercader se esdeuench, en cartes .Ixxv. La faula de Orfeu, en cartes .Ixxx. La faula de Silla, filla del Rey Niso, en cartes .Ixxxiij. La faula de Paçife, muller del Rey Minos, en cartes .Ixxxv. La faula o poesia de Progmes e Filomena, germanes, e del Rey Tereu, en cartes. Ixxxvj. » (Tots aquests títols no formen sinó una sola composició, encara que en la taula apareguin com peces separades.)

0) « La letra fengida que Achilles escriu a Poliçena en lo setge de Troya, e la resposta, en cartes .Ixxxxj. »

P) «Lo johy de Paris, ab la al•legoria, en cartes .Ixxxxij. » (Vegi's el text i) del Jardinet.)

Q) « La istoria de la gloriosa Senta Magdalena, en cartes .C. »

jcxxij OBRKS DE J, ROIÇ DE CORELI.A

R) c La sepultura de Mossèn Franci Aguilar, en cartes .cxvj. »

S) « La vida de la gloriosa Senta Anna, en cartes xxxj. » (Vegi's el núm. 2 de les edicions.)

T) « La vida de la sacratissima Verge Maria, mare de Deu, senyora nostra, en rims, en cartes .cxxx. » (Publicada ja en les edicions núms. 8 y 15.)

\.3. taula del còdex s'interromp aquí; emperò en lo escrit del volum se continuen les següents obres, en vers totes elles:

L•l «Oració a la sacratissima Verge Maria, tenint son fill, Deu Jhesus.en la falda, deuallat de la creu •; fol. cxxxliij. (Editada ja: edicions núms. 5, 6, 7 y 14.)

V) « De Mossèn Corella, per Caldesa»; fol. cxxxv. v." (Correspon al text h) del Jardinet.)

X) «Descriu Mossèn Corrella (sic) la sepultura de sa enamorada »; fol. cxxxvj. v.°

}') « Dell mateix, a sa enamorada >; fol. cxxxvij.

Z) « Demana Mossèn Fenollar a Mossèn Corella •; foli cxxxvij. v.°

/la) « De Mossèn Corella » (composició qui comença: « Ab los peus verts... »); fol. cxxxviij. v."

Bi) < Dell mateix a Bernat del Bosch >; fol. cxxxviiij.

Ca) «Dell mateix» (comença: «Mos vils tanquats... •); fol. cxxxviiij. V."

/>a) «Cobla que legint la per larch diu contcntament, e legint la per mitat diu descontentament. De Mossèn Co- rella»; fol. cxl.

£"2) < Dell mateix » (comença: < Losqui amau... »);fol. cxl.

Fi) «Cobla esparça, delí mateix» (comença: «Sln lo mal temps... »); fol. cxxxx. v."

Gt) « Demana Mossèn Corella al Senyor Princep. Res- pon lo Senyor Princep»; fol. cxxxxj.

Hi) < Demana Mossèn Fenollar a Mossèn Corella. Res- pon Mossèn Corella» (comença la demanda: «Ma volen- tat... •); fol. cxxxxj. v."

/i) «Dell mateix» (comença: «No fon tan gran... >): fol. cxzxzij.

Finalment, en el revers d'aquest mateix full, hi ha la

§ 5- CANÇONERS DK PARÍS XXXÜj

« Cobla que Mossèn FenoUar trames a Mossèn Corella, que legint la tota diu mal e legint la per mitat diu be »; ab la qual entenem que l'escrivent volgué cloure l'aplec de totes les obres de l'autor mereixedores d'ésser conservades. Mans més modernes ompliren d'altres escrits els fulls següents qui restaven en blanc.

El còdex qui ens ocupa té, com se veu, una grandíssima importància. Deixant apart les tres peces desaparegudes (E, F, G), ens ha conservades trenta-una obres de Mossèn . Joan Roiç de Corella, de les quals onze tant solament ens són conegudes per altres documents: C, S, T, U, per edi- cions ümpreses; D, H, K, L, P, V, pel Jardinet d'Orats; Gj, per altre còdex de que parlarem tot seguit.

§ 5. Cançoners de Paris

El còdex espanyol núm. 479 de la Biblioteca Nacional de París, destinat en la quasi totalitat del seu volum a obres de l'Auzias March, ens ofereix a la fi (fol. 176) alguns ver- sos de Mossèn Corella. Són els següents:

a) « Sil ferro calt — refreda la ma casta... » Correspon als textes h) y V) dels altres manuscrits.

6) «Ffenix del mon — de quil saber stilla...» Corres- pon a Gj del còdex de la Mayansiana.

Y) «Dunbelljoyell — senyor, tinch inventiva...» Sónels versos ab que termina una de les cartes de Mossèn Corella al Príncep de Viana (Debat epistolar, 251 -262), considerats aquí com a obra independent.

Aquest manuscrit data de 1541, en que, segons consta, l'acabà d'escriure en Pere Vilasaló, prevere barceloní.

Parlarem, no més per a descartar-les dels nostres estu- dis, d'algunes composicions poètiques atribuïdes al nostre autor.

En el famós Cançoner d'obres enamorades, que's conser- va a la Biblioteca Nacional de París, compareixen dues poesies a nom de Mossèn Barthomeu de Corella, seguides d'algunes altres d'anònimes. En Torres Amat, qui rebé d'en

OBRES DK J. ROIÇ DE CORELLA

Tastu abundants apuntacions sobre'ls poetes del susdit Cançoner, atribuí totes aquestes obres a Mossèn Joan Roiç de Corella, en l'article del Diccionario que dedicà al nostre autor. En F. Pelay Briz, a l'exemple del seu antecessor, feu llista de varies obres d'en Roiç de Corella, incloent-n'hi una de les anònimes del Cançoner de París («Retorn, re- torn, nostre bona amistat... >). Emperò s'ha convingut ja fa temps en que aquell Barthomeu de Corella És un autor dis- tint del qui ens ocupa; y, en quant a la composició suara es- mentada, compareix a nom d'en Lluís de Requesens en el cançoner català de Saragoça.

§ 6, Conjunt de r^opus» corella

Considerada en conjunt tota^'obra de l'escriptor valen- cià, que acabem de presentar seguint un ordre merament bibliogràfic, s'ofereix ja a primera vista per a una clasifica- ció, això és: en obra original, y treball de traducció.

D'aquest darrer ordre és la gran tasca de vulgarització operada ab el Viïa Christi, de Ludolf de Saxonia, conegut per El Cartoxà, llibre qui assolí en els segles mitjos una popularitat extraordinària, essent traduit del llatí, en que fou compost per son autor, a les principals llengües vul- gars. Dóna la coincidència de que, mentres s'imprimia a Valencià la versió d'en Corella, a Lisboa s'estava estam- pant també la edició del text portuguès, feta per ordre dels reis de Portugal Don Joan Segon y Dóna Leonor. La versió castellana no tardà pas molt a venir, essent estampada en 1502-3, a Alcalà de Henares, per manament dels Reis Catò- lics d'Espanya. Fou, doncs. Mossèn Corella qui s'emprengué la tasca de dotar a Catalunya de la versió del Cartoxà que cada literatura cobejava posseir, y per la qual veiem inte- reésar-se els reis mateixos; si entre nosaltres la edició del famós llibre no assolí la magnificència tipogràfica de que apareixen revestides les de Castella y Portugal, és perquè aquí fou fruit de la iniciativa privada lo que allà venia pa- trocinat de molt amunt. Per això la sortida a llum de les quatre parts del Cartoxà ens apareix tant estranyament irre-

§ 6. CONJUNT DE l'<OPUS» CORELLÀ XXXV

guiar: el Quart volum, abans que'ls altres, y el darrer, qui era el Terç de l'obra, devers 1502, o sia uns set anys després de començada la publicació. Y això que, com obra del nostre escriptor, pot afermar-se que, en l'ordre literari, el Cartoxà català no pot desmerèixer gens comparat ab els de les altres literatures germanes.

Les quatre parts del Vita Christi de Valencià, encara que obrades per distints estampadors, no deixen d'oferir entre elles suficient unitat per a que, ja de temps antic (de quan degué aparèixer el Terç llibre), fossin relligades de dues en dues, seguint l'ordre propri, o sia, el Primer y el Se- gon llibres en un volum, el Terç y el Quart en altre. Així y tot, és avui per avui dificilissim constituir una col•lecció dels quatre llibres, en la qual tots ells sien perfets, sens mancament de fulls davant o darrera.

Una reimpressió integral d'aquesta obra en els nostres dies, fóra, doncs, empresa per demés meritòria, majorment perquè en l'ordre editorial no podria oferir cap esperança de remuneració. Per això mateix caldrà fer-la un dia o altre, pel bon nom de Catalunya, y per a goig dels enamorats de les nostres antigues lletres.

Obra de traductor assenyat y conscienciós és encara el Psalteri, que, com hem vist, fou publicat a Venècia en 1490. No deixarà de semblar a molts un poc singular aquesta cir- cumstancia de que un llibre català fos estampat tantdejorn fóra d'Espanya; sobre tot funcionant ja la impremta nor- malment en distintes localitats de la Península.

Hi ha a Valencià, en la Biblioteca del Capítol metropo- lità, un manuscrit del xv.«n segle, qui conté una traducció catalana, o, si es vol, valenciana, dels Salms de David. En- tre'ls bibliògrafs valencians s'és anada formant la tradició de que aquest manuscrit és el text original d'aquella im- pressió veneciana dels Salms, traduïts per Mossèn Corella; y aital fet, no prou comprovat, quedà ja fixat en una fulla de guarda que fou afegida al manuscrit de que's tracta, en 1 820, ab ocasió d'ésser restaurat y reenquadernat aquell.

Emperò el senyor Massó y Torrents ha fallada ja, y en sentit negatiu, aquesta qüestió: «Feta la comprovació — diu

XXXyj OBRES DB J. ROIÇ DB COBBLLA

> — de la impressió ab el manuscrit, resulta que's tracta de » dues traduccions completament diferentes, y no pot creu- » re's que tota la diferencia vingui de les correccions y de

> les esmenes que al treball d'en Corella feu en Joan Fe- » rràn de Quivara, al fer fer la impressió. » Y, per a deixar provada la seva dita, el senyor Massó publica els salms primer y darrer del manuscrit y de la edició; després de fet lo qual, afegeix aquestes paraules: « Ens trobem, doncs, en » presencia de dues versions catalanes distintes, fetes a » Valencià en el xv." segle: la de Corella, impresa a Vene- » eia en 1490, y l'anònima del present manuscrit » (1).

Descartades les dues publicacions de que acabem d'o- cupar-nos, y aquell Tractat de la Concepció, avui perdut (y sobre'l qual no podríem dir més de lo que hem copiat en la noticia de la edició del mateix), ja no'ns resta a considerar sinó lo que propriament forma l'obra literària original de Mossèn Joan Roiç de Corella, aplegada avui y per primera volta estampada en el present llibre, segons la taula qui segueix; en la qual resumim les indicacions relatives als textes originals ab que s'ha pogut comptar per a establir la edició.

(1 ) Revista de Bibliografia Catalana; lli, 73.

§ 6. CONJUNT DE I.'«OPUS> CORELlA XXXvij

títols de les obres

TEXTES ORIGINALS

I

II III

IV V VI

VII

VIII

IX

X

XI

XII

XIII

XIV

XV

XVI

XVII

XVIII

XIX

XX

XXI

XXII

XXIII

XXIV

XXV

XXVI

XXVII

XXVIII

XXIX

XXX

XXXI

XXXII

XXXIII

XXXIV

XXXV

Obres en prosa

Rahonament de Telamo e de Ulixes Plant dolorós de la Reyna Ecuba .

La Historia de Josef

La Historia de Leander y Hero . .

Tragèdia de Caldesa

Trihunfo de les dones

Debat epistolar entre M. Corella y

lo Princep de Viana

Lo Jardí de Amor

Lamentació de Biblis

Historia de Jeson e Medea . . . . Parlament en casa de B. Mercader . Letres de Achilles e Poliçena . . .

Lo Johi de París

La Historia de Santa Magdalena. . Sepultura de M. Franci Aguilar . .

La Vida de Santa Anna

Letres a Yolant Durleda

Obres en vers

La Vida de la Verge Maria . . . . Les lahors de la Verge Maria . . .

Oració a la Verge Maria

A Caldesa

La Sepultura

Cor crudel

iPot matar pietat?

La Balada de la Qarça y la Smerla.

A Bernat del Bosch

Plant de Amor

Cobla de dos senys

Desengany

I La mort per amor

Flors del saber

Imperfecció humana

Sotsmissió amorosa

Debat ab Caldesa

Requesta d'amor

13

De les tres columnes de la part dreta, la primera res- pon a la descripció del manuscrit de la Mayansiana, pres com a base de la nostra edició; la segona columna fa referència

XXZTII] OBRES DE J. ROIÇ DE CORELLA

al Jardinet d^Orats; y la tercera indica els textes impresos, d'acord ab la nostra Bibliografia.

Es d'advertir, eh quant als títols d'algunes peces, les VI y VIII, per exemple, que han estat establerts d'acord ab el context de les mateixes; a les poesies que no tenien cap títol els n'hem atribuït un a quiscuna, en relació ab els as- sumptes respectius; de tot lo qual ja serà donada raó al tractar de cada obra per separat.

Y, ab tot això, hem degut renunciar a conèixer algunes obres d'en Corella, la supressió de les quals en els manus- crits fa creure que caldrà donar-Ies per definitivament per- dudes; y són: La supllcació de natura humana (E); Les liçons de morts (F, f); La letra que Honestat escriu a les dones (G); Letra damor (g); Letres damor per Caldesa (j).

Únicament, y per via d'apèndix, publiquem el final de la Letra de Honestat a les dones, fragment qui s'escapà a la mutilació de que fou objecte el còdex de la Mayansiana.

§ 7. Fortuna literària d'en Roiç de Corella

La fama literària de Mossèn Joan Roiç de Corella ens apareix ja del tot formada en vida seva; y, a travers dels alts y baixos que ha vingut experimentant la nostra litera- tura, pot dir-se que no ha fet sinó augmentar fins a l'època present, ab tot y la insuficient coneixença que de la seva producció han tingut quasi tots els qui se'n són ocupats.

De consideració personal recíproca són mostra les pa- raules que'l Príncep de Viana dedica al nostre autor y les que aquest endreça al primer, en el Debat epistolar que me- dià entre ells. El Príncep don Carles qualifica (VII, 107) de « graciosissima epístola» la primera resposta de Mossèn Corella, < la qual — afegeix — de dulce estilo, p^labras pa-

> zibles, hi de alto compàs e sentencia... puede ser en abun- » dancia estimada». A la segona resposta del mateix Core- lla, don Carles la nomena (VII, 265) < incomprendible e muy

> exuberante epístola; de cuya bellesa los oios del entendi- » miento, e de la muncha doctrina; los hohidos de la suavi-

§ 7' FORTUNA LITERÀRIA D'KN R, DE CORELLA XZXIX

» dad; el gusto de las otras innumerables partes suyas, a > todos tnis flacos sentímientos, no solamente fartos, ma » muncho marauillados, sin duda ser confiesso ». Val a dir, emperò, que aquests elogis encara resulten descolorits, si se'ls compara ab els que per al Príncep hi ha en les epístoles que en Corella li escriu.

També és elogiós per al nostre autor el preàmbul ab que Mossèn Joan Escrivà se li dirigeix, en el seu Johi de Paris, induint-lo a.pendre la ploma per a declarar « de la » fingida visió de Paris la verdadera al•legoria», seguint l'estil de les altres narracions corellanes, que l'Escrivà qua- lifica de « elegants poesies» (XIII, 12).

D'idèntica faisó són les lloances que fa d'en Corella Mossèn Fenollar, en les dues demandes que aquest li en- dreça.

c Lo crèdit gran que de subtil entendre

» vos possehiu... » comença per dir-li en la composició sobre si Pot matar pie- tat (XXIV). Y, en la que hem intitulada imperfecció humana, ve quasi a proclamar-lo repòs de la Teologia (XXXII, 8). An aquesta segona composició pot considerar-se afegida la famosa cobla de dos senys:

« Un altre Sent Pau — no sou vos mossenyer... » que cal llegir per meitat, si es vol conèixer el seu recte sentit, y, per lo tant, la intenció qui la dictà.

En realitat, emperò, aquestes manifestacions de mutual estima entre dos escriptors, no podrien demostrar-nos sinó la cordialitat de relacions qui els lligava, de la qual els era plaent fer mostra en eixa mena de torneigs literaris, qui ho eren així mateix de polidesa en el tracte social.

Algun major valor té, per a compendre la estima que mereixien les obres amatories de Mossèn Corella en el seu temps, el fet de que en Joan Gaçull posés en boca d'unes dones, en el Somni de Joan Joan (1), les següents paraules:

( 1 ) Cançoner Satírica Valencià; ob. II, versos 795 y seg.

OBRES DE J. ROIÇ DE CORKLLA

< Digau nos ^com » Lo deu d'Amor ha nom de nom?

» — Digaus ho ella, » Que del senyor mossèn Corella

» Lig los mes dies » Totes les sues pohesies »; conceptes ab els quals, emperò, no's pot, com ha pretès nlgii (1), relacionar els immediats:

« — Ay! per ma fe, > Saber legir es molt gran be, » Sols per aço »; qui deuen referlr-se, al nostre entendre, únicament y en ter- mes generals a les ventatges que'l saber llegir proporciona.

En la Qüestió sobre Veure, Grat, Enteniment f Voluntat, promoguda per Mossèn Fenollar a Mossèn Vidal, a en Ver- danxa y a en Vilaspinosa (2), el primer conclou fent elecció de jutge a favor de Mestre Corella; «lo qui en Teologia... » veig huy triomfar », diu; emperò, la veritat sia dita, sense que la ciència al•ludida tingui gaire què veure ab la subs- tància del debat. Els altres, successivament, accepten aital jutge, dedicant-li també extremats elogis, arribant en Ver- danxa a establir que

« Virgili viuint —d'aquest aprenguera;

> teolech es gran, — doctor laureat...» etc; mentre en Vilaspinosa, entre altres floretes, li dedica les contingudes en aquests versos:

« Si Tulli escrivint — a vos coneguera,

» ab tan gran saber — que Deu vos ha dat,

» ni prosa, ni rims, — james componguera;

» oynt vostre dir — Misseu no's perdera;

» y, Orfeu, de sonar — se fora dexat. •

(1) Marti Grajales: Primer tibro impresa en Espolla (pàe. 19): «Qazuli refiere que saber leer es un gran bien, » solo por leer sus poesías [den Corella]. »

(2) Composició qui apareix en el Jardinet d'Orats, y que ha estat publicada per dues vegades: la primera en Lo Llibre dels Poetas (Barcelona, 1867), per en Pelay Briz, y la segona, per aquest mateix editor en el fragment del susdit yarrf/V/e/ (Barcelona, 1868).

§ 7- FORTUNA LITERÀRIA d'eN R. DK CORELLA xlj

Emperò Mossèn Corella no cregué oportú intervenir en la Qüestió, y, en defecte d'ell, aquella fou jutjada per en Miquel Estela, qui, per sa part, no's mostrà menys elogiós envers el poeta valencià. En efecte, a Mossèn Corella al•lu- deix en aquests versos, posats enfront de la sentencia dic- tada per l'Estela:

« Lo mestre gran — de la seient milicia, » la clara lum — desta ciutat tamanya, • labundant riu — que farta tota Spanya, » lo foch ardent — qui encén ver[aj amicicia, > la tuba gran — que fa ballar justicia; » si en tal fet — no vol pronunciar... »

Resulta evident, per aquestes referències, lo que ja hem afirmat abans, o sia que en el seu temps y entre sos contem- poranis, en Roiç de Corella era una figura literària alta- ment considerada; y que, tot y essent molt gran la fama de teòleg qui l'envoltava, no era pas esvaida encara la noto- rietat dels versos amorosos que li inspiraren els temps de sa jovenesa. Això és lo qui apar confirmat en Lo Conort, de Mossèn Francesc Ferrer (1), en el qual l'autor fa comparèi- xer en Corella, per a posar en boca seva aquesta estrofa, digna pariona, per tots conceptes, de les qui figuren en el Dehat ab Caldesa:

« Gens no cregau — que la vostr[a] onor » deffenen vuy — nenguns vostres amichs, » car vostres fets — son pel mon tan publichs, » que tothom diu — que us cobriu dun pastor. » A, cos gentil — de calitat vilana! 5> que contraffeu — lavol ca escuder, » ab tal barreig — de vostra carn luçana, » quel pudent corp — feu cenar desparuer. » Això, ab la explicació qui figura poc abans en el poema d'en Ferrer, és, sens dubte, remembrança d'algun episodi de la vida de Mossèn Corella, en relació ab una dóna, qui podria molt ben ésser aquella mateixa Caldesa de La Tra- gèdia, de les Coh/es y del Debat.

(1) Torres Amat: Diccionario; pàg. 232. /

Xlij OBRES DK J. ROIÇ OK COKELLA

Després de tantes manifestacions encomiàstiques, pro- duides, com s'ha vist, dintre'l cercle mateix de les rela- cions literàries del poeta, no'ns cal registrar per a tot el segle XVI, apart de les edicions del llibre del Cartoixà y de \a Historia de Josef, fetes entre 1500 y 1518, descrites en altre lloc (1), sinó el fet de la inclusió, en 1541, d'algunes obres d'en Roiç de Corella en el manuscrit de les d'Auzias March, de que s'ha parlat (§ 5). Ni al fervor apologètic de rOnofre Almudèver, editor, pels anys de 1560, d'algunes obres d'autors valencians del segle anterior, sembla haver interessat per a rès la producció del nostre poeta (2); tal- ment com si, ab sa mort, hagués desaparegut de sobte tot fonament a l'admiració que'ls contemporanis havien demos- trada envers ses obres.

Hem de creure que una semblant desviació del gust del públic ha de tenir la seva explicació precisament en la pre- ponderància que anà adquirint, ja desde les darreries del xv.'n segle, la corrent realista dintre la escola literària de Valencià: en Jaume Roig, en Bernat Fenollar, en Jaume Ga- çull y altres escriptors satírics, s'enduen el favor dels lle- gidors, els quals poden passar, quasi sense transició, de les descripcions més plenes de picardia de llurs autors predi- lectes, a les altes inspiracions religioses per ells mateixos conresades. Ab prou feines se salva, per un moment, d'a- questa preterició, el gran Auzias, qui consegueix, en 1539, una primera y única edició valenciana de ses obres (3), ro-

(1) Pot encara tenir-se compte de les reimpressions de La Historia de la Passió, de Fenollar y Martínez, fetes, en 1518 a Barcelona, per en Pere Posa, y en 1564 a Valen- cià, per Joan Navarro, en les quals degué ésser reproduïda la Oració de Mossèn Corella, que ja figurà en la edició de 1493. La mateixa oració, sots el títol de Contemplació, aparegué igualment en unes Hores de la Setmana Sancla, estampades a Valencià, en 1533, per en Francesc Díaz Ro- mano.

(2) Vegi's la epístola proemial de l'Almudèver, repro- duïda en el nostre Cançoner Satlrich Valencià.

(3) Totes les edicions successives d'Auzias March, en sa llengua original, han estat fetes fóra de Valencià: vuit a Barcelona y una a Valladolid. Comptem ja entre les prime- res la d'en Amadeu Pagès, en curs de publicació.

§ 7» rORTUNA LITERÀRIA d'EN R. DE CORELLA xlüj

manent després en estat de pur platonisme l'afecció envers el poeta dels Cants d'Amor, per part dels compatriotes seus; els quals l'esmentaran ja a totes hores, en termes cada ve- gada més encomiàstics, a mesura que anirà creixent l'admi- ració per Auzias March en els països de llengua catalana y a Castella mateix.

La producció original d'en Joan Roiç de Corella apar, doncs, com totalment desconeguda per al segle xvn; fins creuríem que un mal astre deuria influir damunt de les po- ques estampacions que, ara d'una, ara d'altra de les seves obres, s'havia fet en els temps de l'autor. En efecte, segons hem pogut veure ja per la bibliografia (§ 2), entre aquelles se compten dues edicions totalment perdudes, y tres més de quiscuna de les quals no'n queda sinó un exemplar.

Per altra part, no deixa d'ésser molt significatiu el fet, que ja hem remarcat, d'haver estat suprimides, en els dos manuscrits que coneixem, algunes obres d'en Corella que de primer hi figuraren; y també l'aparèixer estripada, ab evi- dent propòsit de suprimir el nom de Mossèn Corella, una part del full del Jardinet d'Orafs, qui conté unes cobles so- bradament desenfadades (1), que la taula del llibre decla- ra ben bé ésser fruit de la ploma del nostre poeta. De tot lo qual sembla poder-se'n deduir que hi hagué un gran interès en fer oblidar aquella part de la producció corellana, tal volta la més personal y viscuda, a la qual el «mestre en » Teologia » de més endavant havia necessàriament d'im- posar el seu veto.

Així s'explicaria que, a l'iniciar-se, ben entrada la di- vuitena centúria, el període d'investigació de l'antiga lite- ratura valenciana, els primers bibliògrafs deguessin posar de manifest la quasi completa ignorància en que s'estava, respecte de l'autor de qui ens estem ocupant y de la seva obra. Rodríguez (2) s'hagué de limitar a descriure la traduc- ció del Cartoixà, manifestant que no tenia altra noticia d'en Corella que les seves obres (limitades, per ell, al susdit Car-

ií) En la edició present: obra XXXIV; pàg. 435 y nota, (2) Biblioteca Valentina (Valencià, 1747); pàg. 281.

xliv OBRES DE J. ROIÇ DE CORELLA

toixà), les quals declara haver vistes en la llibreria del doc- tor Miquel Joan Vilar. « En ellas — diu — se intitula el autor » Cavallero, Maestro en Teologia. No por esso tenemos se- » fias de su pàtria. No falta la seguridad de valenciano. » Y és de creure que'l diligent P. Rodríguez degué portar les seves recerques tant enllà com li fou possible.

Un xic més afortunat en Ximeno (1), tingué ja ocasió de conèixer algunes altres estampacions corellanes, y, sobre tot, el còdex de Ics Obres de Mossèn Corclla que hem descrit (§ 4), el qual obrava per aquell temps en poder d'en Gregori Mayans. En vista d'aquests materials, pogué ja precisar millor el caràcter de l'escriptor y donar alguna noticia de les seves relacions literàries ab altres autors de la seva època; emperò no afegi gairebé rés a la biografia del per- sonatge, limitant-se a rellevar la data aproximada de 1500, per a la seva mort, segons consta en el colofó de Lo Segon del Carloixà.

Ni en Cerdà y Rico en les seves erudites notes al Canto del Túria (2), ni en Pérez Bayer com anotador de Nicolàs Antonio (3), ni en Diosdado Caballero (4), afegeixen rès de nou a lo poc que's tenia conegut del nostre autor: tots tres posen a contribució an en Ximeno; y utilitzant ademés en Cerdà la relació ab en Mayans per a reproduir del manuscrit que aquell posseia, els mutuals elogis cambiats entre Mos- sèn Corella y Mossèn Fenollar.

Emperò, a mida que'ls treballs d'investigació bibliogràfi- ca anaven avençant en el nostre pais, les noticies sobre la producció impresa d'en Roiç de Corella s'anaven també pre- cisant y completant: an això contribuireu els treballs del P. Méndez, el qual donà la primera noticia de la edició ve- neciana del Psaltiri (5), ab tot y que no entrava en el seu

(1) Escrilores del fíeyno de Valencià (Valencià, 1747); 1,62.

(8) La Diana de Gil f^lo (Madrid, 1778); pàg. 322.

(3) Bibliotheca Hispana Vetus (Madrid, 1788); II, 336. n.

(4) De prima T^pographiae Hispanicae aelate specimen (Roma, 1793).

(5) Méndez: Tipografia F.spafíola (1796); reimpressió Hidalgo, de Madrid, 1861 (pàg. 30).

§ 7. FORTUNA LITERÀRIA d'eN R. DE CORELLA xlv

camp d'estudis; y els d'en Just Pastor Fuster (1), qui afegeix nous detalls bibliogràfics de l'obra corellana.

A tot això, arribava el momeqt de la nostra renaixença, y els treballs dels investigadors de la nostra antiga literatu- ra havien ja pres una extensió considerable: el bisbe Torres y Amat, al redactar l'article sobre en Corella (al qual, en el dubte de si era o no català, obtà per incloure en el seu Dic- cionario), parla ja de les obres contingudes en el Jardinel d'Orals y de les que li atribueix segons el Cançoner de Paris.

En Milà y Fontanals fou el primer qui, en 1865 (2), aven- tura una opinió personal sobre en Corella, y encara aquesta contraient-se a la famosa Oració, de la qual diu que és una obra « de les de més preu de nostra poesia ».

Immediatament després, en F. Pelay Briz publicava, quasi simultàniament, el seu Llibre dels Poetes (3) y una part del Jardinel d'Orals (4), fent entrar en el primer algunes mostres poètiques de JVlossèn Joan Roiç de Corella (pre- nent-Ies del mateix Jardinel) y comprenent el segon un cert nombre de les proses del nostre autor qui apareixen en el susdit manuscrit, únic document de que pogué disposar aquell incansable editor; al qual, per això mateix, corres- pon el mèrit d'haver estat el primer qui facilità al públic del nostre temps la coneixença de la producció corellana.

Arribem a l'any 1889, y en Rubió y Lluch, a l'estudiar el renaixement del classicisme en les nostres lletres, ens dóna ja, en linees d'una precisió insuperable, la figura del nostre escriptor, al qual se refereix en aquest paràgraf que'ns plau reproduir integralment:

« Bien merecen algunos pàlidos elogios las muchas

(1) Biblioleca Valenciana (Valencià, 1827).

(2) Resenya històrica }• crítica dels anlichs poelas cata- lans (en les Obras d'en Milà, vol. lli, pàg. 220).

(3) Lo llibre dels Poelas. Gansoner de obras rimadas dels segles XII, XIII, XIV, XV, XVI, XVII y XVIII, acompa- nyat de notas y de un prolech, per Francesch Pelav Briz (Barcelona, 1867).

(4) Llibre intitolat Jardinel de Grats, composi de diver- ses strofes y rims en moltes llengües (Barcelona, 1868).

xlvj OBRES Dl J. ROIÇ DE CORKLLA

> obras poéticas y prosaicas del fecundo valenciano Joan

> Roig (sic) de Corella, única estrella que en el cielo de » nuestra poesia despide ràfagas de luz tan viva como las » del que es en él el astro-rey, linico también que penetro

> en los secretos de la armonía ritmica con arte hasta en-

> tonces no igualado. Quien haya leído una vez siquiera los

• versos dirigides à la Virgen Madre, teniendo en sus bra- » zos à su hijo Jesús, ó los abrasados encarccimientos y te-

> rribles maldicionesque su pasión por Caldesa le sugiere, » ni olvidarà aquellas regaladas estancias llenas de unción

> y sentimientos, ni sus ardientes quejas, ni la respuesta

• encendida que un amor mas ó menos sincero pudo hacer » brotar de labios de una mujer mundana: como que no pre- » senta nuestra poesia endecasílabos como aquellos, ni son »frecuente8 en aquel tiempo en ninguna otra. Lastimosa- » mente no estd a la misma altura la sobrado acicalada y

> florida prosa de sus obras misticas y de sus numerosas

> imitaciones clàsicas, las màs de ellas ovidianas, converti- » das muchas veces en animadas narraciones de caràcter » gótico clàsico. Lejos de mi animo negarle fluidez y conoci-

> miento deia lengua, y màs lejos aún ocultar sus csfuerzos » no infructuosos para eiiriquecerla y hacer de ella un tejido »de primores de dicción, de libertades en los giros y de >licencias no todas inaceptables. Sin embargo, hemosde

• reconocer que llevo sus deseos màs allà de los limites » debidos; que la violento extremadamente en el lecho de » Procusto de la construcción latina, y que por querer ser

• demasiado artístico degenero en amanerado y hasta en de » fatigosa lectura. Comienza à sentirse en él una espècie

> de gongorismo clàsico, sintoma fatal de decadència y màs » fatal todavia para nuestra lengua, à quien no esperaban » màs anchos horizontes donde espaciarse ni nuevas auras » regeneradoras» (1).

iQuina diferencia no hi ha entre aquests conceptes, plens de seny crític, y els elogis ditiràmbics, trassumpte no interromput de les dites de Mossèn FenoUar y demés con-

( 1 ) El renacimíenfo clàsico en la literatura catalana, por D. Antònia Rubió r Lluch (Barcelona, 1889); pàg. 88.

§ 7. FORTUNA LITERÀRIA d'KN R, DK CORELLA xlvij

tertulis, que'ls bibliògrafs havien anat reproduint fins aquí, sense ni tant sols haver conseguit llegir una línea de l'autor valencià! Pot dir-se, sense hipèrbole de cap mena, que en Joan Roiç de Corella resucitava ab tota sa glòria, ab sa més pura glòria, després de prop de tres segles d'oblit quasi complet. Y el qui, girant els ulls enrera, recordi lo que, al tombar el segle xvi.* pogué dir d'en Corella el seu primer bibliògraf, no deixarà de sentir la magnitut del miracle operat per l'amor mai interromput dels valencians a les llurs passades glòries; en lo qual ha vingut a ajudar-los el reflorir per tot Catalunya del sentiment nacionalista, qui té en la historia y en la literatura les seves més fondes arrels.

Ab les opinions d'en Rubió y Lluch y gràcies a les publi- cacions de textes, ja esmentades, d'en Briz, passà en Roiç de Corella a la circulació, com a valor literari gens menys- preable; y en aquest sentit no és ja oblidat pels tractadistes forasters de la nostra literatura. Així veiem que l'Otto Denk, en sa Introducció a la historia de l'antiga literatura catalana (1), dedica a l'autor valencià diversos paràgrafs, y expressa respecte d'ell opinions qui no discrepen de les llençades al mercat literari per en Rubió; vegin-se les més interessants:

Parlant de la Vida de Santa Anna, diu d'en Corella (pàg. 160) que en la seva exposició ensopega bé el to narra- tiu senzill, y que sab entrelligar ab traça els distints ele- ments llegendaris de que's compon, sense conseguir, empe- rò, que'l seu treball adquireixi aquell colorit novelístic que ostenten en general les llegendes catalanes en prosa del se- gle XV.*

Se refereix el mateix tractadista al classicisme ovidià d'en Corella, en aquests termes (pàg. 178): «Mes l'esforç » honrat y la bona voluntat de Corella no pogueren pas as- » solir un èxit decissiu, car utilitzant no més lo essencial de » la fàbula ovidiana y permetent-se la més ampla llibertat » d'exposició, produí imatges difuminades de les creacions

(1) Publicada en alemany, a Munich, l'any 1893.

xlviij OBRES DE J. ROIÇ DE CORELLA

>de la musa enginyosa d'Ovidi, les quals pretenia ennoblir » afegint-hi delicats tocs psicològics. Això y l'estil grandi- » loqüent de que's serví, són prompte causa de fatiga per al » qui s'emprèn la lectura de la seva producció. » Y acaba les seves consideracions ab aquesta imatge: « Les creacions »d'enCorella semblen flors malaltices qui intenten un da-

> rrer esforç per a enjoiar-nos ab llurs sobtils exhalacions » y ab llur coloració esblaimada, emperò que a nosaltres » no poden sinó causar-nos un sentiment de compassió. Són

• tardaníes autumnals d'una literatura, y caracteritzen la » proximitat de son capvespre ab obstinació febrosenca;

> talment com el dufi qui no abandona el rastre de la nau,

• dins la qual un sol home fendeix les ones desesperada- » ment. »

En un breu resum de la literatura catalana que publicà Mr. Morel-Fatio poc després (1), hi ha també exposada una opinió parescuda: «Encara una prova de l'artificiosa, ama-

• nerada y pedantesca literatura del segle xv, és la breu » correspondència literària entre'l Príncep de Viana escri- »vint en castellà, y l'escriptor Joan Roiç de Corella qui » respon en català, y abdós escrivint en el més obscur y » envetricollat estil. »

Hem de fer notar, ab tot, que fins aquí els tcxtcs consul- tables no permetien pas estudiar a fons la producció core- llana. Fins l'any 1397 en Pascual Boronat, dcsde Valencià, no dóna compte d'haver estat retrobat, després d'una des- aparició que no s'explica gaire bé (2), el còdex de les Ohres de Mossèn Corella, de que'ns parlà en Ximeno, y respecte del qual ja hem dit en altre lloc quina era la seva importan-

(1) Grundriss tler Romanischen P/iiloío^ie, de Gròber (Strassburg, 1897); 11, 125.

(2) Encara el cronista Boix, en sa Historia de la Ciudad y Reino de Valencià (Valencià, 1845), vol. II, pàg. 456, apa- reix desorientat respecte d'en Corella; y, parlant del ma- nuscrit de la Mayansiana, afirma que de les mans d'en Ma- yans anà a parar a la Biblioteca de Sant Agustí, y que fou perdut en temps de la invasió francesa.

§ 7- FORTUNA LITERÀRIA d'eN R. DK CORKLLA xli<

eia per a quan se tractés d'empendre la edició crítica del nostre autor. En Boronat, en una sèrie, malhauradament truncada, de quatre articles (1), analitzà el contingut del ma- nuscrit, fent de quiscuna de les obres en prosa una detingu- da descripció. Ab tot y això, el seu treball, endreçat an en Menéndez y Pelayo, és més aviat un panegíric que un estudi crític de la personalitat literària d'en Joan Roiç de Corella.

En Bernat Sanvisenti, a l'ocupar-se de la influencia del Dant, del Petrarca y del Boccaci damunt la literatura espa- nyola, parla (2) de dues obres d'en Corella, les Lamenta- cions de Mirra, Narciso y Tisbe y la Tragèdia de Caldesa. Diu d'aquesta segona que, per la brillantor de colors ab que hi és pintada una passió veritable y per la novetat dels temes, podria ésser l'autor tingut com a seguidor del Petrarca; si béno'ssent ab cor de fonamentar sobre aquest punt una afirmació categòrica, per manca de confrontacions preci- ses. En quant a les Lamentacions, la contextura del pròleg o exordi ab que comencen, li serveix per a determinar en aquesta obra una influencia dantesca; lo qual creu veure corroborat en una frase d'en Corella extremadament lligada ab el « nessun maggior dolorc » del poeta florentí (3).

En dues ocasions diverses hagué de tractar d'en Roiç de Corella l'insigne Menéndez y Pelayo. D'ell són aquestes interessants observacions: « Su prosa es muy elegante y • estudiada, tanto en las obras profanas como en las sagra- » das, y la aplico à muy diversos generós de narraciones, » especialmente à las mitológicas, tomando de Ovidio la » mayor parte de sus argumentos » (aquí els esmenta quasi tots). « Ovidio y Boccaccio juntos explican la elaboración > de estàs piezas. Però hay entre ellas una microscòpica » novelita amatoria, en prosa y verso, la Tragèdia de Calde- » sa, que parece referirse à un hecho real de la vida del au- » tor, puesto que à una dama de ese nombre estan dedicadas

(1) Revista de Catalunya (Barcelona, 1897); pàg. 113.

(2) I primi influssi di Dante, del Petrarca e de! Boccac- cio sulla letteratura spagnuola (Milano, 1902); pàg. 359.

(3) Inferno, V, 121; cfr. ab Corella, obra Vlll, linea 546.

OBRES DB J. ROIÇ PK CORKLLA

> varias composiciones suyas y ademàs la acción se supone » en Valencià. El fragmento de la Uamada Tragèdia, aunque » no limpio de afectaciones retóricas, tiene pasión y brío. El

> poeta sorprende à su amada en flagrante delito de infideli- »dad, se querella desesperadamente y lanza contra sí mls- » mo atroces maldiciones si vuelve a acordarse de tal amor. » Ella, con muchas lúgrimas, suspiros y sollozos, pide per- » dón por su culpa en versos amorosísimos» (1). Y, al propò- sit d'aitals versos, diu en altre lloc que l'autor és l'únic poeta de la fi del xv.*» segle, al qual la tendència clàssica du- gué a imitar, sense delliber, el ritme italià, accentuant, ade- més de la quarta, la sisena síl'laba dels seus versos (2). Més endavant esmenta els estramps de l'Auzias March, els quals compara ab els d'en Corella, trobant més clàssics els d'aquest segon autor (3). També diu d'ell que, una vegada al menys (en les cobles satíriques contra Caldesa), va usar el vers dit de « arte mayor » (4).

Clourem aquesta ja un poc llarga enumeració, fent es- ment d'altres autors qui es són ocupats, en aquests darrers anys, de Mossèn Corella, considerant-lo sots diversos as- pectes. El senyor Arqués y Arrufat en un tractadet sobre'l Dogma de la Immaculada en la literatura catalana antiga (5) dedica un breu capítol al nostre autor. El senyor Francesc Almarche retreu les relacions d'en Corella ab el Príncep de Viana, en un article dedicat a parlar d'aquest (6). Y, per úl- tim, és degut a Mossòn Jaume Barrera un força interessant article sobre'l nostre poeta, formant part d'un estudi sobre Los cantors de la Sagrada Passió de Crisi (7).

Tot lo qual, de mica en mica, ha vingut a posar els pres- tigis de l'autor valencià del xv.*» segle a una alçada ja-

(1) Oriírenes de la Novela (Madrid, 1905); pàg. CCCXV.

(2) Antologia de poelas liricos Castellanos (Madrid, 1908); vol. Xllf, pàg. 195.

(3) Obr. cit.; pàg. 237.

(4) Obr. cit.; pàg. 434.

(5) Lleida, 1904.

(6) En In revista £'/n/>o/•; (Barcelona, 1907): I, 243.

(7) En la revista l.o Missatger del Sagrat Cor de Jesús (Barcelona, 1909); pàg. 338.

'.i;^^^ï5SW-»^Vjfí-jjf**íí

8. LO f RAHONAMENT DE TELAMÓ B ULIXES » Ij

mai assolida en èpoques anteriors pel seu renom. Creiem que un anàlisi crític de la seva producció original, avui per primera volta publicada integralment, no deixarà de donar raó de la estima en que és tingut. Aquesta tasca és la que'ns anem tot seguit a empendre.

§ 8. Lo f-Rahonament de Telamó e Ulixes^ [I]

Es el text qui figura en primer lloc en el còdex de la Mayansiana (§ 4) y, per lo tant, en la present edició, orde- nada principalment segons el susdit manuscrit. El nostre escriptor apareix quasi com a traductor d'Ovidi, en aquesta peça literària, la qual té per objecte reproduir el debat en- tre Ajax (el Telamoní) y Ulisses, a propòsit de les armes d'Aquiles, després de la mort d'aquest hèroe davant dels murs de Troia. Ovidi dedicà una bona part del llibre tretzè de les Transformacions, a la disputa en qüestió, fins a la mort d'Ajax, per propria mà, quan les armes per ell prete- ses foren concedides a son rival. El poeta llatí reporta en- cara la metamorfosi d'Ajax en jacinte, explicant ab això la semblança del nom del capità grec ab el de la flor esmen- tada. En Corella, qui tradueix ab entera llibertat a Ovidi, omet la transformació d'Ajax, al qual aplica constantment el nom, Telamó, de son pare; raó per la qual Ajax era dit el Telamoní.

En quant al procediment literari, pot dir-se d'en Córella que s'esforça en accentuar, en aquesta composició, el valor retòric de les peroracions dels dos capitans. En ocasions abrevía, per a obtenir una major rotunditat oratòria, y, en altres llocs, hi afegeix frases de propria redacció qui ten- deixen a obtenir un efecte semblant. Així, en el parlament del Telamoní se troben intercalats, cap al final, a propòsit d'Ulisses, els següents mortificants conceptes, qui amplien la dita d'Ajax de que per a rès no necessita Ulisses l'escut d'Aquiles, quan encara el seu propri «no es menys romput > ne menys despintat del primer dia »:

«Tu, renova de sperons, los quals son infançonia e so- » cors a la tua gran temor. iPenses que yo desige tolret

Itj OBRES DE J. KOlÇ DE CORELLA

» aquestes armes per que crega, essent desarmat, sis ta » vida mes perillosa? Ans so cert les armes de Achilles mort » corporal prest te procurarien; e per ço treball per tu no

> sien possehides, puix, vivint, mors cada dia, multiplicant » en legea de covarts actes. No enbelleizca la fortalea de

> tals armes, que, per ésser forts, volen dobladura de ardit

> animo, la qual en tu no trobarien. E pensa tots jorns se » prenen castells ben provehits, per minua de f lachs defen- » sors. Les tues segures armes sien embaixada demanant

> treva, e faràs mes larga la tua desonrada vida: que la le- » bre, ab son acostumat fogir, no resistint se restaura • (1).

En el parlament de rèplica d'Ulisses apareix ampliada la relació de la inducció d'Aquiles a concórrer a la guerra de Trola (2); per quant l'escriptor valencià, apartant-se de la concisió d'Ovidi, qui escrivia per a llegidors prou al co- rrent d'aquell episodi, detalla a pleret la estratagema d'Ulisses, d'entrar, disf recat de mercader, a oferir joies h les filles del rei Licomedes, entre les quals estava Aquiles vestit de donzella (precaució deguda a sa mare Tetis. qui el volia sostreure als perills de mort prematura anunciats pels fats): Ulisses posà, entre'ls joiells destinats a excitar la fe- menil vanitat, una llança y un escut, a la vista dels quals el temorenc Aquiles senti desvetllar-se súbitament les im- pulsions bellicoses qui devien contribuir tant poderosament a la caiguda d'Ilión.

En canvi, el text d'en Corella apareix escurçat conside- rablement en la exposició que tot seguit fa Ulisses de les seves gestes heroiques, dutes a terme en servei dels grecs. Emperò a les frases ab que clou Ulisses el seu historial, en Corella hi intercala, per compte de l'hèroe, un paràgraf tant fortament incisiu, que val ben bé per al paràgraf d'Ajax que hem copiat abans. Parla així el rei d'Itaca (3):

«Tu dius tens romput lescut: yo la persona. No son > mortals los colps, dels quals ab les armes hom se pot de-

(1) Linees 121 a 137 del nostre text.

(2) Linees 188 a 211; cfr. ab els versos 162 a 169 del XIII.* llibre de les Transformacions o Metamorfosis.

(3) Linees 234 a 241 del nostre text.

§ 8. LO « RAHONAMENT DE TELAMÓ E ULIXES » lllj

» fendre. Desiges altre escut per quel teu de molts colps es » guast: yo, pel semblant, deuria desijar altre cos, e tu que » mudasses altra anima, la qual te fes conèixer quant ofens » natura humana, que en hàbit de home est pijor que animal

• brut.»

També poden ésser considerades originals d'en Corella les frases posades en boca d'Ajax, al pendre comiat de la vida, després que'ls jutges se són pronunciats a favor del seu contrari:

«No crech — diu el Telamoní — la fecundia de Ulixes

• baste a tolrem aquesta espasa: mas encara tem que, en » presencia de tan justs e avisats jutges, provarà ésser sua; » però de present nom vedarà que, axi com moltes vegades » es estada tinchta en la sanch dels enemichs troyans per » defensa de vosaltres, ara, banyant se en la sanch de son «senyor, li procurarà libertat eterna. E portaré primer en » los inferns, al animós Achilles, alegres noves del esforçat » hereu de ses armes » (1).

Ab aquestes paraules de Telamó, plenes d'amarga iro- nia, acaba la composició d'en Corella, l'anàlisi detingut de la qual ens haurà permès formar-nos un prou clar con- cepte dels procediments d'adaptació utilitzats per l'escrip- tor valencià, al transportar a la nostra literatura aquests temes clàssics.

§ 9. Lo tPlant dolorós de la reyna Ecuba* [II]

Aquesta narració té per objecte reportar-nos els fets ocorreguts a Troia quan hagué lloc sa destrucció; episodi qui té una dependència cronològica immediata ab la disputa de les armes d'Aquiles, objecte de la narració precedent, ^cuba, la reina infortunada, qui vegé morir son fill Hector, capità insigne dels troians, y assistí a la entrada dels grecs dins la ciutat vençuda, se dol de l'espectacle per demés ho- rrible que sos ulls de muller y de mare degueren presenciar: ella ens reconta, ab tràgic accent, la mort violenta de son

(I) Línees 296 a 305; cfr. ab els versos 387 a 390 d'Ovidi.

liv OBRES UB J. ROIÇ DE CORELLA

marit Priam, a mans del ferodssim Pirro, dins la propria real cambra; el sacrifici de sa filla Policena y de son nét Astianacres, la primera immolada davant del sepulcre d'A- quiles, al qual era estada en vida promesa per muller, y el segon llençat del cim de la més alta de les torres de Troia, pel temor que als grecs vencedors infonía el fill d'Hector.

En Corella sembla haver-se inspirat, per al Fiant de ta reina Ecuba, en una de les tragèdies de Sèneca, Les Troya- nes, l'argument de la qual està constituit pels mateixos fets a que acabem de referir-nos. En el primer acte de la tragè- dia, la malhaurada reina descriu, en un llarg monòleg, els darrers moments de Troia; y és, ampliant aquest fragment declamatori, que en Corella donà forma a la seva composi- ció, fent que un sol personatge continués la exposició dels fets qui formen l'argument de l'obra de Sèneca.

No pot dir-se, com de la disputa d'Ajax y Ulisses, que l'autor valencià hagi procedit a la faisó de traductor, més o menys lliurement, de Sèneca, en cap indret del Plani de /a reina Ecuba; emperò no fóra difícil senyalar freqüentes co- nexions qui delaten d'una manera quasi segura que'l nostre autor treballà principalment en presencia de la tragèdia lla- tina: el passatge de l'escapçament de Priam (1), entre altres, recorda el corresponent de Sèneca; y lo mateix pot dir-se de l'aparició de l'ombra d'Hector a Ecuba (2), calcat damunt d'idèntic episodi de l'obra llatina, ab la sola diferencia de que en aquesta és a Andrómaca que Hector se li apareix.

Emperò, talment com li hem vist fer en la narració ante- rior, en Corella intercala oportunament a les lamentacions de la reina Ecuba certes ampliacions destinades a fer-se més comprensible als llegidors del seu temps. Així, en la increpació que llença Pirrus contra Priam hi ha unes frases en les quals aquell inculpa la seva víctima d'haver aconse- llat a Paris el rapte d'Elena, fet al qual seguí la guerra en- tre grecs y troians; l'escriptor valencià pogué pendre aquest y altres detalls, d'obres qui li havien d'ésser prou conegu-

(1) Línees 106 a 136; cfr. ab els versos 44 a 56 de Sèneca.

(2) Línees 69 a 85; cfr. ab 445 a 461 de Sèneca.

§ lO. LA «HISTORIA DE JOSEP9 !▼

des, com la historia de Les Guerres Troyanes, de Guido de Columnes (traduida a la nostra llengua per en Jaume Cone- sa), y també les mateixes obres d'Ovidi.

En quant a l'estil, hi ha que reconèixer que és un verita- ble abús el que fa en Corella, ab la continuada transposi- ció de frases, la intercalació d'oracions incidentals, y la sobreabundant adjectivació. Emperò, així y tot, el Plani de la reina Ectiba no deixa d'oferir una certa grandiositat y un ben sostingut interès dramàtic.

§ 10. La ^ Historia de Josef* [III]

En aquesta narració bíblica en Roiç de Corella segueix

puntualment els capítols del Gènesi, en els quals la historia

de Josef és recontada. Una comparació entre les divisions

de la narració corellana y els capítols y versets del Sagrat

Texte deixarà veure la composició d'aquella:

I: Pròleg (original).

II: Gènesi, cap. XXXVII, versets 3 y 4. Hi ha interpola-

da (línees 24 a 32) la historia de Rachel, mare de Josef, la naixença d'aquest y la mort de la mare.

III: Versets 5 a 10; ampliats ab la resposta dels ger- mans de Josef (línees 57 a 71 ).

IV: Versets 12 a 14; ampliats ab parlaments (83 a 1 13) y una consideració d'ordre moral sobre la enveja.

V: Versets 18 a 22; ampliat el parlament de Rubén (153-177).

VI: Les línees 199-201 responen just al verset 23; lo demés és ampliació.

VII: Versets 25 a 28, precedits d'un fragment original (229-235).

VIII: Versets 29 a 35.

IX-X: Relatius al sepulcre de Rachel; són una interpolació original inspirada en els versets 19 y 20 del capí- tol XXXV del Gènesi. Les darreres línees (353-355) responen al verset 36 del capítol XXXVII.

XI: Capítol XXXIX, versets 1 a 7.

XII-XIII: L'episodi de la muller de Putifar és desenrotllat lliurement, inspirant-se dels versets 8 y 9.

Ivj OBRES DK J. ROIÇ DE CORELLA

XIV-XVI: Versets 10 a 23. XVII-XVIII: Capítol XL. XIX-XXII: Capítol XLI. XXIII-XXVI: Capítol XLU. XXVII-XXX: Capítol XLIIl, fins al verset 31. XXXI: Versets 32 a 34; ab la interpolació de l'episodi de la copa (línees 1240-1251). Desde la línea 1257 ja comen» ça el capítol XLIV del Gènesi. XXXll-XXXIV: Capítol XLIV. XXXV-XXXVI: Capítol XLV.

XXXVII: La oració de Jacob; ampliació de l'arreglador. XXXVIIl: Fins a la línea 1607 respon al capítol XLVI, ver- sets 1 a 7. Les línees 1608 a 1614 són el verset 1 del capítol XLVII. Desde la línea 1615fins a la fi és un afe- gitó original de l'arreglador.

En quant als elements intercalats, no tots han de consi- derar-se fruit de la inventiva d'en Corella: el plant de Josef en el sepulcre de Rachel y l'episodi de la copa meravellosa provenen de fonts narratives, aràbigues o jueves, que fàcil- ment pogué conèixer el nostre autor. Ja no cal dir que són, en canvi, ben bé obra d'en Corella les dues peces en vers: l'epitafi que suposa existir en la tomba de la mare de Josef, y el que reclama per a si la muller de Putifar, al veure's re- fusada pel jove catiu.

L'estil d'aquesta narració, encara que bastant retòric y ampulós, no ho és de bon troç tant com el que hem vist em- prar al nostre escriptor quan tracta temes clàssics: fins sembla endevinar-s'hi un propòsit d'imitar la senzillesa de la narració original; objectiu difícil d'assolir donat el con- cepte que'ls autors valencians d'aquella època degueren tenir de la bellesa literària.

§ 11. La * Historia de Leander y Ero* [IV]

Ja fa temps que foren senyalades les Heroides d'Ovidi (epístoles XVIIl y XIX) com a font literària de la Historia de Leander y Ero, de Mossèn Corella (1). Efectivament, dèu és-

(1) Rubió y Lluch: El renaclmlento cMs/<ro;pàg. 90, nota.

§ II. LA € HISTÒRIA DE LEAHDER Y ER6> ItÍ]

ser així, emperò s'ha de convenir en que'l nostre escriptor hagué d'adquirir més detalls d'altres procedències y, tal vol- ta, inventar circumstancies, per arrodonir la historia; cosa de la qual no's feien cap escrúpol de conciencia els escrip- tors mig-evals, sobre tot tractant-se d'histories profanes.

Es més que segur que en Corella no degué conèixer la narració grega de Museus, car li hauria estat ventatjós se- guir el desenrotllament del poema, sens apartar-se'n en lo essencial. Emperò, vist el cas a travers d'Ovidi o de Virgili, y aprofitant, tot lo més, les referències disperses d'ací y d'allà en les obres de Petrarca y de Boccacci, li era permesa una major llibertat d'invenció, de la qual s'aprofità compli- dament, fins al punt de que la mort d'Ero no és ja, com en Museus, causada per haver-se aquella precipitada de dalt a baix de la torre, sinó que, en presencia del cos anegat de son amant, y després de proferir « paraules de greus plors «acompanyades, tira de la bayna la copagorja que la co- » rreja de Leander mort sostenia, e, mes lo pom sobre lo cor » de Leander e sobre lo seu la punta, lançant lo cos ab esforç » de amor cruel pesada sobrel de Leander, espira la mise- » rable Hero, entrels braços frets de aquell mort per qui » moria».

Es d'advertir que aquest final, que tal volta en Corella imaginà inspirant-se en la mort de Tisbe(l),no hauria estat viable, si no vingués preparat d'abans, en que l'escriptor valencià fa entrar a Leander en la mar, vestint « una camisa » de les mans de Hero filada, cenyint-se ab una correja, la » qual sostenia una gentil copagorja; que altra arma nadant • portar no podia» (2). Sense dificultat podem creure que, una semblant visió del món grec, hauria refredat bastant l'entusiasme de Lord Byron, qui degué ja sofrir la contra- rietat d'haver d'emprar uns pantalons per a repetir la gesta de Leander (3).

(1) Vegi's en Lo Jardí d'Amor (obra VIU, línees 791 a 795) del present volum.

(2) Línees 348 a 348 del nostre text.

(3) La Historia de Leander y Ero fou publicada pel se- nyor Bulbena en el seu fragment del Jardinel d'Orals (Bar- celona, 1897).

Iviij OBRBS DC J. ROIÇ DB COKKLLA

§ 12. La * Tragèdia de Caldesa» [VJ

A lo que sobre aquesta composició digué en Menéndez y Pelayo, y que hem copiat en altre lloc (pàg. I), ben poca cosa tindrem d'afegir-hi pel nostre compte. Se tracta, se- gurament, d'un fet real de la vida d'en Corella, narrat ab certes mires efectistes, ab el propòsit, potser, d'encobrir un xic io humà de semblant episodi. Per aquesta raó ens inclinem a creure que'l fons moral del personatee de na Cal- desa ha de ressortir millor de les dues composicions en vers del propri Corella, en que aquest s'ocupa de la esmentada dama: si la condició de cortisana professional no sembla cosa averiguada, pot suposar-se d'ella que era una dóna fàcil; encara que'ls dicteris que contra ella llença el poeta valencià, puguin esser-li en bona part inspirats pel despit.

Sabem massa poc de la vida d'en Corella per a intentar deduir la influencia que aitals dissortades amors pogue- ren exercir sobre l'obra literària d'aquell. Que les poesies d'en Corella dedicades a na Caldesa sien obra de joventut, no sembla pas cosa de discutir; que la Tragèdia fos una ex- plicació, arreglada après-coup, de l'aventura qui motivà aquelles poesies, és cosa prou versemblant. iPodrien les relacions d'en Corella abna Caldesa, y els incidents a que donaren lloc, donar-nos la explicació del fet prou singular de que un home qui se'ns presenta un dia com exclusivament entregat a l'estudi de la Sacra Teologia y ocupat en prepa- rar els seus sermons (1), no hagués pogut assolir cap digni- tat eclesiàstica? Als futurs investigadors correspon la tasca d'esbrinar de quina mena pogué ésser l'obstacle que impedi- ria, tal volta, a l'escriptor valencià la coronació de la seva

(1) En la resposta a Mossèn Joan Escrivà, acceptant-li l'envit que aquest li fa d'explaner l'aPlegoria de la Visió de Paris, diu en Corella: < Ab tot quel estudi de la Sacra >Theulogia la major part de mon viure ocupe, ab laugera

• fatiga, pensant per vos la accepte, so content dels ser-

* móns girar la ploma, e en breu ezpondre vostra excelsa > poesia. > (Xlll, 422-42(3.)

§ 13. EL (TRtHUNFO DE LES OONBS > 1ÍX

carrera d'humanista y teòleg. Insistirem sobre aquest as- pecte de la personalitat interna del nostre autor, a mida que anirem veient-ne les manifestacions, en altres obres que haurem d'examinar (1).

§ 13. El iTrihunfo de les Dones* [VI]

Heusaquí una obra d'en Corella qui, malgrat la seva pe- tita part de ficció, fent intervenir a iViadona Veritat, qui escriu « a les altres dones mostrant elles ser mes perfetes » quels homens », ha d'ésser considerada com una mostra de lo que fou la prosa escolàstica dels temps de l'autor.

Se tracta de fer l'apologia de les dones, talment com altres s'eren entregats a la tasca de difamar-les. La litera- tura dels segles mitjos està plena d'exemples d'aquest gen- re: bastarà esmentar el Corbaccio, de l'italià Boccacci, y el Spill, del nostre Jaume Roig, com a mostra dels detractors del femenil sexe, les obres dels quals pogué tenir a la vista el nostre autor. Es molt possible que fos en presencia del poema satiric del seu coterrani, que an en Corella se li acu- dis la idea del Trihunfo; car així com veiem a la fi del Spill aixecar-se majestuosa y excelsa la Verge Marta, exceptua- da de l'anatema llençat contra les dones, així també en la producció corellana és « la mare de aquell Deu Jesús, en qui » totes les perfeccions infinitament termenen », la més alta prova que Veritat presenta de la superioritat de les dones sobre'ls homes.

En quant al desenrotllament d'aquesta peça declamatò- ria, no ofereix rés de particular: adueix, per a refutaria, la dita de Salomó, de que per cada mil homes n'hi ha un de bo, y entre les dones, ni una. Glosa a continuació les doctrines d'Aristòtil; vénen després unes consideracions sobre la En- carnació del Fill de Déu en la Verge Maria; hi ha així mateix una enumeració de les dones qui entre'ls jueus meresqueren consideració per llurs virtuts: Susana, Judit y

(1) La Tragèdia de Caldesa fou publicada per en Briz, en el seu fragment del /az-úfí/je/ (Barcelona, 1868).

OBRES Dl J. ROIÇ DB CORSIXA

Salomonia (la mare dels Macabeus); y les Santes Magdale- na, Llúcia, Catarina y Ursola; deixant de parlar « de les in-

> fels, gregues e romanes, les quals, ignorants de la ley

> divina, a la mundana la fi de ses obres endreçant, neguna » verdudera virtut james obraren » (1).

El Trlhunfo de les Dones és presentat, finalment, a la Mare de Déu, mitjançant uns stramps de magnifica entona- ció lírica, ben dignes dels que, ab tema semblant, han con- querit per a Mossèn Corella una merescuda fama de poeta místic.

§ 14. Elt Debat ab el Príncep de Viana » [VII]

Conegudes són de tothom les aficions literàries del malhaurat Príncep Don Carles de Viana, y les seves rela- cions ab els literats del seu temps. Una nova prova d'això la constitueix aquesta correspondència o debat, respecte del qual ja ens ha llegut conèixer la opinió d'en Morel-Fa- tio (pàg. xlviij), qui qualificà ab raó d'artificiosa, amanera- da y pedantesca la prosa d'abdós escriptors. La veritat sia dita: en cap altra producció d'en Corella podrien senyalar- se en tant alt grau aitals defectes, qui eren, com reconeix l'erudit crític francès, molt generals entre'ls 1 iterats d'aque- lla època. En el cas present pot servir d'algún descàrrec al nostre autor, el que la iniciativa del debat partís del Prín- cep, qui, escrivint en dialecte castellà-aragonès, donà el to més agut de preciosisme.

Rès, per altra part, més banal, en apariencia, que aquest debat: sembla ben bé lo que, en el nostre temps, qualifica* riem d'entreteniments de gent desvagada. Vegi's sinó:

Epístola I: Don Carles proposa an en Corella la qUcstió de < si hombre se fallava en un barcho, en medio de un rio,

> passando dos damas, e que la necessidat le forçasse echar

> la una en el agua; de las quales damas fuesse la una mun-

> cho amada y el non delia amado, e la otra que a el amasse » y el no a ella, ja qual destas daria la vida? >

(1 ) Linees 360 y segs. del nostre text

§ 14- EL C DEBAT AB EL PRÍNCEP DE VIANA » Ixj

Epístola II: En Corella respon que salvaria, de les dues dames, aquella a la qual ell estimés. Funda la seva resposta en la facultat, propria a l'home, de triar el mal menor; y en ésser, a judici seu, la dóna estimada la qui més satisfaria al concepte del bé, vinculat en l'amor que se li dóna.

Epístola III: S'oposa el Príncep a la raó d'en Corella, després de declarar, emperò, que «el perdon de mi ni el re- » proche de vos, no se deven pedir; ni menos dudar a lo que » dezis, que, de dos males, es de escoger el menor ». Creu el Príncep que, partint de la facultat d'elegir, ha de prevaldré sobre l'instint la reflexió, a conseqüència de lo qual deuria ésser salvada, per esperit de justícia, la dama « que, con la- » zos de Venus y de afables y gratos abraços, el remedio vos » pide», ab preferència sobre «la que, con desconocimiento »de vuestros vanos trabajos, vuestro querer del todo des-

> deüa >.

Epístola IV: Respon en Corella, y comença per fer l'a- claració de que, al dir elecció, volgué donar aquest signifi- cat a qualsevol acte que de nostra potencia procedeixi. Jus- tifica tot seguit la seva elecció en que, essent condició general de tots els éssers «que la fi e delit ab propris actes » alcansen, segueix se que, en amar, no en ésser amat, mon » derrer be reposa;... e sil do de tanta amor no es acceptat, » no per ço deixa ésser do, com lo ésser tal no li vinga per » lo qui accepta, mas de la liberalitat del qui liberament ho • porta».

Epístola V: Replica el Príncep, fent notar de primer an en Corella la contradicció d'haver fundat abans en elecció y després en amor la seva opinió. Tot seguit li refuta lo de que'l do sia aital encara que no sia acceptat; això — diu — és confondre el do ab l'oferiment, « ca el proferido non parte » del que profiere, como el donativo del que lo da al que lo

> recibe; o seria [como] el gato, que dizen los mentirosos, » que se yeló en medio del salto >».

Epístola VI: Respon en Corella reconeixent el seu erro y donant la raó al seu il•lustre contrincant. Diu que, entre- gat en cos y ànima a la dóna amada, les raons que contra la veritat ha pogut escriure no les ha escrites la seva mà, sinó la d'aquella en qui s'era canviat. « Però — acaba dient —

Ixij OBRES DE J. ROIÇ DE CORELLA

> per mèrits de aquella qui, per molta gentllea, nfectada- » ment me ama, ha Deu volgut... que yo haja conegut la falta »de ma injusta sentencia; la qual revoque sobre la ingrata » desamable dama. E vull çue les aygues prcnguen posada en » loch de la sua perversa anima; la qual, rasa del llbre de vida, » lo seu cos no ateny ga eclesiàstica sepollura... E per que lar- » gues paraules no allarguen la sua culpable vida, si vostra » magestat llcencla me atorna, calaré los rems de aquesta sotll » barca; camblant amor per rahonable Ira, lançare la cruel » dama en les fondes e braves aygues; e lames per ml no U * serà trames sols un requiescat in pace.» Hi ha encara uns versos, en els quals Mossèn Corella proclama al Princep su- perior en saber a Esculapi (<lo qui guari lo cast fill de »Teseu»); dient li ademcs que les seves mans són com le« de Prometeu, el gran alleugeridor de les misèries dels ho- mes; y també suposant al Princep que fos el mateix Chiron (qui ensenyà la medecina a Aquiles, fill de Peleu), o al- gun dels déus qui tornaren a la vida el cos de Pelops, fill de Tàntal.

Y aixi s'acaba la contesa, sobre un motiu en apariencia ben fútil. Emperò, ^és que realment no hi ha més que això? Provarem d'esbrinar-ho.

De moment, els passatges de la darrera epístola d'en Corella, que hem copiat subratllant-los, constitueixen un clam de passió qui contrasta a primer cop d'ull ab la artifi- ciosa fredor de tot el debat: al llegir aquests conceptes, vé- nen immediatament a la memòria uns conceptes semblants ab que, en la Tragèdia de Caldesa, se desfà en Corella con- tra si mateix per culpa de la qui tant crudelment trai el sen amor. Hi ha també una declaració que tal volta no deixi de tenir el seu interès: « He conegut la falta de ma injusta

> sentencia — ve a dir —per mèrits de aquella qui, per molta 'gentilea, afectadament me ama »; y això no està dit en con- dicional, sinó com una afirmació concreta. En Corella, doncs, se substitueix a l'home hipotèticament presentat pel Princep, com passatger en una barca, en mig d'un riu, ab les dues dames; y és ell precisament qui, obligat per la necessi- tat, sacrificarà la una (^Caldesa?), de qui no és estimat, en benefici de l'altra, a la qual ell no estima t i Volant d'Urle-

§ 15. LO < JARDÍ DE AMOR» IxÜj

da?) (1). En quant als versos finals per al Príncep, són la prova de l'agraïment per la consolació filosòfica que aquell ab les seves cartes tractà de procurar-li.

Si aquesta interpretació nostra fos veritable, ens tro- baríem en presencia de l'homenatge d'amistat, delicada- ment consolador per al nostre poeta, d'un dels seus amics més distingits, per al qual la fortuna tenia reservades pro- ves ben altrament crudels. En aquest sentit, y com a se- qüència de la Tragèdia de Caldesa, la correspondència literà- ria que acabem d'analitzar, té un interès que fins ara ningú no havia sospitat. Serà desde ara, per a nosaltres, el més autèntic comentari a una crisi passional de que fou víctima el nostre escriptor, y a la qual assistim del tot desorientats, a més de quatrecents anys de distancia, els actuals comen- tadors de l'obra de Mossèn Conella (2).

Fem encara propòsit de rependre oportunament aquest tema interessantíssim.

§ 15. Lo ijardi de Amor* [VIII]

En Roiç de Corella degué empendre's la tasca d'escriu- re aquesta trilogia, quan encara pesarien damunt d'ell les impressions en que'ns inicia la Tragèdia de Caldesa; la qual va resultant com una mena de clau per a la interpretació de la produ:ció corellana, allà ont pot fer-la aparèixer obs- cura la manca de noticies biogràfiques del seu autor. Vegi's el començament del pròleg, en aquesta triple tragèdia que en Corella se disposa a explicar-nos: « Ab desig de trobar a » ma dolor semblant companyia, he desemparat aquest mon, »devallant en los trists e tenebrosos palaus de Pluto, per » aquell cami que al desterrat de Troya (3) mostra la inclita

( 1 ) Vegi's les Letres a Yolant Darleda, del propri Core- lla (obra XVll).

(2) Les quatre primeres epístoles foren publicades, en 1881, per la Revista de Valencià; les altres dues pel senyor Boronat, en la Revista de Catalunya.

( í) Eneas devalla a l'infern acompanyat de la Sibilla de CumaS (Virgili: Eneida, Vl^

Ixiv OBRBS DE J. ROIÇ DE CORELLA

> SibiUa; e axi so arribat en aquell adolorit verger, en lo

» qual los devots de Venus, en continu plor, lurs penes re- » conten; hon viu a Mirra e a Tisbe, qui, ensemps ab Nar-

> ciso, apartats dels altres, de sos mals en fort manera pla-

> nyien, treballant caseu en major grau recitar lur pena. >

Encara que la estructura d'aquesta composició sia fran- cament virgiliana, els materials posats a contribució resul- ten ovidians exclusivament. Per a la lamentació de Mirra, en Corella traduí (encara que, com de costum, no gaire lite- ralment) importants passatges del desè llibre de les .Veía- mòrfosis. El monòleg de la folla donzella, filla de Sinaras (Cinyra), comprès en les Hnees 50 a 83 del nostre text, se- gueix ben d'aprop els versos 320 a 355 d'Ovidi. Emperò no deixa d'ésser curiosa la complacencia ab que l'autor valen- cià amplia certs detalls, cofn, per exemple, els contenguts en els versos 462 a 468 del text llatí, corresponents a les línees 263 a 278 del text d'en Corella, en els quals compa- reixen els més grans atreviments de concepte, expressats ab tal suavitat de paraula, que no sabrien ferir les més deli- cades orelles.

Per procediments semblants el nostre escriptor s'apro- pría dels llibres III y IV de l'obra ovidiana la narració de Ics dissortades amors de Narciso y la dels no menys doloro- sos de Tisbe. Com en el cas de Mirra, posa en boca de quis- cún dels personatges la historia detallada de llurs aventu- res, ampliant, sobre tot, els monòlegs patètics, qui resulten veritables oracions declamatòries, ben impregnades de sen- timent pagà, malgrat les tendències moralitzadores que s'hl han pogut veure (1).

Les tres histories de Mirra, de Narciso y de Tisbe, uni- des ja per un exordi (el que hem copiat damunt), ho són tam-

(1) En P. Boronat (articles ja citats de la Itevista de Catalunya, pàg. 198) arriba fins a dir, tractant precisament de la faula de Mirra: «Corella cristianisa de tal manera les » faules d'Ovidi que de la major part d'elles trau per conse- » qüencia de l'argument les més bones regles y exemples de » moralitat, no ja cristiana, sinó catòlica. » La visió de l'ar- ticulista és, ab tot, un xic apriorística, y parteix de la fama d'en Corella com a Mestre en Sacra Teologia y autor de poesies dedicades a la Verge.

§ ly. I.A € HISTORIA DK JESON E M&DEA > IxV

bé per un epíleg, ont abunden les consideracions fatalistes sobre la passió incontrastable de l'amor; emperò aquest fragment resulta idèntic a altre, també en prosa, ab que co- mençà en Rocabertí la seva Comèdia de la Glòria de Amor (1). Nosaltres hem suposat que, tant en Corella com en Roca- bertí, degueren traduir aquells conceptes de la Amorosa Vi- sione, de Boccacci; mes no'ns ha vagat comprovar-ho (2).

§ 16. La * Lamentació de Btblis* [IX]

Aquesta narració ovidiana està tallada pel mateix patró de les tres qui constitueixen el Jardí d'Amor: talment com aquelles, presenta la forma autobiogràfica, procediment que veiem emprat constantment per en Corella, a fi, sens dubte, d'assolir una major força en la expressió dels senti- ments.

El text d'Ovidi posat a contribució és encara el de les Metamorfosis (llibre IX): comença en el vers 454 y termina a la fi de l'episodi. Per cert que la conclusió d'en Corella abona la observació d'en P. Boronat, car està perfectament d'acord ab la moral cristiana: « E axi plagué als fats — diu > la trista Biblis — que lo meu cos, convertit en font, nome- » nada per mon nom, fos exemple a les altres dones de no • amar sinó solament ço que justament puguen atènyer. » Això respon al vers 453 de l'original llatí:

Byblis in exemplo est, uf ament concessa puellae; ab el qual Ovidi remarca anticipadament la moralitat de lo que tot seguit relata; cosa que en Corella cregué més oportú reservar per a l'acabament.

§ 17. La i Historia dejeson e Medea* [X]

Es la més treballada y extensa de les adaptacions clàs- siques de Mossèn Corella, y, per lo tant, d'entre les d'aquest

(1) Camboliu: Litt. Catalane (París, 1858); pàg. 110.

(2) Les lamentacions de Mirra, Narciso y Tisbe, com també la de Biblis, que vindrà tot seguit, foren publicades per en Briz en el seu Jardinet d'Orats.

Ixvj OBRES DE J. ROIÇ DE CORKLLA

genre del nostre autor, la qui conté una major quantitat d'obra original.

Dues són les fonts posades a contribució per al treball de que's tracta: primerament Ovidi (Hcroida XII) y després Sèneca (tragèdia de Medea); emperò no's pot dir que, en la lletra, segueixi l'escriptor valencià a l'un ni a l'altre dels autors llatins, encara que'l to general de la narració coin- cideixi ab tots dos.

En la Hcroida esmentada (epístola de Medea a Jason), Ovidi ens presenta la protagonista fent càrrecs per escrit al seu antic amant, quan aquest l'ha abandonada per Creu- sa, filla del Rei Creón, ab la qual va a casar-se. Medea, doncs, retreu a Jason tot lo que per amor d'ell ha fet, des- de'l moment en que aquell arribà ab els argonautes a l'illa de Colchos, sobre la qual regnava el pare de Medea: ella fou qui li donà els medis d'obtenir la cobejada llana d'or; ella la qui robà y abandonà son pare per fugir ab Jason; ella la qui sacrificà son propri germà, llençant-ne els bo- cins al camí, per retardar l'avenç del pare, qui els anava a l'encalç.

En Corella, semblantment, posa la ploma en la mà de Medea, a l'objecte d'escriure a les dones «la ingratitut e «desconeixença de Jeson, per dar los exemple de honesta- » ment viure »; emperò, insistint sobre Ovidi, l'autor valen- cià amplia la relació dels fets ab tots els detalls, que'l seu model deixa sots -entesos (1), y ab molt prolixea raona- ments, que atribueix a quiscún dels personatges. Ademés d'això, hi ha en aquesta part una curiosa intercalació (lí- nees 250 a 280), censurant els artificis usats per les dones per acréixer els llurs atractius y bellesa: potser inspirà an en Corella aquest passatge aquell no molt llarg fragment d'una obra del propri Ovidi sobre'ls Cosmètics, ont són es- mentades multitut de drogues, si l'una extravagant l'altra més, que recomana a les dones per a la llur toilette, com di-

(1) En la Heroida VI, de Hypsipyla a Jason, y en el lli- bre Vil de les Metamorfosis, se troben quasi tots els ele- ments episòdics que en Corella hagué de tenir a la vista per aquesta primera part de la historia de Medea. Algunes frases característiques decelen tot seguit les manlleutes.

§ 1 8. EL < PARLAMENT SN CASA MERCADER > lxTÍJ

riem ara. Emperò, sia com sia, la intenció ab que l'escriptor valencià atribueix a la JVledea aquelles consideracions, ve a destruir en gran part l'efecte obtingut ab la lletra de Veri- tat en el Trihunfo de les Doncs.

La segona part de la Historia de Jeson e Medea (o sia, a partir de la línea 780 del nostre text imprès) és, com hem dit, la matèria tractada per Sèneca en una de les seves tra- gèdies. Aquesta s'inicia a Corinte ab l'ordre de bandeig pronunciat contra Medea, per Creón, qui ha triat a Jason per gendre. La despitada Medea prepara la seva venjança, la execució de la qual té lloc en el transcurs dels cinc actes de la tragèdia llatina. En Corella no fa més que continuar el monòleg epistolar de la seva heroina, en el to mateix ab que ha anat relatant els fets anteriors, emmatllevant con- ceptes a Sèneca, unes vegades, y intercalant-hi obra pro- pria, molt freqüentment. La intensitat dramàtica augmenta sense interrupció, arribant als limits de lo terrible en les darreres planes de la composició corellana; una de les qui fan més honor al seu talent de prosista, ab tot y algunes pe- tites distraccions, qui no poden pas ésser totalment atribuï- des al copista del manuscrit de Valencià, únic document qui ens ha conservada aquesta obra (1).

§ 18. El « Parlament en casa Mercader > [XI]

La primera qüestió a examinar a propòsit d'aquest Par- lament és la de si és, en son conjunt, obra del nostre escrip- tor, o si cal atribuir a quiscún dels interlocutors la part res- pectiva; en aquest cas, y com sia que la missió d'en Corella restà reduida, segons ell, a transcriure els parlaments dels altres, fóra obra seva, únicament, la cornice o marc general de la composició; la estructura de la qual respon al tipo re- presentat pel Decameron. De la capdal creació de Boccacci

(1) Pèrdues vegades, linees 606 y 667, l'autor oblida que !o que Medea escriu no és sinó lo que suposa digué de paraula a Jason; per lo tant, són impropries de les circums- tancies les frases estendre la ploma y allargar la ploma do- nades per l'original.

Ixvilj OBRES DE J. ROIÇ DE CORELLA

pogueren pendre la idea de llur col•loqui els nostres homes, realitzant, ab més o menys veritat, lo que l'escriptor italià els presentava en la seva ficció de les cent noveles, narra- des, per torn, en una reunió de joves de bella humor. iCal- drà portar més enllà l'analogia, y suposar que, com a Flo- rença, hi havia la peste a Valencià, quan tingué lloc a casa d'en Mercader el parlament o col•lació de que's tracta? No és probable que això succeís, car és de creure que una cir- cumstancia semblant no hauria deixat d'ésser feta palesa per en Corella.

Deixant de banda tota altra hipòtesi, nosaltres ens in- clinem a creure que, no solament el quadre general, sinó tot el Parlament, és obra de la ploma del nostre escriptor (I), transcrivint, tal volta, els conceptes vertits pels seus com- panys; els quals, per altra part, tampoc feren més que insis- tir sobre Ovidi, com ja consta en el titol de quiscuna de les narracions.

Aquestes són cinc, a saber: [1] « la ovidiana poesia de Çefalo e Procha », explicada pel senyor de la casa ont te- nia lloc la sentada; el tema n'és extret del setè llibre de les Metamorfosis; [II] « la ovidiana dolorosa faula del gran » musich, fill de Caliope, Orfeu », per en Joan Escrivà (Me- tamorfosis, llibres X y XI); [III] « la vulgar ovidiana faula » de Silla, filla del Rey Niso », per en Guillem Ramon de Vi- larrasa (obr. cit., llibre Vlll); flV] «la fabulosa ovidiana his- » toria de Paçife, muller del Rey Minos», per en Lluís de Castellví (inspirada lliurement en els versos 131 y 132 del llibre VIII de l'obra d'Ovidi); [V] «la vulgar ovidiana poesia »de Progmes e Filomena, germanes, e Tereu, cruel rey de » Tarcia •, pel Baró don Joan de Proiita (Metamorfosis, llibre VI). L'estil és en totes aquestes histories molt sem- blant, com obra literària d'una mateixa mà; y, en quant als procediments, són els mateixos que ja coneixem d'altres produccions corellanes.

Per lo que pugui interessar-nos la opinió dels amics d'en

(1) Llevat d'en Joan Escrivà, cap dels altres personat- ges qui prenen part en la Col•lació o Parlament, apareix com a literat ab obres que'ns sicn conegudes.

§ 19. LES «LETKBS DE ACHILLES E POLICENA > Ixix

Corella sobre les dones del seu temps, copiarem el comen- tari que'ls inspirà la traidoría comesa per Silla contra'l rei Niso, son pare, per amor de Minos. El narrador acaba dient que omet contar la fabulosa fi de Silla, perquè'l seu propò- sit se reduïa a « portar exemple dels leigs actes que en la » f eminil condició se troben » ( 1):

« O, çelerada donzella! — respongueren tots a les darre- » res paraules de Vilarrasa; — gran alegria [es] a nostra » present vida, que tals actes nos troben, ab tot que algunes » de nostres senyores lo desonest servev de Venus deuotament ' celebren; però de legea de tals delictes son delliures » (2).

Fou llàstima que'l puntual relator del col•loqui y autor del Trihunfo de les Dones no hagués pres part en aquell a favor d'aquestes, excusant en lo possible les llurs extravia- des amors; propòsit qui, en tot cas, no passà dels conceptes del pròleg, qui diuen: « A la tempestuosa mar de Venus la » proa de ma escriptura endreçant, descriure naufraigs de » aquells qui, en ella follament navegant, dolorosa e mise- » rable fi prenen > (3).

§ 19. Les *Letres de Achilles e Policena^ [XII]

Podem considerar les dues lletres de que aquí és feta relació, com dues heroides, originals d'en Corella, escrites a imitació de les d'Ovidi. Probablement no hi ha altra font a senyalar que Ovidi mateix, o, tal vegada, l'obra de Guido de Columnes. El moment en que suposa l'autor escrites aquestes lletres fingides, respon a la situació inicial del lli- bre XXIV de les Guerres Troyanes, en el qual se parla « de » Achilles, qui encara esta enlaçat per amor de Polixena, e » no vol entendre en debellar contra los troyans ».

(1) Línees 880 y següents del nostre text imprès.

(2) Es curiós senyalar la correspondència de la frase subratllada ab altra del Procés de les Olives (versos 2l5i)- 2160):

« Les castes que dien — yo no vull perfum, » En loch molt secret — les ydoles colen... »

(3) Línees 15 a 19.

Ixx OBRES DK J. ROIÇ DE CORELLA

§ 20. Lo *Johi de Paris* [XIU]

La Visió del Johi de Paris és obra de Mossèn Joan Es- crivà, amic y imitador del nostre Mossèn Corella. An aquest li pertany la segona part de l'obra, o sia, YAllegoria, que escriu a instàncies del primer.

L'Escrivà, seguint els procediments d'en Corella, fa la exposició detallada del Judici (1), entrant en prolixes des- cripcions dels vestits de les tres deesses, en els quals os- tentaven sengles inscripcions al'lusives a la condició de quiscuna.

La part d'cn Corella és, substancialment, un tractadet filosòfic, en el qual són interpretats els elements de la faula pagana seguint el concepte de la moral cristiana: Paris per- sonifica l'oci, enemic de virtut, a la vista del qual se presen- ten les tres deesses, « les quals nosaltres hauem fet del mon » senyores: Juno, deessa de riqueses; Pallas, deessa de ho- » nors; Venus, deessa de la carn. Sots aquestes tres concu- > picencieslo pern de aquest mon girant, fa loseu vogi...» (2). En capítols successius vénen desenrotllats aquests princi- pis, y darrerament és aduida la decissió funesta de Paris a favor de Venus, com exemple dels danys qui s'originen als homes entregats al servei de la voluptat.

Es aquesta, sens dubte, de totes les obres d'en Corella sobre assumptes mitològics, la qui més clarament deixa veu- re una finalitat doctrinal; en aital sentit és obra de mora- lista cristià, y potser per això mateix caldrà suposar-la es- crita per l'autor en època ja avençada de la seva vida • (3).

(1) Possiblement utilitzant els elements contenguts en la Heroida XVI d'Ovidi.

(2) Línees 476 y següents. .

(3) Es de notar una singularitat que ofereix la compa- ració dels dos manuscrits: en la ratlla 649, deprés d'alludir a Hero y Leander, el text de la Moyansiana diu: « la mort • dolorosa dels quals... fa crcch vos es manifesta...'; en can- vi, el lardinet d'Orals diu: « la mort dolorosa dels quals... tdeslihere scriure... • «iQuina llivó és l'autèntica de l'autor?

§ 21. LA (HISTORIA DE S. MAGDALENA > Ixxj

§ 21, La ' Historia de Santa Magdalena^ [XW]

L'autor mateix ens declara les fonts de que s'ha servit per a escriure la vida de Santa Maria Magdalena: «yo, » Johan Roiç de Corella, ab lo baix estil de ma escriptura, » he trelladat dels Sants Doctors la vida de aquesta glorio- » sa Santa ».

Se faria difícil, ab aquella sola indicació, determinar d'entre l'abundantíssima literatura patrística les obres di- rectament utilitzades per en Corella. Encara pogué servir- se de compilacions de segona mà, y, donada la circulació y notorietat de l'obra del Voràgine ja en aquella època, fins cabria suposar que prengué d'ella la major part dels ele- ments que li eren precisos per al cas.

En efecte, deixant apart el capítol I, qui conté la dedi- catòria de la Vida a la senyora Flors de Vallterra (de qui no tenim cap noticia), desde'l capítol II la narració segueix pun- tualment el Flos Saneiorum, ab interpolacions preses, tal volta, de Sant Bonaventura. Vegi's la disposició general: I: Dedicatòria (original).

Il-VI: fins a la linea 173, responen al Voràgine, en la vida deia Santa. La paràbola dels dos pobres (174-208) hi és intercalada, segons Y Evangeli (Luc, VII, 39-50). VII-IX: Giren entorn de Magdalena y Marta, y de les vides contemplativa y activa que respectivament simbolitzen; vegi's en Sant Bonaventura (Vita Christi), cap. 46 y segs. X-XII: Mort y resurrecció de Llàtzer; vegi's en Sant Bona- ventura, cap. 67. XIII: L'episodi de l'ungüent de Santa Magdalena; vegi's

Flos Sanctorum, en la vida de Sant Matías. i

XIV-XXII: Diversos episodis de la passió de Jesucrist, en que intervé Santa Magdalena; trets probablement dels Evangelis. XXIII-XXVIII: Sortida de la Santa per a Marsella, y llegen- da de la Reina, morta de part durant el romiatge a Terra Santa, deixada en una illa y trobada viva a la tornada

Ixxij OBRES DE J. ROIÇ DE CORKLLA

del vaixell; respon al Flos Sanctorum, en la Vida de Santa Magdalena. XXVIII-XXX: Penitencia en el desert y mort de la Santa;

vegi's Flos Sanctorum, en la seva vida. XXXI: Ascensió de la Santa a la glòria del cel; final apo- teòsic, qui podria molt ben ésser original d'en Corella. L'estil de la Vida tendeix a aparèixer senzill y planer, sens dubte per influencia dels models en que s'inspirà el na- rrador. Com en la Historia de Josef, l'adaptació y fusió dels elemerts qui la integren, són fetes ab entera llibertat en quant a la forma, treballant els diàlegs ab la complacen- eia y amplitut acostumades pel nostre autor.

§ '22. La ^Sepultura de Mossèn Aguilar* [XV]

Viciana, en la seva Chronica de Valencià (1), reporta lo següent: « Y lo primero que se hizo fue que en el atio »de 1482 assentaron — els Reis Catòlics— el real sobre la » Ciudad de Loxa y por combaté la entraren y tomaron. Y > aqui en esta jornada de Loxa, de los caualleros que mas se » seflalaron fue Mossèn Francisco de Aguilar, de esta ciudad » de Valencià. El qual, por hauer tambien peleado y traba- » jado en la guerra, adolescio y se fue a la ciudad de Cordo- » ua, donde murio y fue sepultado entre los suyos, porque » 8u origen procedia de la familia y casa de Aguilar, de Cor-

• doua. >

En Pascual Boronat (2) dóna la següent noticia dels Aguilarsde Valencià: « Don Francesch Qarcía de Aguilar,

• Çahera de Ciscar, fill primogènit del Viscançeller Miçer » Jaume Qarcía de Aguilar, fou casat ab Na Catharina » Amalrich, filla de Mossèn Francesch Amalrich; tingué » lills a Jaume, Francescfi, Miquel-Geroni y Àngela de Agui- » lar y Amalrich. » Hem subratllat el nom del que creiem fou el nostre personatge, per a evitar la confusió ab son pare, qui es deia Francesc com ell.

Valencià, 1564; fol. Ixxx. v." Revista de Catalunya, pàg. 253.

I

§ 22. LA SEPULTURA DE M. AGUILAR IxxÜj

Afegeix en Boronat, prenent-lio del P. Teixidor, que Mossèn Aguilar, «en lo setge que los Reys Catòlichs posa- » ren a Loja, y ab motiu de la retirada del exèrcit cristià, • tingué que pasar lo riu Genil, y tot banyat, sens curar » d'axugarse la roba, acometé als envalentonats moros, y a » poch emmalaltí, efecte de no mudarse les vestidures ba- »nyades, y tingué que retirarse del exèrcit en campanya, » buscant remey en Córdoba, hon los cavallers Aguilars lo » reberen com a parent, y allí defallí al poch temps».

Aital desgracia hagué d'afectar en gran manera als parents y amics que JVÍossèn Franci Aguilar havia deixats a Valencià; y, per a dur-los a tots plegats algun aconhorta- ment, sembla ésser escrita la ficció del nostre Mossèn Co- rella, de que anem a ocupar-nos.

Suposa l'autor que'l dia de Tots Sants, a l'hora de VAn- gelus, « ab esperitual cansament de continuat estudi », y «per reparar les dèbils forces de sos aflaquits sentiments», eixí a deportar-se caminant extramurs de Valencià; quan, a poca distancia d'aquesta, li sembla oir una melodia angeli- cal, la qual atragué els seus passos vers la capella de Sant Jeroni. Allà pogué veure, en alta visió inefable, una mag- nífica sepultura custodiada per set bellíssimes senyores, això és, les tres virtuts teologals y les quatre cardinals, qui entonaven a chor la sorprenent musica qui havia atret abans al nostre poeta. Reconegué aquest, per la imatge esculpida damunt d'ella, que la sepultura pertanyia a Mossèn Franci de Aguilar, « lo qual pocs dies havia que, en la ciutat de » Cordoua, de la gran Espanya, ab fi crestianissima, de » aquesta miserable vall de lagrimes era passat en la eterna » glòria».

Una de les dames feu la explicació a Mossèn Corella de les circumstancies esmentades, y li donà raó de que fessin al difunt obsequies de martre, per haver sucumbit en de- fensa de la Església de Crist. Ja satisfet, en Corella pren comiat de les dames, no sense demanar-los permís, que aquelles li otorgaren, per a poder escriure lo que acabava d'oir a propòsit de l'estrenu Cavaller, «per que cesse lo pla- » nyer e plorar de aquells qui molt lo amen ».

Tot això ens inclina a creure que, com ja hem apuntat.

Ixxiv OBRBS nS J. ROIÇ DE CORRtXA

el treball de Mossèn Corella anés dirigit a la familia del difunt. Tal volta, segons lo que permetien les costums de l'època, el nostre autor llegiria aquest escrit, a guisa d'ora- ció posi divina, en les obsequies funerals que l'endemà de la suposada visió, o sia en la Diada dels Morts, farien celebrar a Valencià els parents del cavaller mort a Córdoba. En aquest supòsit, la data per a la qual fou escrita aital produc- ció seria el 2 de novembre de 1482.

§ 23. La 'Vida de Santa Anna* [XVI]

No's diferencia, en quant a procediment literari, aquesta narració de la de la Vida de Santa Magdalena, Tots els ele- ments per a la de Santa Anna pogué trobar-los reunits Mos- sèn Corella en el Voràgine, allà ont aquest autor tracta de la Nativitat de la Verge Maria; per manera que, l'escriptor valencià, no hagué de fer sinó desenrotllar, en la seva prosa abundant, y seguint els habituals procediments, el text llatí o català del Flos Sanotorum,

Aquesta obreta, impresa en el xv.*n segle, constituint un petit joiell tipogràfic (1), va dedicada a la senyora Na Monpalaua de Castellvi, muller d'en Lluís de Castellví, qui era un dels amics de Mossèn Corella (2). La gran y especial devoció que a Santa Anna tenia aquella noble senyora (3), y el text de la oració final, que l'autor posa en boca feme- nina, impetrant fruit de matrimonial generació, ens perme- ten creure que Na Monpalaua no tindria fitis, y que la Vida de Santa Anna havia d'ésser freqüentment llegida y meditada per la virtuosa muller d'en Castellví, a intenció de la qual la escrigué Mossèn Corella. Desconeixent el text íntegre del testament d'en Lluís de Castellví, citat pel senyor Martí Grajales (4), no podem afermar categòricament lo qui sem- bla deduir-se de les clàusules que'nsdóna a conèixer, això

(1) Vegi's el núm. 2 de la nostra Bibliografia (p. xvij).

(2) Vegi's el Rahonament en casa de B. Mercader.

(3) Vegi's la dedicatòria de la Vida, Hnea 15.

(4) Primer libro impresa en Espafía, pàg. 34 del pròleg.

§ 2$. LA CVIDA DE LA VERGE > Ixxv

és, que a la mort del testador, en 27 d'abril de 1481, aquell no tenia successió directa (1).

§ 24. Les *Letres a Volant Durleda^ [XVII]

Ben poca cosa ens diuen aquestes dues epístoles que'ns ha conservades el Jardinet d'Orats. íQui fou aquesta Yolant Durleda a la qual Mossèn Corella dirigia sos amorosos re- queriments? íTindría alguna cosa que veure ab la primera de les dames (distinta de la que hem suposat ésser Na Cal- desa) a que fa al•lusió l'autor en el Debal ab el Príncep de Viana, y de la qual diu que és tant afectadament estimat?

No podríem aventurar la més lleugera suposició qui pretengués respondre a semblants qüestions. Per lo demés, les dues epístoles de que tractem són del tot insignificants, literàriament parlant, y semblen un reste no més d'una co- rrespondència avui perduda.

§ 25. La *Vida de la Ver ge t [XVIII]

Ja s'ha vist, a l'estudiar la fortuna literària de Mossèn Roiç de Corella, el concepte que, com a poeta, ha merescut dels qui quasi en els nostres dies s'han ocupat d'ell: la seva anomenada de poeta místic ha pogut prevaldré fins al punt de fer-noS oblidar la notorietat que, entre'ls seus contem- poranis, obtingué per les obres amatories, tant en prosa com en vers (2). Ara ens cal tractar de la més important de les obres poètiques de Mossèn Corella, o sia de La Vida de la Sacratissima Verge Maria, en cobles.

(1) La Vida de Santa Anna figura publicada per en Briz, en el seu Jardinet.

(2) Encara que, en el seu temps, se parlés de les t poe- sies» de Mossèn Corella (vegi's la referència de la pàg. xl), no hem d'entendre que ab això fos feta al•lusió a les obres en vers exclusivament, com sia que a moltes de les faules ovidianes narrades en prosa se les anomena també «poe- sies >, en el Parlament en casa Mercader (obra XI) y en les rúbriques del Manuscrit de la Mayansiana (pàg. xxxj).

Ixxvj OBRES DE J. ROIÇ DE COR ELLA

Aquesta composició, que'l senyor Boronat cregué donar a conèixer abans que ningú, en 1897 (1), fou ja publicada, com poguérem veure, en la edició de 1496 de Lo Primer del Cartoxà, y reproduïda en la reimpressió de la mateixa obra, en 1518. Encara, la publicació d'en Boronat, feta exclusi- vament a base del còdex de la Mayansiana, no val, al nos- tre entendre, lo que la versió impresa: en efecte, aquesta pogué esser-ho sots la vigilància personal de l'autor, qui introduí en el text primitiu, tal com apareix en el manuscrit Mayansià, variants prou remarcables, segons se podrà com- provar en la nostra edició, qui presenta a peu de plana els versos que'l poeta havia escrit primerament y que després cregué oportú modificar.

Hem donat per primitiva la lliçó manuscrita y per defi- nitiva la estampada en Lo Primer del Cartoxà, en primer lloc perquè aquesta estampació és evidentment posterior a la formació d'aquell volum manuscrit de les Obres de Mossèn Corella; y en segon lloc, perquè'l caràcter de les variants qui apareixen en el text imprès, revela prou clarament quin fou el propòsit de l'autor al modificar alguns dels versos de La Vida de la Verge: aquest propòsit no fou altre que l'evitar algunes ambigUetats de concepte, qui haurien pogut fins ésser titllades d'irreverència, si algun comentarista repelós hagués fet propòsit d'impugnar els rims, per altra part rublerts de noble y alta inspiració, de Mossèn Corella.

No insistirem gaire respecte lo que acabem de deixar apuntat: basti, per al cas, citar el mot vogi, que l'autor escri- gué dues vegades (versos 1 y 1 16), y que després substituí per roda, car degué tenir en compte que'l vocable vogi, abans que l'aplicació poètica a la màquina de l'univers, que ell li donava, ne té una altra de material, absolutament vul- gar, y qui respon al nostre català clnia, y al castellà noria.

Una consideració més delicada encara, hagué d'induir a Mossèn Corella a substituir els versos 74 y 75, qui deien: « Y com ploràs — quant aquella carn pura » Ves circumcir — ab un coltell de pedra! » per aquests altres de la lliçó definitiva:

(1 ) Rtvista de Catalunya, pàgs. 255 y segs.

§26. LES cLAHORS DE LA VERGE > Ixxvij

« Y com ploràs — quant aquella carn vostra » en vostre Fill — un coltell la partia! » Les esmenes afecten, en suma, a quaranta-tres versos de La Vida de la Verge, entre'ls cent-vuitanta-quatre de que consta tota la composició.

Aquesta fou encara tornada a publicar, en 1899, pel se- nyor Bulbena (1), seguint la versió imperfeta que en Pas- cual Boronat havia retornat a la circulació.

§ 26. Les ^Lahors de la Verge* [XIX]

AI donar la nota bibliogràfica del volum ont fou publi- cada aquesta composició (vegi's el núm. 1 de la Bibliogra- fia), ja quedaren explicades les circumstancies en que de- gué ésser escrita. Mossèn Corella tirà a la joia (com se deia aleshores) en el concurs poètic que tingué lloc a Valencià en 1474, mitjançant aquestes Lahors de la Ver^e; les quals ens han fet l'efecte d'ésser un extret de La Vida de la Verge que acabem d'estudiar y a la qual resulten inferiors per raó del mateix agombolament d'imatges. Aquestes, en les La- hors vénen tant lligades entre si, que no deixen lloc al clar- y-obscuf indispensable per a fer-les valdré degudament.

En el text per nosaltres publicat, hem tingut interès en deixar remarcada la relació immediata d'aquesta com- posició ab La Vida de la Verge: com a resultat del nostre treball, hem trobat que sols una dotzena de versos, escas- sament, de les Lahors, poden ésser considerats com a nous; tots els altres, més o menys transformats o invertits, figu- ren ja en la Vida, y són a la manera de les pedres que hom desengasta d'un joiell, per a montar-les en un altre, va- riant-ne la disposició primitiva. Y si volem considerar la part d'artifici literari que conté la producció, en general, de Mossèn Corella, trobarem que aquesta manera de procedir respon molt bé al concepte que de la tècnica literària po- gué tenir el nostre escriptor, y, ab ell, la majoria dels seus

(1) Cançoner Místich (Barcelona, 1899); imprès en lle- tra gòtica.

Ixxvilj OBRES DB J. ROIÇ DE CORKLLA

contemporanis: la retòrica constituïa l'engast, y en quant a la inspiració o sentiment, la espurna viva que les passions fan brollar de l'ànima, tot això era curosament transportat damunt d'aquell y ordenat ab vistes a produir un conjunt harmònic. Eren encara lluny els romàntics qui havien de venir un dia a rompre motlles y a intentar destruir, en nom d'un ideal oposat, tot lo bo y dolent que'l vell sistema havia pogut produir.

§ 27. La t Oració a la Verge Maria » [XX]

Es l'obra més divulgada de Mossèn Corella y la qui en la nostra època ha contribuït més poderosament al seu re- nom. Per lo mateix que ja s'ha dit d'aquesta oda religiosa tot lo bo que se'n podia y devia dir (1), ens limitarem a se- nyalar, com a principal font d'inspiració de la mateixa, uns passatges de Lo Quart del Cartoxà, d'en Ludolf de Saxonia, llibre qui fou traduit, com ja sabem, del llati a la nostra llengua, pel propri Mossèn Corella:

En la invocació pot ja remarcar-s'hi aquest concepte, qui devalla d'un dels més grans Doctors de la Església:

«Diu Sant Agosti: « Lo vostre cor iCom era possible a —partit ab fort escarpre,

tal lamentar e plànyer De gran dolor de la trista mare, na- — vos mostra tan gran plànyer,

turaangelicanoapren- Quels serafins

fiues de dolre, mirant — ensemps ab tots los àngels,

o cors de aquell qui Mirant a Vos de no res creats los — planyent, aprenen dolre. »

avia...?» Lo Quart del

Cartoxà (ed. 16 febrer Oració; versos 17-20.

1495); fol. 87 V.

Les paraules de la Verge a son Fill divinal són tras- sumpte del segUent passatge:

« O fill meu dulcis- « O, Fill tot meu! sim! viu e crucificat — ohiu a mi queus parie;

has hoit lo ladre que Quen lo dur Pal humilment te pregaua; — haveu ohit lo ladre.

(I) A les opinions d'en Milà y d'en Rubió, que ja hem exposades en altre lloc, cal afegir-hi les no menys laudatò- ries d'en Menéndez y Pelayo y del P. Blanco Garcia.

§ 27. LA «ORACIÓ A LA VERGE MARÍA > Ixxix

hou ara mort la tua mare viua, que sobre totes les coses que de- sijar se poden desija ab tu ésser morta; no es molt lo que arat su- plique, que stiga ab tu dins lo sepulcre tanca- da, fins que lo teu cors e la mia anima resu- cite; prou es gran les- pay per al fill e a la mare que tant se amen, nis mourà mes quel fill la mare viua; en menor loch. Deu e senyor, te acolliyoenlo meu ver- ge ventre, acull me tu, dolç Fill, encara que sia streta aquesta fre- da posada tua; yo hi entraré primera, hi adobar te lo strado hon reposes, perquè en loch mes bla que en la creu stigues: staras dormint entre els meus braços, cubert ab lo mantell de la mia po- bra roba. E si axi no baste scalfar te , les miespurissimes sanchs e carn que. Deu viu, cobrir te pogueren, ara, mort home, te ser- uira per mortalla. No es cosa noua per a tu. Fill meu, que en los meus braços te ador- mes, e que per coxi tingues la mia cara; e no receles nafraria, que yo. Fill meu, te le- uat del cap la cruel co- rona de spines. » Ibid.; fol. 89.

La Oració fou publicada a continuació de Lo Passi en Cobles, de Fenollar y Martínez, en 1493; el mateix Corella la insertà al final de Lo Quart del Cartoxà, en 1495 (dues edi- cions), y fou reproduïda en la tercera impressió del llibre.

Puix no voleu

— que de present yo muyra, Estiga ab Vos

— tancada en lo sepulcre; Yo us acolli

— en lo meu verge ventre, Ara vos, Fill,

— rebeume dins la tomba; Que nos pot fer

— entrels vius yo converse. Puix que. Vos mort,

— es ja ma vida morta. En major loch

— no penseu yom estenga Del que vos, Fill,

— pendreu dins en la pedra. Giten a mi

— primera en la fossa, Que no us es nou

— dormir en los meus brassos! Cobrir vos ha

— lo mantell que a mi cobre, E si no us par

— vos baste tal mortalla, La mia carn

— que viu haveu vestida No us sia greu

— que, mort, encara us cobra. >

Oració; versos 25-40.

Ixxx OBRES DE J. KOIÇ DE CORKLLA

en 151 3. Figurà així mateix en les reedicions de 1518yl564 de Lo Passi, y en unes Hores de la Setmana Sancla, de ISSS.

A favor del nostre renaixement s'han produides les se- güents estampacions, més o menys correctes en quant a text:

a) 1883; La llustració Catalana, núm. 82, pàg. 69.

h) 1893; Einführung in die Gcschlchte der altcatalani- schen Litleratur... von Otto Denk, pàg. 401.

c) 1899; Cançoner Mistich... [de A. Bulbena], fol. f4.

d) 1904; La Veu de Catalunya, núm. 1.855.

cj 1907; Crestomatia de la Llenga Catalana... per Antoni Bulbena & Toscll, vol. II, pàg. 206.

fj 1908; Semanario Catòlica de Reus, núm. 11, pàg. 166.

g) 1908; Obres catalanes d'en Manuel Milà \' Fontanals, pàg. lli.

h) 1 909; Biblioteca Clàssica Catalana (publicació setma- nal), núm. 14, pàg. 111.

i) 1 909; Lo Missatger del Sagrat Cor de Jesús, pàg. 343.

/; 191 1; La Veu de Catalunya, núm. 4.289.

k) 1911; Bibliofília, col . 1 4 1 .

1) 1911; Les Cent millors poesies de la Llengua Catalana... [per E. Moliné y Brases], pàg. 64.

m) 1912; Lo Passi en Cobles (reedició de «Lo Rat Pe- nat» de Valencià), pàg. 150.

n) Almanaque Balear, de Palma; que no hem tingut oca- sió de veure, ignorant tota altra indicació.

Ha estat la Oració per tres vegades traduïda al caste- llà: en 1878, damunt el Diarlo de Barcelona, núm. 108, pàgi- na 4.642, per un traductor qui modestament callà el seu nom, y que a nosaltres no'ns estranyaria que fos en Milà y Fontanals; en 1881, per en R. Ferrer y Bigné, damunt el Almanaque de « Las Provincias », de Valencià, pàg. 247; y çn 1912, per Mossèn Jaume Barrera, en el Almanaque de los Amigos del Papa, pàg. 44 (d'ont fou copiada per la revista Bibliofllla, col. 141, y per La Vozde Valencià, núm. 3.910).

Per manera que, entre text original y traducció caste- llana, ha estat al menys vinticinc vegades reproduïda aquesta afortunada composició, contribuint, com cap altre dels escrits d'en Corella, a consolidar la estima literària de que frueix el nostre autor.

§ 28. POESÍES A CALDESA Ixxxj

§ 28. Poesies a Caldesa

Hem senyalada la existència d'una prou transparent al- lusió a les cobles satíriques de Mossèn Corella contra Cal- desa en un passatge de Lo Conort, d'en Ferrer (pàg. xlj); hem vista la explicació liieraria de lo ocorregut entre en Corella y aquella dama, en la composició intitulada La Tra- gèdia de Caldesa (pàg. Iviij); ens ha estat revelat el que po- dríem qualificar de procés sentimental de la tragèdia sus- dita, per la correspondència o Debat ab el Príncep de Viana (pàg. Ix); V hem cregut encara trobar una darrera referèn- cia al mateix aconteixement, en l'exordi del Jardí d'Amor (pàg. Ixiij). Ens manca ara examinar algunes de les obres en vers de Mossèn Corella, per les quals podrem conèixer sots el veritable aspecte les relacions del poeta ab la tant bescantada dama Caldesa.

Aitals composicions són dues, principalment: la XXI (A Caldesa) y la XXXIV (Debat ab Caldesa) del nostre volum. Emperò cal també tenir en compte la XXIX, que hem intitu- lada Desengany, la qual, sens cap mena de dubte, és encara ressò del mateix afer passional.

Les cobles A Caldesa [XXI] són, senzillament, una dia- triba violenta en contra d'ella: el poeta, prenent peu del cognom de Caldesa, fa una glosa del significat material del mateix (caldesa, çò és, calor, xardor), ab certes inclina- cions fisiològiques que atribueix a la susdita dama. Nèt y clar: l'acusa de desvergonyidament libidinosa, titllant-la, sense paliatius, de dóna baratera y entregada al comerç de la sensualitat

El Debat ab Caldesa [XXXIV] consta de tres peces: la primera ve constituïda per unes cobles semblants a les de la composició de que acabem de parlar; únicament que l'au- tor fou encara més incontinent aquesta vegada en les inju- ries que proferí contra la odiada senyora. Tant, que hi ha conceptes dignes del Cançoner Saiíricft Valencià (1).

(1) Compari's el vers 20 de la composició qui ens ocu- pa ab el del Cançoner, VI-192; el 23, ab 1-1396, VI-939 y X-48; y més endavant, el vers 71 ab 1-2 l&c.

Ixxxij OBRKS DE J. ROlÇ DE CORELLA

La segona part del Debat és una peça atribuïda a la ma- teixa Caldesa, responent a la de Mossèn Corella. íHem de creure en una nova ficció literària, o és que realment pot suposar-se a Na Caldesa capaça d'escriure aitàls versos? Sia com sia, en ells, més que defensar-se de les imputacions del seu antagonista, apar com si l'acusés d'indiscret y teme- rari, acabant per dir-li:

« Valguera mes, cert, — que tal dir se callas, » Fins fos oblidada — [la] vostra sentencia.

» Ja sou damnat: —teniu vos esment, » Axi com aquell — que tots dies peca. >

Per últim, una tercera sèrie de cobles de Mossèn Core- lla, glosa, en idèntic sentit que les anteriors, diferents as- pectes de la personalitat moral de Na Caldesa.

Hem dit que hi ha encara la poesia Desengany (XXIX), perteneixent al mateix tema; y així és, emperò en forma al- legòrica y fins, si val a dir-ho, filosòfica. Retreu a Narcis y a Pignalión, com a enamorats que no haguessin degut tem- bre d'infidelitat en l'objecte de llurs respectives amors; car, altrament (ve a dir), el camí per ont l'amor d'un home ha pogut entrar en el cor d'una dóna, resta obert per a que hi pugui entrar també l'amor d'algún altre. (jQuè lluny som encara del Triunfo de les Dones!) La composició acaba ab la següent estrofa, qui ens relleva de tot dubte respecte la in- tenció qui la dictà:

« E nous penseu — que parle gens en somnis;

» Que no es tan clar — lo sol alt en lo cercle

» Com yo viu clar — aquest tan gran oprobri;

» E, del recort, ~ tan gran dolor massombra,

» Quel meu cor trist — en quatre parts vol rompre. »

Emperò iqal pogué ésser aquesta famosa Caldesa, que tant dolorosa imprompta hagué de deixar en el cor de Mos- sèn Joan Roiç de Corella? Aquesta demanda ens hem dirigit moltes vegades a nosaltres mateixos; car no hem d'amagar l'interès que'ns tindria conèixer els termes exactes de l'e- nigma en qüestió.

Per la nostra part, tenim la persuassió completa de que

S 28. POESÍES A CALDESA Ixxxilj

la dóna de qui tant dolorosa experiència rebé el nostre autor, era una dóna casada, de Valencià, muller d'un tal Xanxo Caldes, al qual és feta al•lusió en el Coloqui de Dames (1). Encara direm més: estem plenament convençuts de que l'anònim autor d'aquell desvergonyit poema, entengué re- tratar, en la casada de les tres dames del Coloqui, aquella mateixa Caldesa (2), de qui Mossèn Corella ens deixà fet un idèntic retrat moral.

En aquest punt de la nostra digressió, ja ens apar oir la reconvenció amical d'algún llegidor nostre, descontent de que no'ns sia possible acabar de descórrer el vel de la repe- losa aventura:

— Essent així que ja sabem ara — ens diria el suposat interlocutor — que la dóna contra la qual tant fortes coses escrigué Mossèn Corella, era la mijller d'en Xanxo Caldes, qui tant important paper té en el Coloqui, iquè'ns costa de- duir naturalment que'l desconegut autor d'aquella sàtira fou el mateix Mossèn Corella, qui tants grans ressentiments te- nia de Na Caldesa?

— iPoc a poc, bon amic! — li diríem. —Això no són coses per a ésser llençades, així com així, de sola intuició, al mercat literari. El Coloqui de Dames, del qual nosaltres (tot publicant-lo com a document literari prou interessant) de- guérem censurar la llicencia, no pot de cap manera ésser assignat, sense proves, a un autor conegut, al qual faria certament ben poc favor. Es clar que no podem deixar de convenir en un fet: que la coincidència en parlar d'una ma- teixa cosa en termes semblants, estableix un cert lligam ideològic entre'l bo de Mossèn Corella, al qui la passió fsu perdre alguna vegada el coneixement, y l'anònim autor del Coloqui; no deixen tampoc de sorpendre'ns molt les analo- gies que ja hem senyalat entre versos de Mossèn Corella y del Coloqui; és també singular coincidència el que Mossèn Corella ens descrigui a Na Caldesa com indigna de la indul- gència que en la Seu de Valencià era acordada als pecadors

(1) Cançoner Satirich Valencià; obra VI, vers 1061.

(2) No hem d'esforçar-nos en recordar l'ús general, a Catalunya, de donar a la dóna casada el cognom del marit, ab desinencia femenina: de Caldes se formà Caldesa.

Ixxxiv OBRES DB J. ROIÇ DE COREtLA

(XXXIV, 25) y que en el Coloqui, apart de la localització del diàleg en la mateixa Seu, hi abundin les idees paral•leles; per últim, és certament molt significatiu el fet de que, en la descarada conversa ab les dames, l'autor al•ludeixi al Cor- baccio d'en Boccacci (vers 561) y a la guerra de Troia (vers 484), idees habituals al nostre humanista y teòleg, tant afectat com el qui més pels fruits literaris de la renaixença italiana. Emperò, tot això se podria palesar igualment ab relació de molts altres escriptora valencians, contempora- nis de Mossèn Corella. Es, doncs, una temeritat...

— (Potser sia un judici temerari formular ara una hipò- tesi d'aquesta mena! Mes, havent-nos parlat no fa gaire, com ho haveu fet, de possibles obstacles qui impedirien, tal volta, a Mossèn Corella coronar sa carrera (Fhumanlsla y teòleg eminent (són les vostres paraules), iquè de particu- lar tindria que aquest obstacle fos l'escàndol produït per la seva ruptura ab la Caldesa, y, sobre tot, pels escrits satírics que, ab propòsit de difamar-la, no's pogué estar de fer circu- lar? Entre aquests pot tenir-hi ben bé lloc el famós Coloqui de Dames, que, a la fi, ens és pervingut pel mateix camí d'altres obres indubtables de Mossèn Corella, o sia pel còdex dit Jardinet d'Orats...

— iPer pietat, bon amic, no'n parlem més, si no us sab greu! Feu-nos l'obsequi de no oblidar que la edició crítica d'un autor no deuria contenir rès en absolut qui no fos es- trictament documental. Per a nosaltres, editors d'una pri- mera estampació de les obres de Mossèn Corella, aquella obligació havia d'ésser més respectada encara, evitant la formació del més lleu prejudici qui pogués enterbolir la vi- sió dels estudiosos de demà y dels editors a venir. Y no obstant, per la manca de datos biogràfics de l'autor, arreu la hipòtesi ha florit al córrer de la nostra ploma: és hora ja de deturar-nos en aquest camí. Quedem, doncs, en que no's pot acceptar de cap manera l'atribució del Coloqui de Dames a favor de Mossèn Corella; fer lo contrari, seria una mala obra contra l'escriptor, la memòria del qual volem singularment enaltir. —

29' ALTRES POBSÍKS AMATORIES IxXXV

§ 29. Altres poesies atnatories

Ademés de les composicions per a Caldesa, inspirades més aviat per l'odi que per l'amor, és Mossèn Corella autor d'algunes poesies amoroses ben delicades, encara que, com no's podia per menys, un xic afectades de retòrica.

En la descripció de La Sepultura [XXII] de sa enamorada (guardem-nos de voler averiguar qui fou aquesta, ni si tant solament /o«^ hi ha algun toc elegiac força ben sentit, pla- nyent la mort de la dóna estimada, ab l'esperit de la qual sent concordar l'autor el seu propri. Té això un regust pe- trarquesc que algú ja's cuidarà potser de definir.

En la composició que hem denominat Cor crudel [XXUI], se plany de la indiferència amorosa de la seva dama.

La Balada de la Garça y la Smerla [XXV] és, fet y fet, una requesta d'amor, bellament vestida ab l'ariegoría dels dos aucells qui canten la balada. Aquesta, d'una frescor y naturalitat insòlites en el nostre autor, fa venir a la memò- ria aquell celebrat madrigal de Qutierre de Cetina: « Ojos claros, serenos, » que de dulce mirar sois alabados... » Es una coincidència y prou, aquesta qui feu desenrotllar a un escriptor valencià y a un escriptor castellà, sense in- fluencia possible de l'un sobre l'altre, dos temes tant sem- blants.

Altre Plantd'Amor [XXVII] és el qui permet a Mossèn Corella manifestar una vegada més la seva afició als epita- fis patètics:

« Corella es mort, — qui en dies poch alegres » sempre vixque, — per amar ab espera. » iNo seria més just llegir sens spera, en el darrer hemis- tiqui?

La mort per amor [XXX], és el títol que hem donat a una cobla esparça en que l'autor se mostra resignat a morir per l'amor de la seva dama.

De to semblant és la Sotsmissió amorosa [XXXIII], pon- derant la seva amor y el desdeny ab que sa dama li co- rrespon.

IXXXVJ OBRES DK J. ROlÇ UK CORELLA

Y, finalment, la Requesta d'Amor [XXXV], de la que hi ha lloc a suposar, per certes anomaUes rítmiques, que l'únic text qui ens l'ha conservada, no dóna sinó una lliçó inco- rrecta, o simplement incompleta, de la composició.

Deixem, com hem dit, per als editors successius, la tasca d'esbrinar quines d'aquestes obres poètiques foren escrites a intenció de Caldesa, de Yolant d'Urleda, o de qui fos, o si no eren més que exercicis literaris. Això darrer és lo menys probable, constant-nos com ens consta, de certa ciència, que'l nostre Mossèn Corella no havia estat sempre exclu- sivament entregat a l'estudi de la Sacra Teologia, y mal- grat que excel•lís sobremanera en el coneixement d'aquesta ciència.

§ 30. Altres obres poètiques

Lo restant del bagatge poètic de Mossèn Corella queda reduit a tres composicions partides, és a dir, escrites en co- rrespondència ab dos amics seus; a una diatriba contra un personatge del qual no'n sabem altra cosa més; y a una cobla de dos senys, insignificant joguina literària per al nostre gust, emperò qui degué fer les delícies dels lletraferits d'aquelles èpoques.

Una de les composicions partides té per objecte res- pondre a la demanda de Mossèn Bernat Fenollar, sobre si Poí malar pietat [XXIV]. Mossèn Corella conclou afirmati- vament y adueix alguns exemples de la historia antiga.

La segona composició d'aquest genre és la per nos- altres intitulada Flors del Saber [XXXIJ. La iniciativa partí del nostre autor, y al Príncep de Viana li tocà respondre. Hem de confessar que no hem acabat d'entendre aquesta composició, la finalitat de la qual sembla dirigir-se a lloar en el Príncep les perfeccions intel•lectuals y morals que tant havia pogut apreciar el nostre Mossèn Corella. Emperò en el Cançoner de Paris hi ha continuada una tercera part, dirigida d'en Corella al Príncep, qui resulta ésser, ab lleu- geres variants, els mateixos dotze versos d'elogi que ja coneixem del Debat epistolar (Vil, 251-262):

§ 31- APÈNDIX IxXXVij

« Dun bell joyell — senyor, tinch inuentiua... »

y en els quals nosaltres pensem veure-hi una al•lusió a l'es- cut del regne de Navarra, que'l Príncep de Viana pretenia, en just patrimoni de sa mare Dóna Blanca, contra son pare Joan II, Rei d'Aragó. En efecte, cal no oblidar que les ca- denes qui figuren en el susdit escut no són, en opinió d'al- guns heraldistes, sinó una errada interpretació gràfica d'un joiell o carbuncle, al qual probablement vol referir-se en Corella ab els seus versos.

La tercera d'aquestes disputes, tractant de la Imperfec- ció humana [XXXII], fou iniciada per Mossèn Fenollar, qui demana al nostre autor la explicació del dualisme constant entre la voluntat de l'home a ben obrar y l'acció seva qui tendeix al mal. Mossèn Corella li dóna raons convincents, y acaba dedicant al seu amic aquell prou conegut elogi («Fe- » noU molt dolç », etc), qui pogué, segons la nostra manera de veure, suscitar-ne un altre de no menys delicat, de Mos- sèn Fenollar per al seu amic, sots la forma ambigua de cobla de dos senys.

En quant a la composició endreçada a Bernat del Bosch [XXVI], és un seguit d'improperis contra aquest, ab la sin- gularitat de que diverses frases incompletes vénen arrodo- nides ab frases llatines, qui són a la vegada reminiscències bibliques. Ens limitarem a recordar que un personatge ab qui hagué tractes Mossèn Corella, fou Frare Jaume del Bosch, cavaller, de l'ordre de Muntesa, a instàncies del qual fou estampada la traducció de l'obra del Cartoxà. Igno- rem si pogué tenir alguna relació de parentiu, aquell Ber- nat, ab aquest Jaume del Bosch.

Sobre la Cobla de dos senys [XXVIII], tot lo que se'n pu- gui dir ja ho està en el seu subtítol: leginl•la per larch diu contentament, e leginl•la per mitat diu descontentament.

§ 31. Apèndix

Per a no deixar una sola línea impublicada dels escrits originals de Mossèn Corella arribats a la nostra coneixen- ça, hem reunit en un apèndix, en primer lloc, el fragment

IxXXViij OBRES DE J, ROIÇ PE CORELLA

termenal de la Letra que Honestat escriu a les dones (vegi's pàg. xxxvilj), y, en segon lloc, el pròleg que, com a trella- dor o traductor del Cartoxà, posà Mossèn Corella enfront del primer llibre d'aquella important producció.

Respecte la Lletra de Honestat, ben poca cosa ens per- met dir-ne aquell breu fragment: sembla que degué consti- tuir l'elogi pòstum de les virtuts d'una dama, muller d'un estrenu cavaller anomenat Johan Fabra. Degué ésser una composició de circumstancies, per l'estil de la que ja li co- neixem per a la Sepoltura de Mossèn Françi Aguilar (pàgi- na Ixxij). Per això mateix podem suposar que la mutilació imposada al còdex de la Mayansiana no devia anar dirigida contra la Lletra de Honestat, sinó solament contra les peces qui la precedien.

El Prolech del Trellador a l'obra de Ludolf de Saxonia és una pàgina literària digna de Mossèn Corella. Es ademés interessant perquè'ns dóna noticia d'algunes particularitats relatives a la empresa de traduir la copiosa obra del Carioarà y sobre sa distribució en quatre parts o llibres. Conté, de passada, la protestació d'en Corella, de sotsmetre tots els seus escrits, obres y paraules a correcció, decret y esmena de la Església romana.

§ 32. Conclusió

Quasi no'ns veiem ab forces per a intentar una ordena- ció cronològica de l'obra literària de Mossèn Joan Roiç de Corella, qui ens hauria de permetre seguir la evolució del seu pensament y assistir a la formació espiritual de l'escrip- tor. El mal ve, principalment, de posseir tant escasses noti- cies biogràfiques del mateix.

En Milà y Fontanals, qui sempre procedí ab gran seny en les seves afirmacions, aventurà la dita de que, al morir, devers l'any 1500, Mossèn Corella devia tenir més de cin- quanta anys d'edat (1). No sabem de quines computacions cronològiques partiria en Milà per a establir aquella hipò-

(1) 0»ra£;lll. pàg. 219.

§ 32- CONCLUSIÓ Ixxxix

tesi; seria tal volta atenent a alguna de les referències, co- negudes en el seu temps, d'un Joan Roiç de Corella, fos o no fos el nostre poeta, examinador de notaris en 1453, jurat de Valencià en 1453 y 1454, o, també, conceller de dita ciutat en 1456 y 1462, com ja consta en altre lloc (pàgs. xij y xiij) de la present noticia.

Emperò, si tenim en compte que'l Príncep Don Carles de Viana morí en 1461, necessitem atribuir ja en aquella època a Mossèn Corella una edat tal, qui faci explicables les rela- cions literàries entre abdós personatges; són, doncs, bas- tants més de cinquanta anys els que havia de tenir al morir, en 1499 o 1500, el nostre poeta.

Ara bé, tenint a la vista totes les referències de temps que hem anat anotant en el transcurs d'aquest estudi, ens ha semblat raonable suposar en Joan Roiç de Corella nat de- vers l'any 1430. Partint d'aquesta data inicial, les referèn- cies que d'ell trobem entre 1446 y 1449 són ja possibles, si s'accepta que'ls pares del nostre personatge pogueren con- tribuir, en nom de llur fill, encara adolescent, a l'obra del convent de la Trinitat.

Al morir, en 1461, el Príncep no més tenia quaranta anys (era nat a Penafiel, en 1421), y en Corella, segons la nostra suposició, entorn de trenta; això permetria establir que'l Debat epistolar datés de pocs anys abans, pels volts de 1458, època en que'l malhaurat fill del rei Joan II pogué fruir d'una petita temporada de repòs a Sicilià. Es també l'època de major relleu de la seva figura política, per ado- nar raó del grandíssim y afectat respecte que li manifesta Mossèn Corella.

De molt poc abans que'l Debat, hem de suposar que data la Tragèdia de Caldesa, de la qual s'ha vist ésser el Debat una conseqüència molt immediata. Seria, doncs, en- torn de 1457, quan Mossèn Corella, trobant-se ab tot l'ar- dor de sa joventut, hagué d'experimentar la crisi de passió que'ns ha deixat palesada en alguna de les seves obres. An aquest període de la seva vida, deuen, doncs, correspondre les poesies amoroses de Mossèn Corella, y necessàriament les dedicades a Caldesa.

Ja mort el Príncep, y tendint a sossegar-se els senti-

OBRES DB J. KOIÇ DE CORELLA

ments pertorbats del nostre escriptor, degué escolar-se un període bastant llarg, durant el qual pogué acabar de for- mar-se literàriament en Corella. Entre 1461 y 1480 hi ha prou espai per a tota la producció profana d'ell; imitacions ovidianes, tractats de tendències filosòfico-moral (com el Triunfo de les Dones y l'al'legoría del Johl de Paris), etc, y La Vida de Santa Anna, que ha de suposar-se escrita bastant abans de 14S1, en que morí en Lluís de Castellví, marit de la dama a la qual aquella obreta fou dedicada, y en època en que encara Mossèn Corella s'anomenava a si mateix es- tudiant en sacra teologia.

A l'any 1482, sense titubejar, hem pogut deixar situada La sepultura de Mossèn Aguilar.

Y, per lo qui fa a la seva producció mística, poesies re- ligioses, traduccions del Psalliri y del Cartoixà, el Tractat de la Concepció (perdut), etc, hi ha camp ben ample també per a situar-la entre 1470 y la fi de la vida de l'escriptor valencià al terminar de la quinzena centúria, quan aquell havia de comptar ben aprop de la setantena d'anys.

No s'oblidi, ab tot, que la nostra cronologia, tal com queda explanada, és completament hipotètica, y pot dir-se que descansa exclusivament damunt la data central de 1 46 1 , en que morí Don Carles de Viana.

Y ab això ens plau donar per enllestida la nostra tasca, de la qual ens podríem donar per ben satisfets, no més ab que se'ns reconegués l'absoluta escrupulositat que ha pre- sidit a la reproducció de les Obres df. Mossèn Joan Roiç DE Corella, sense alterar en lo més minue els originals de que'ns ha estat possible amparar-nos.

Barcelona, agost de 1913.

OBRES

DE

J. ROIÇ DE CORELLA

I. RA-

RAHONAMENT DE TEL AMO E DE ULIXES

Text original: Còdex procedent de la Biblioteca Mayanstana

* RAHONAMENT DE THELAMO E [Mi] DE Vlixes, en lo setge de Troya, da-

UANT AgAMENO, après MORT ACHIL- LES, SOBRE LES SUES ARMES.

ORT lo gran fill de Tetis, pestilència terri- ble dels troyans, vall e segura defenssa de les tendes gregues, tremuntana ferma de noble uictoria, lo qual, moltes vegades de la real sanch de Priam tenyint los camps troyans, a la fe-

I o cunda Ecuba hauia fet quasi estèril, poblant de cada dia los inferns de nobles animes troyanes; aquell, lo qual Jupiter no gosa engendrar, tement la resposta de Protheu, armat de les forts armes de V[u]lcano, banyat en lo estany per lo qual jurar los Deus no

15 poch temen; a la fi, uençut per la estrema bellea de Poliçena, lo vencedor de tots los homens fon mort, ab sola vna fleixa tirada del flach braç de Alexan- dre Paris; e, cremat lo seu cos, aldre non romàs al mon del fort Achilles^ sinó vna tan pocha cendra,

20 que enuides no basta omplir vn no molt gran ve- xell; les armes del qual orfes, Vlixes e Thelamo, ab egual instància demanen; hauent per bo lo saui duch Agameno, que dauant ell, ensemps ab los al- tres duchs e reys, caseu delís rahonas ab quin dret

25 de possehir tals armes se feya digne.

E girant los vils Thelamo a les naus gregues, ab superba yra feu principi a tals paraules:

* c ]0 imortal Jupiterl Si, ensemps ab les altres [Mi v]

> virtuts, justiçia en tu reposa i [com] comportes 30 » que dauant les nostres naus Vlixes ab mi gose

» contendre, lo qual, no duptant dar loch a les fla-

> mes troyanes, fon forçat, per lo estalui de tota

OBRES DK J. ROIÇ U£ CORELLA

» Greciia, yo sols contrastas a la anrmosa força de

> Ector, apagant lo foch de nostres ja cremants fus-

» tes? Mjas deixaré lo treball de recitar mos actes a 35

> la fama, puix ella per mi en eterna memòria los

> recita: digua Vlixes los seus, per a la veritat dels » quals fretura de testimonis. Yo no ignore, ni » menys negue, les armes de Achilles ésser gran

» premi, però es fet poch per demanar les Vlixes; 40 ••lo qual tant los perills tem, que los murs no li pa- iiren armes saldes; hi ara desarmat ab mi gosa » contendre, puix ab paraules se pot atènyer la fi » de nostra contesa; e no pot acampar sens glòria, r que, perduda la sperança del que demana, serà 45 » aJegre ab Thelamo haia contes. E si per pròpies » virtuts uos par nostra justiçia duptosa, essent yo

> net del gran Jupiter, la claredat de mon linatge, re lo acostat deute que tinch a Achilles, declara

» Vlixes prest la sperança perda de tals armes. 50 » ^Uonchs, don te ve a tu, Vlixes, fill del gran » ladre Sisifo, al qual en ladronicis no desembles,

> hauer deute ab la noble e real sanch de Achilles? » Yo deman les armes, per que primer e sens força ».he ofert ma persona a Menalau, en venja dels 55

> seus reals tàlems.

» Si tu res digne de premi has fet, lo guardo a » Palomides sesguarda, que descobri la uirtut de » la tua ficta e temerosa folia. E plagues a Deu que » fos estada, o almenys creguda, per que vixques lo 60

> animós Palomides, o, si ja fos mort, vixquera la » sua inclita fama quitia de criminosa infàmia, la » qual tu, maliciosament e no vera, li has inposat.

> jAxí saps tu ofendrel Ab tals engans deu ésser

> temut Vlixes, lo qual, ab tot que en belles parau- 65 » les vença la sauiesa de lantich Nestor, noi socco-

» rregue quant, en raig dels troyans, pesat per ve-

I. RAHONAMENT DE TELAMO E DE OLIXES 5

> Ilea, li demana soceos, no podent, sinó ab tarts » passos, dels enemichs retraures. Però Vlixes, des-

70 > enparant lo tant honrat duch, recorregue al seu 3 segur ofici: fogint, no ab suaus passos, car la » temor als seus peus portaua ales, penssa los » Deus ab vils justs miren les coses humanes. E » axi fora raho, qui mal soccorregue fos mal socco'

75 > rregut, e lo desemparant fos desemparat.

» Yo viu Vlixes ab altes e paurugues veus, dig-

> nas de misericòrdia, reclamar als grechs que de

> mort lo restauranssen; al qual no tart soccorre

> gui: cobrint lo ab lo meu escut, restauri la sua 80 » vida, mort de molts ignoçents. O Vlixesl si ab mi

» vols contendre, toma dauall lo * meu escut, ab [M 2] » aquella mateixa temor, e de alli narra los teus

> singulars actesl Caualler no conegut sinó en tre- » ues, vet: Ector reçusita, lançant foch a nostres

85 » naus; defenssales tu ab pintades paraules, pux yo » sol les delliuri ab forts e ofensiues armes, e fuy

> pluja que apagui lo foch de nostres ja cremants

> fustesl O grechsl per mil naus les quals yo he

> reseruades jnous par mereixcha les armes? Car, 90 Tt sens mi, perpetu exili sostinguéreu per minua de

» fustes.

» E sinó vull celar lo ver de ma demanda, les

> armes, desigoses cobrar senyor no menys fort

> quel primer, demanen mes a Thelamo, que The- 95 > lamo a elles.

» Parle Vlixes dels seus furts, reçite la mort de » Resus, lo furt del paladi; les quals coses, fetes de

> nit, no crehent a Diomedes son quasi faules. Ne » yo se Vlixes per que les desiga, puix ell, des-

[00 » armat, ab nit escura engana los poch cautelosos

> enemichs; ni, si les te donen, lo teu flach cos les

> pora sostenir; ans, si preues la fort lança de

OBRES DE J, ROIÇ DB CORELLA

» Achilles, serà pilar pesat als teus dèbils braços;

> ne la tua ma esquerra, abil sol en furtar, pora

» sostenir lo pesat escut, en lo qual la ymatge del 105 » mon esta figurada.

> Caualler egualment flach en animo hi en per*

> sona: si la error del poble aquestes armes te ator-

> gua, no hauràs causa de ésser temut, mas prest

» despullat; essent honrada despulla als enemichs, 1 10

> faràs present poch agrahit als troyans de belles

> armes; ho, carregat de tan gran pes, no atenyeras

> les tues vençudes victòries, les quals souint acon-

> segueixs; e perdràs lo nora de lauger guanyat ab

> uergonyoses fuytes. 115

> O Vlixesl penssa quel teu escut no es menys t romput ne menys despintat del primer dia, don

> ne hajes a desigar altre! Lo meu, guast hi enue- » llit per molts colps, es raho respose, e que altre,

» nou e fort, en tan perillós ofici li sucçeheixcha. 120 * Tu, renoua de sperons, los quals son infançonia e

> soccos a la tua gran temor.

» ^Pensses que yo desige tolret aquestes armes » per que cregua, essent desarmat, sia ta uida mes

> perillosa? Ans so cert les armes de Achilles mort 125

> corporal prest te procurarien; e per ço treball per » tu no sien possehides, puix, viuint, mors cada

> dia, multiplicant en legea de couarts actes.

> Not enbelleixcha la fortalea de tals armes,

» que, per ésser forts, volen dobladura de ardit 130

> animo, la qual en tu no trobarien. E penssa tots

> Ío[rlns se prenen castells ben prouehits, per minua

> de flachs defenssors.

> Les tues segures armes sien embaixada demà- [M2 v] > nant * trcua, e faràs mes largua la tua desonrada 135

> uida: que la lebre, ab son acostumat fogir, no re-

> sistint se restaura.

I, RAHONAMENT DE TEI.AMO K DE ULIXES ^

> E per que la fi de nostra demanda no sien i largues paraules, o nobles duchsl lançau les armes

140 » en mig dels forts enemichs: e siau contents sien

> possehides per aquell qui de tal presa les farà » salues. >

Acabant en semblants paraules Thelamo la fi de sa demanda, vn poch espay, baixant los vils,

145 se gira Vlixes als reys e duchs, esperant del poble lo murmur cessas, per que les sues auisades parau- les, ab dispost sçilenci, loch de millor ésser enteses trobassen; les quals, de gentil estil ornades, aumen- tauen la veritat de sa justicia, responent:

150 « Sils uostres desigs, o animosos duchs! ensemps » ab lo meu se complien, no seria duptos lo éreu de » aquestes armes; mas tu, Achilles, possehiries les » tues armes, e nosaltres a tu. Però, puix desplau » als cruels fats, no veig qui millor pugua hauer los

155 » bens de Achilles, sinó aquell per qui los grechs » hagueren Achilles.

> E, lexant larguea de vanes e pomposes pa- >^ raule?, sol conssentiu caseu de nosaltres dels pro- » pris bens se alegre, que la claredat de nostre

160 > linatge e les virtuts de nostres auis, solament fan » pus clars los nostres actes, mas nom par nostres s mèrits mes aumenten; ab tot que si Thelamo se 9 diu net de Jupiter, en aquell mateix grau so yo » acostat al gran Jupiter, e mes a Mercuri, per la

165 » part de ma mare.

» Però no vull per la vàlua de mos antessesors » la mia part sia mes fauorable,' mas que lexem los » Deus en los cels, de nostres misèries poch anssio-

> sos, e los morts en los sepulcres reposen: nos- 170 » altres guanyem premis ab mèrits de propria

» virtut.

OBRES DK J. ROIÇ DR CORRLLA

» Sí per deute de acostat parentesch algú tals t armes deu possehir, viu encara Peleu, pare de * Achilles, e Pirro, son fill, los quals per tal dret

> primer que Thelamo les demanen, sens que nois 175 y seran atorgades. Axi, puix es forçat ah carta de

» singulars actes nostre dret rahonar, e Thelamo ■M ^] » tant desiga, * en vergonya sua, saber de mos ac- » tes (los quals crech per vosaltres no son ignorats, » puix al be de tots sesguarden), nom serà treball, 180 » si lescoltar a uosaltres no treballa, dir ne algú, » per que prest Thelamo perda la sperança del que

> demana, e a uosaltres paregua humil la fi de ma » demanda, en satisífaccio de tan profitoses treballs.

» Mas yo so content del premi que virtut ab si por- 185

> ta, e les armes sols deman, per senyal e mostra de » tals obres.

» Tement la deessa Thetis les esdeuenidores gue-

> rres per lo furt de la bella Elena, assaja ab caute-

> losa indústria mudar o mitigar los inplacables e 190

> cruels fats, los quals, en los camps de Troya, a

> son fill Achilles de mort menaçauen: vestint » aquell ab feminils vestidures, engana a tots los

> grechs, e fon marauella lo auisat Thelamo, en-

» semps ab ells, fos decebut; don, les forges tro- 195

> yanes aumentant de cada dia, alargauen nostra » victorià: que los forts inuençibles murs de Troya,

> sols del fort vencedor Achilles podien ser ven- » çuts. Per que fon forçat a mi, fengint me merca-

» der, portas moltes ioyes a les nobles donzelles 20a » en la casa del rey Licomedes, entre les quals, en » abit feraenil, Achilles reposaua, poch anssios de » sullar ses mans en sanch troyana. Mas per que » entre tantes donzelles millor conegués lo vergo- » ayos joue, ensemps ab les altres joyes yo porti 205 » vna no poch gentil lança, acompanyada de vn

I. RAHONAMENT DE TELAMO E DE ULIXES 9

» molt bell escut; lo qual, sens tarda, Achilles » pres, poch curant de la vàlua de les altres coses

> qiie a la femenil condició se sguarden; e ab in- » dustria mia ell conegué quant perjudicaua a la » real e noble sanch de son linatge. É veu com yo » so estat causa, ell, en ajuda nostra e aument de

> sa honor, haja obrat tals e tants actes, que, per a » recitar los, en gran part tinch fallença de paraules:

> ha fet present de la mort del quasi inmortal Hec-

> tor, uida e segura deíFenssa dels troyans, entrant » ab ell en pus estreta batalla que Telamo; e no

> solament ha apagat lo foch de nostres naus, mas » ha tolt la uida e lo poder al qui altra uegada les » poguera encendre.

> Yo deman aquelles armes, les quals Achilles

* per mi possehi. Thelamo: tu vols que en mon

> dret la mia industriam noga, la qual induhi al » esforçat capità Agameno sacrificar sa filla, e des- » pullant se la pietat de pare reme los vents ab la

> ign[o]çent e verge sanch de Efigenia.

* » De mos actes no vull mes recitar, per que no [M^ v] i coue als sauis Reys ésser coronistes de lurs uic- » tories; ni vull minuar lo premi de mos treballs ab » superba jactancia. Mas, per que veges no tinch

> del tot ma esperança en paraules, mirals meus 5> pits, mes nafrats quel teu escut, los quals sens » lengua per mi parlen.

> Tu dius tens romput lescut: yo la persona. No

> son mortals los colps, dels quals ab les armes

> hom se pot defendre. Desiges altre escut per quel

* teu de molts colps es guast: yo, pel senblant,

* deuria desigar altre cos, e tu que mudasses altra » anima, la qual te fes conèixer quant ofens natura

> humana, que en abit de home est pigor que ani-

> mal brut.

lO OBRES DB J. ROIÇ DE CORELLA

f Glòries te que has defès del foch nostres fustes, » sens que no tens vergonya la glòria de tots apro-

> piarte; la qual no consent ésser robada, mas acom-

> panya e fa gloriós al qui per gran virtut lateny. 245

> O, be fora poch auisada Thetis, que les armes » les quals lenteniment ensemps ab lo cos armen,

* hagués donat a Achilles, per que après dcil les » possehis vn caualler sens animal

> Del quem enculpes de Palamides, e que for- 250 » çat so vengut a la batalla, not cur respondre, per

> que a tan manifestes falssies la resposta alguna

> autoritat los daria; però sies cert, que ans se » deixaran los rius de córrer e los monts correran,

» e ans Grècia soccorrera a Troya, que les tues 255

> auisades astúcies als grechs aprofiten.

» O, fallit dentenimentl ^e ab los bens de natu- » ra, los quals caseu sens delliber posseheix, vols

> atènyer nom e premi de uirtuos, que sinó ab mol-

1 titut de treballosos actes nos deixa atènyer? ^e 260

> fiant en la tua nua e corporal força, tens atreui-

> ment de demanar tals armes, oblidant te quels

> toros e grans orifanys, ab major força que tu, so- » uint nostre camp han soccorregut, sens que no

» demanen les armes? 265

> O, Thelamo! desiga armar la anima, puix tens

> estalui lo cos de les passades batalles; e no tingues » esperança en aquelles coses les quals natura als

> altres animals pus libertament que als homens

> atorgua. 270

» Penssa que la discreció e prudència humana » souint doma e amanssa animals, no menys forts » que feroçes. Tu, sol batalles ab força; yo, ab ani- » moses astúcies. No est menys diferenciat de mi,

* que vn caualler del capità, o vn fort galiot del 275 » destre nahucher.

I. RAHONAMENT DE TELAMO E DE ULIXES II

» O, vosaltres grechs! puix coneixeu aquesta

» diferencia, dau les armes a Thelamo, per premi

» de mos trebals^ car si res hi resta per acabada-

280 > ment Troya ésser destrohida, Tlielamo, com a

> acostumat, ho delliurara. E si nous par yo * les [M4] » mereixcha, daules aquell per qui possehiu tanta

> victorià. »

E mostra lo paladi que cubert tenia.

285 Paregue a tots los reys les armes fossen de aquell lo qual ab tan gentils paraules hauia rahonat los mèrits de sos actes; e fon manifest quant lo gentil estil fa pus clara la justiçia.

Desesperat, lo fort Thelamo, de les tant desiga-

290 des armes; aquell qui no vençut ni james sobrat hauia sofert les grans forces de Hector, sobrant e souint vencent los estranys enemichs; a la fi, vençut de vna pocha yra de uesibles armes desarmada, e tirant la sua pròpia espasa, ab animosa continença

295 dix al grechs:

« No crech la fecundia de Vlixes baste a tolrem » aquesta espasa: mas encara tem que, en presencia » de tan justs e auisats jutges, prouara ésser sua; » però de present nom vedarà que, axi com moltes

300 i vegades es estada tinchta en la sanch dels ene- » michs troyans per deíïenssa de vosaltres, ara, » banyant se en la sanch de son senyor, li procu- » rara libertat eterna. E portaré primer en los in- » ferns, al animós Achilles, alegres noues del esfor-

305 > çat hereu de ses armes. >

II

PLANT DOLORÓS DE LA REYNA ECUBA

Text original: Còdex procedent de la Biblioteca Mayansiana

PLANT DOLORÓS DE LA REYNA

ECUBA, RAHONANT LA MORT DE PrIAM, E DE POLIÇENA, E DE ASTIANACRES.

RUEL, ficta, mortal e sangonosa pau, Eneas 5 Ujl^PI e Anthenor hauien finat, deu anys passats, après quels superbos grechs en les fèrtils rribes de Àsia hauien posat lurs riques tendes. Los camps vehins de nostra ciutat^ no solament tints, mas fins en lo profunde centre de sanchs enemi-

lo gues gregues e troyanes en gran abundància abeu- rats, fertilitat als sotliçits lauradors prometien. En altitut que de luny mirar se podia, estauen no mes- clats, en nombre sens comte, los cossos, acompa- nyats de ossos de la consumpta carn ja despullats,

15 de aquells qui, a la cruel çitaçio de la mort, primers comparegueren.

0, ueritat de gran marauella, no inmeritament als qui la hoyran duptosal Que partint se dels cos- sos esquinçats lurs enemigues animes, no sen partia

20 lo mortal inamistat; ans si per cars (ho perquè eren tants que la terra rebre nois podia) se mesclauen, en breu*espay los vns apart dels altres trobats eren, [M4V] retenint en la descolorida cara aquella ferocitat que fins al darrer espay del viurels acompanyaua;

25 y, en diuersses esquadres, als vns paria que ells morts desigada batalla esperauen, fins que moltitut de diuerssos ocells, en companyia de animals saluat- ges, dels ossos la carn despullant, mobles e uolants sepulcres los donauen, per que semblant a la in-

30 quieta vida fos lur darrera sepoltura; los ossos dels quals, si vna flama ensemps cremar asaiaua, com la humida sal, ab so espantable, los vns dels altres ab ueloçitat no pocha sapartauen.

1 6 OBRES DE J. ROIÇ DE CORELLA

Romania Troya, dels infants abundant pobla- dora, de uius despoblada: estimauen benauentu- 35 rats, de lur repòs tenint enueja, aquells qui la pia- dosa mort de conflicte de tanta misèria hauia íet delliures, puix eren exsemps de hi dolorosa uista de mals e dolors; que ans los cels ab fatiga de lur voluntari mouiment, per destrucció de la mundana 40 machina reposaran, que, semblants als nostres, se troben, porrogant nos la cruel mort per major mal trista uida; la qual, crexent de inefables misèries, mostrauans poch doldre de aquells qui, ab vna sola mort de tantes pus doloroses estaluis, ans festa que 45 obssequies merexien lurs sepultures; e grauitat de innumerables multiplicades tristors, en mortal litar- gia hauia conduhit nostres canssades pensses: érem dits vius, no per que en veritat uixquessem, mas per que ab algun poch e tart mouiment als morts 50 en part dessemblassem.

Per acabat e darrer terme de nostra final des- trucció, après de sosteniment de tantes misèries, atès aquella enganosa e pacifica nit, estant los nos- tres murs ab sçilençi de les uigils sotliçites gauytes 55 [guaytes], no recelant altres mals dels que sostenguts hauiem, e vna general son ab fatigua dels passats treballs repòs de no recort als mesquins troyans atorgaua, estant la ciutat a vas abitacio dels morts callada; sols los galls ab multiplicades veus la miga 60 nit senyalauen.

En lo llit de la sua real cambra estant lo cans- sat rey Priam, los peus del qual Cassandra e Poli- çena (de la mort, per ésser dones, delliures) calfa- uen, yo no se si dormia; que aument de dolors me 65 hauia portat que, no menys dormint que uetlant, nostres passats e presents dans sempre ab ploro- sos vils penssaua.

II. PLANT DOLORÓS DE LA RKYNA ECUBA 17

A mi paregue ensemps veure e hoir la hombra

70 de aquell caualler inuençible, fill meu, Ector, que ab canssada e plorosa veu, dessemblant a aquella que * viuint parlaua, fredament toquant la mia ma [M s] dreta, quasi plorant deya:

« Leuat, Ecuba, reyna sobre totes miserable!

75 » que sils cruels fats per força de armes a nostre » decahiment perdonat aguessen, la mia ma dreta » sola bastaua la superba yra dels enganosos grechs » amanssar, hi raure de les pensses humanes eterna- » ment lo nom de Grècia. Leuat, trista mare: mira

80 » de nostra destrucció lo darrer dial »

O, doloroses dones, les qui ab pèrdua de fills passau per lo cami de dolor maternal Penssau ab quanta cuyta respondre e abraçar ensemps volgui a la laugera ombra; la qual, enganant los dèbils

85 braços, feuse abssent de la mia vera o ficta uista, refrescant les passades nafres ab recort present de aquell passat mal, quant lo cos sens anima de aquest fill meu, pare de caualleria, fon roçegat per los nostres e seus camps troyans, ligat a la coha del

90 cauall de Achilles, laurant la terra al entorn dels

murs de la sua ciutat, en presencia de sos vassalls.

Acostim a Priam, que ensemps ab mis dolia

puix egualment abduys perdiem, per que li digues la

dolorosa e darrera uista de aquella anima que, vi-

95 uint, en força e prudència als altres homens auan* çaua, ab humanitat tan benigne, que mes fill dels Deus que nostre se jutgaua. Però, ma lengua desse- cada per abundant sangonós plor de mare dolora- da, no pogui formar lo començ de mes paraules, [oo ans que la remor de la uostra cahent e ja encesa ciutat me força girar los plorosos vils a la porta de la tancada cambra, per la qual, ab forts destrals en diuersses parts trencada, laspasa treta, ab superba

l8 OBRKS DK J. ROIÇ DE CORKLLA

iniqua continença, desesperant a misericòrdia, Pi-

rro entraua: 105

« Vine, Priam — ab yrada y espantable veu de- » ya — que tos fills e uassalls en los inferns te espe-

> ren; puix per lo teu mal consell a la mort primers » los has oferts, portals noua de nostra prospera e

» darrera uictoria. Leuat, rey de misèria: estaiui de iio

> la primera destrohida Troya, perquè ab major t dolor prengua fi la tua miserable uida. Penit te, » sens que not serà atorgat temps desmena, de » hauer trames al efeminat Paris en Grècia, per

» furtar la bella Elena. Sies exemple a tot lo mon 115

> que de ofendre als grechs se guarden. Vine, rey

> de dolor ab corona de misèria: tu has engendrats 9 molts fills per a la espasa de mon pare, e ton pare

> a tu per a la mia. >

Ab veu esforçada respos lo rey, sens temor: f O, 120 » joue sens vergonya, vell en couardia, animós en-

> trels morts, pauruch contrals vius! Entre los teus » leigs actes fes ne hu de misericòrdia: tol sens tar- » da la enueiosa [enujosa] uida a aquell, al qual en

» estrem series cruel si lay deixaues; atesa la desi- 125 y jada mort, en tenebres desondrada uida me venja, [Ms v] * dexant, en recordaçio * perpetua, legea de couart » acte e sens vergonya, >

Ffon lo mortal colp resposta a les darreres es- forçades paraules de Priam, amagant la tallant espa- 130 sa en lo seu enuellit, dèbil e ruat coll; la qual, per no tornar per lo cami hon entrada era, acaba a tallar aquella part pocha que del primer colp res- taua, prenent aquells blanchs cabells ab la ma esquerra, los quals, la daurada reyal corona de tota 135 Àsia, en trihunfo de gran magestat aplanats hauia.

Caygue sens cap, com a tronch enuellit, lo cos del rey, cobrint los pahiments de la nostra real cam-

II. FLANT DOLORÓS DE LA REYNA ECUBA 1 9

bra de tapits carmesins, tints de sangonosa prorpra,

140 en tan gran abundància, que les òrfenes filles lurs peus, niïs meus, no podien ser estaluis que en la corrent sanch de Priam nos banyassen.

Romania lo cap penjat en la ma del cruel car- niçer; lo qual, obrint la finestra, cridant deya:

145 < Troyansl preniu lo cap de uostre rey, que lo » cos resta a la muller e filles. Millor uos es ésser » catius de nostres vassalls, que miserables çiuta- » dans de Troya, senyoreiant Priam, que a ssi ni a » sos fills ni a nosaltres de nostra uictoria ha pogut

150 » fer delliures. »

Axi lança lo cap de aquell rey qui, ab iusta suauitat, com a pare dels pobles, benignament tem- praua les regnes de sos regnes: egualment amat de sos fills e uassalls, era ell la cosa qui sola mes

155 amauen aquells a qui senyorejaua.

E quant execució de crueldat tan estrema en nostra retreta cambra Pirro acabaua, no cessaua, fumant, cremar Troya, e al cors de Priam fallien fochs per dar li real sepoltura.

160 O, cosa rahonable, si la grauitat de aquelles do- lors que les altres totes passa, ab esparç e apartat lenguatge als homens se parlaua, e veus, lagremants doloroses, nostra misera destruçio representassen, transportant los hoyints entrestits en la presencia

165 de nostra gran pèrdua, no conssentissen sinó ab ge- mechs, tristors, sospirs e sanglots ésser hoydesl < Aquestes son dolors de mare y estèril reyna, e

> catiua de aquells que, ella mirant, en la sua pro- » pia ciutat han donat cruel e dolorosa mort a sos

170 » fills, tolent a Priam, en vn dia, ensemps la uida e

> los regnes.

> O, inuincibles, inichs e inplacables fats, qui

OBRBS DE J. ROIÇ DE CORRLI.A

i la ueritat dels actes humans infalliblement orde- » naul ^Per que forçau la mia trista anima ésser » present a fatigat cos, per dies e treballs axi dèbil, 175

> enuellit e decaygut, que, dexant me de tan dolo* » ros viure, aldre no serà en color e magrea, sinó

> tal com era com fals nom de viu tenia?

> Vixcha, donchs, Ecuba, puix la mort sola de

* misèria la pot retraure! O mare, semblant a oue- 180 » lla que fecunda has parit los fills, per ser tro-

> çeiats, partits en diuersses parts, roceguats al » entorn de la tua ciutat, com aradres fent solchs » de gran profunditat en la sangonosa terra!

[Mó] » O febrida espasa de * Achilles, guasta e osca- 185

> da souint, tallant real carn en lo meu miserable

> ventre criada, e axi muça y enuellida en troçeiar » los ossos e carn dels fills, que enuides ha pogut

> tallar lo dèbil coll del pare! Fir sens tarda, es-

* quinça e talla les nostres carns femenils e molles, 190 » per que les animes prestament fugen de abitaçio

» derrohida; que sens comparació mes cruel te mos-

> tres cessant de ferir en nosaltres, que matant » aquells, per la mort dels quals en tant estrem

» auorrim la miserable vida. 195

> O defunt e no sobrat, inuençut fill meu, Ecctor!

> Hoies dels profundes inferns la mia dolorosa veu, » digna de moure los cruels infernats Deus a mise-

> ricordia. O, si la hous ^per que venir tardes? <Qui

» pot resistir a la tua animosa força? Encara en los 200 » escurs regnes Achilles te contrasta; deixa lo cos » en lo sepulcre; deuorel la inssaciable terra; vine, » desigada laugera ombra, que sola tu bastes uen- » çre los couarts grechs, que de tu viu fogint de tes » victòries son romasos; porta troyolenta compa- 205

> nyia, que ensemps principi feu a, la honor e fi a » la uida. »

II. PLANT DOLORÓS DE LA REYNA KCUBA 21

« — No vingau, germà, regla de honor e caualle- » ria — reçpos Poliçena — no aumenteu nostres mals

2IO » ab esperança de vans remeys, que puix los cruels » fats la nostra destrucció han ordenat, no sola- » ment Achilles si tornaua poria altra uegada a uos » inuençible tolre la uida, mas lo couart inpiados » Vlixesl Esperau en breu rebre les nostres fatiga-

215 » des animes, per que,ensemps ab uos, en los camps » Eliseus, a la uert delitosa riba del gran riu obli- » dant nostres passats mals, passem eterna, des- » ansiada e reposada uida. »

Ab altes espantables veus la Sibilla Cassan-

220 dra: « Vn mal esdeuenidor, entre tants presents,

> agudament me turmenta; que ja la demència e » follia del ignorant poble solament lo que sesdeue » e no los mèrits dels humans actes esguarda. E » axi per a sempre piadosaraent planyeran Troya,

225 » dels grechs destrohida; rrecordant se del darrer » foch quels nostres alts palaus crema, se oblidaran » de les flames quel animós sobre tots estrenu caua- » ller hauia lançat a les ja cremants naus gregues, » en la segona batalla, après que en nostres platges

230 > hauien lançat anchores.

» 01 sils recordaua del inhuma cruel trayment » de Eneas e Anthenor, veurien los flachs grechs » no han vençut, mas la inuençible ordenança dels » inplacables Deus. O, cosa de gran marauella! los

235 » famolenchs ocells de Grècia a peixer les nostres » carns venen, e als grechs guarden no toquen, a » mescla dels quals, ab rabiosa fam, los troyans » cruelment dillacerant esquincen. E los fochs cre-

> mants les pedres de Troya, sens lesió passar dei-

240 » xen los copdiciosos enemichs per a pendre*aque- [M 6v]

> lles riqueses que de les flames grans restaurar se » poden.

OBRKS DK J. RUIÇ DK CURKLLA

> Los pochs infants, a catiua seniitut encara no » abtes, dels braços de les niares al foch los enuien,

» semblant als de infern: encara que demèrits no 245 » tinguen en aquest mon, dins los petits cremants

> cossos les animes bollir constrenyen, e ab tan

> gran cuyta real sepoltura los donen, que no abans » los esperits sens culpa exalen, que lurs carns, ten-

> dres e molles, ensemps ab los ossos en verdadera 250 » cendra se transporten.

» Altres, la uida dels quals per maior pena vn

> poch espay de ésser consumpta se alargua, com a » tronchs verts, ab doloroses veus a les flames en

> va contrasten, trametent a la fi vers lo çel les ani- 255 » mes, enceses com a sentilles, corrents a la natural

» espera.

> Altres, plegats ab la furtada roba, encara » morts, en estrets sepulcres lurs animes reseruen,

» esperant com, fogint de tal carçre, als tenebrosos 260 » regnes deuallar puguen. O, miserables troyans!

> als qui la f|l]ama no deuora, nois dexa cruel espa- » sai e alguns pochs als qui la mort per aument de

> dolor perdona, nois fall catiueri de iniqua, cruel,

» superba senyoria. 265

> O, inmortals Deus! ^per que haueu elet minis-

> tres execudors de vostra sentencia los grechs, » homens sens humanitat? Si tu, Jupiter, de la pros- 1 pera fortuna troyana tenies enuega, ab los teus

» flamejants lamps destrohisses a nosaltres ensemps 270

> e los regnes, no romangués als grechs fals nom de

> vencedors. Yo no ignore la destrucció que a ells

> merexents los espera; però dolch me que no la fa- » ran los troyans, mas diran quels Deus los ponexen

» per los mals quens han fet; e axi, quant en esde- 375

> uenidor de nosaltres se parlarà, les darreres parau-

> les finaran: los grechs vencedors, los troyans des-

II. PLANT DOLORÓS DK LA REYNA RCUBA 23

» trohits. Mas, ^que aprofita doldre sobre cas irre- » parable? Preneu vos, desauenturada mare, los peus 280 » del ja fret cos, e Poliçena e yo los braços: no tin- » gua per sepultura la süa pròpia sanch. »

Entra altra uegada per la nostra cambra lo

cruel Pirro, laspasa tinchta, e cascuna de nosaltres

esperaua, com anyel dauant lo quil mata, qual pri-

285 mer a la mort conuidaria. Ab espantable veu, lo

copdiçios de sanch humana crida:

« No cures, Poliçena, de les obssequies de ton

> pare, quels seus regnes chahents li seran darrera

> sepoltura; vine, acaba lo matrimoni de Achi- 290 ■» lles: tenyiràs los tàlems del seu sepulcre de la

» tua verge sanch, que les ombres de mon pare,

> demanant desigada venja, me forcen tolret la

> uida. »

No tarda Poliçena a leuarse a la veu de aquest 295 troçejador de humana carn; e vna sola camisa co- bria la sua bellissima persona, de la bellea de la qual descriure deixe, per que ab actes de crueldat tan feroçe alguna altra cosa escriure nos deixa. Vn sangonós mantell, * que sobrel fret cos de Priam [M y] 300 estaua, prengué Cassandra; e yo, deixant descubert lo pare, cobrin [/j la despullada filla, dient:

< Aquests son los arreus que als uostres tàlems,

» Poliçena, se sguarden; de creure era que, per

» ésser dona, la mort, comportant uos miserable

305 » dida, algun espay vos perdonarà; però no sola-

» ment dels homens, mas de les dones los couarts

> grechs recelen. Nois oblida sou germa[naj de » aquell, lo nom del qual encarals espanta; justa » cosa es les claustres de uostra uirginitat roman-

310 > guen tancades, e les venes del uostre coll vbertes, » donant loch a la trista anima, abeuren lo sedejant

24 OBRES DE J. ROIÇ DR COSELLA

» sepulcre de Achilles, per que no sia ver que home » viu de Grècia sia gendre de Priam. »

« — O com es miserable cosa no saber morir » — ab esforçada veu deya Poliçena: — 1 ,os vençuts, 315 » animosament morint, tolen la uictoria als cruels » vencedors; aquells gloriosament vencen, los quals » als catius ab vmana clemència de lurs voluntats » trihunfen. Anem, Pirro: que en tu, sol grech, pie- » tat se troba, quem tols la uida, la possessió de la 320 » qual era a mi mes greu e enujosa que la p)erdua » de aquells bens que possehia quant en prosperi- » tat estaua la destrohida Troya. *

Axins partim del fret cos de Priam, per anar a les mortals esposalles, dexant li per sepoltura les 325 flames cremants tots sos regnes. Venien a nostra cambra Elena e Andromata, portant per la ma As- tianates, fill de Ecthor, lo qual, en animo e beneg- nitat no desemblant al pare, besant les mans a la tia, ab esforç major que de fadrí piadosament 330 deya:

« O, cruel mort que a uos, Poliçena, asaltar » gosal A mi, Pirro, que en algun temps pore ven- » jar crueldat de tan feroçes actes! Dexa viure » aquesta, la bellea de la qual en feminil condició 335 » a tot altre vencedor de mort la faria e xerata. O, » engendrat de vibres, aletat de basalis; ^que res- » pondràs als quit demanaran la causa de tan cruel » acte? »

« — Leuau vos nebot — deya la piadosa tia: — 340 » no empacheu lo uiatge de la mia desigada liber- » tat; dexau, refugi dels troyans: portaré als camps » Eliseus, a mon germà, noues de uostra adolescent » semblança. »

Ab paraules tan doloroses çue [de] recitar iopos- 345

II. FLANT DOLORÓS DR LA RBYNA ECUBA 2$

sibles, arribam als mortals tàlems del sepulcre de Achilles. Egualment los grechs ab los troyans Poli- çena planyien: aquesta fon la primera hora quels enemichs aprengueren de hauer piatat a nostra ad-

350 uerssa misera fortuna.

Al mortal colp allargua lo coll la esforçada donzella, e ab la sua verge sanch abundosament regant, abeura )o dessecat sepulcre del fill de Peleu.

355 O, espantable caualler Achilles, que uiuint ma- tes mos fills, e mort, a mes filles: si per a tu hauia yo parit, fosses estat madrina, per que, ans que als breços arribassen, en les tues cruels mans mos fills lexassen lur tendra vida, ho, matant en lo primer

360 part la dolo*rosa mare, ab menys treball fora aca- [My v] bada la tua gran crueldat.

O, inich sepulcre, sedejant sanch humana! abeu- rat ara de aquesta verge, ho, si no est content, no tardes per apagar tan gran set pendre aquesta, enue-

365 Uida e pocha, que en lo meu cos ab tan gran fatiga resta.

O, Pirro, pelech sens fons, hon crueldat naue- gual mira lo sepulcre de ton pare, que ja sexugua, e Cassandra e yo, no mortes romanim, per que tor-

370 ques la spasa mesclant nostres sanchs ab la de Po- liçena: ofegua o farta les ombres de fon pare.

O, Ffortuna monstruosa! ab variables diuersses cares, sens repòs sempre mouent la tua inquieta roda, contra los miserables troyans has poderosa-

375 ment mostrat lo pus alt grau de la tua iniqua força; enuejosa Deessa de animosos enemiguals falchs, no desdenyes vençre, e dels forts destrohits trihunfar te delita, quan tes cases de vil sanch e terra enfos- quides e fumades, lonch temps estar pacifiques

380 comporte, e del ennoblit e fort Ylion vols que sen

26 OBRES DE J. ROIÇ DE CORELLA

mostre lo loch hon primer estaua. Dexa los passats mals, miserable reynal mira Vlixes, rey de falsse- dat, caualler de engans, couart en les armes, ani- mós en fraudulençia, ab quanta força arrapant tira Astianates dels braços de sa mare. 385

Ab veu inpiadosa deya lenganos grech: « Dexa

> ton fill a la dolorosa mort, quel demana per rem- » bre los vents de nostre desigat viatge; que als » Deus plau dels troyans en lo mon res viu noy

» romangua. Apartat, mare tristal no veges ton fill 390 » rodar en layre, lançat de aquella alta torre que » sola sens cremar resta, la qual de flames per ■» aldre no es feta delliure, sinó per que delia en lo » mes alt lo fill de Ector empès, en diuerssos e

> chichs troços lo seu cos partit, sia inpossible als 395 » qui diligentment lo plegaran les sues parts en ell

» mort tinguen lo loch que uiuint tenien.

« — O, piadosa mare — ab esforçada continençia » lo graciós infant parlaua: — deixaume, mare, anar, » que nom dolch de la mia mort, mas de la vostra 400 » trista vida; e, si voleu que sens dolor muyra, no » mireu vos la cruel fi de mon viure, no pensseu la ■» inhumanitat de la injusta e no merita sentencia » quels superbos grechs, sens pietat, me donen; que » mes serà mostra de lur crueldat, ferocitat e fam, 405 » rabiosa de humana sanch, que no pena de qui ab » libert animo la accepta. No pot ésser gran mal lo » que voluntàriament se pren. Anem, Vlixes, que » no resistiré a la tua empenta; la passada por que » a mon pare, couarts, tenieu, vos fa de present de 410 » son fill, encara infant, tembre. A mi millores, mo- » rint, vençre vostres flachs animós donant me ia 3> mort per esdeuenidora temença, que, ab uida j> dolorosa, tenir obligació de reparar los dans tots » de ma pàtria contrals enuejosos ínmutables fats; 415

ÏI. PLANT DOLORÓS DE LA REYNA ECUBA 2J

» los quals, no vosaltres, nos han destrohits. > Axi anaua lesforçat infant a la desigada mort,

deixant la trista mare, la cara * guardant lo cel, [MS\

estesa en la dura terra, semblant a verdadera mor- 420 ta; la boca de la qual, ja freda, piadosament besant,

pres per la ma a Vlixes, en semblança que ell a la

mort lo portas.

Los ayres escurit retomauen lo sol; de color de

sanch se vestia la terra; murmurant, en amples 425 cauernes obrint reclamaua; e tot lo vniuers, per

estrem dol, general dechahiment en breu prometia;

e la cara del fill de Ector nos mudaua. Ab dolorosos

ciscles, que en los darrers cels clarament se hoyen,

tots plorauen, sinó aquell sol per qui tots ploren.

430 Moltes, quasi infinides, vegades he asagat la mort, cruel e feroçe, de aquest net meu e de Priam escriure, e james lo paper ha pogut comportar tanta crueldat, escrita, als qui après vendran se presente; ans, la tinta negra, començant a scriure lo caure de

435 la tan alta torre, conuertint se en abundosa sanch axi lo blanch paper tenyint abeuraua, que mera for- çat dexarme de tan dolorosa escriptura; quen altres cartes la mort daquest fill del animós Ècthor no consent ser escrita, sinó en les dures roques, sobre

440 les quals cahent lo seu delicat cos partit, troçejat e delaçerat, de la real sanch ha tintes, en recordaçio perpetua del trahiment de Eneas, de la cruel falsa uictoria dels grechs, de la misera aduerssa fortuna dels animosos troyans.

III

LA HISTORIA DE JOSEF

Textes originals: Còdex procedent de la Biblioteca Mayansiana. Còdex intitulat Jardinet d'Orats. Eaició gòtica de les darreries del XV)* segle.

(Les indicacions marginals del traspàs dels folis y les variants a peu de plana s'entenen així: M, del còdex de la Mayansiana; O, del Jardinet d'Orats; I, del text Imprès.)

[LA HISTORIA DE JOSEF, FILL

DEL GRAN PATRIARCHA JACOB]

' 0 i66\ [Ij * Proïech en la Istoria de Josep, fill del gran \I a'^\ patriarcha Jacob.

PERQUÈ manifestament se niostre com nostre Senyor Deu endreçant aquells exalça qui ab 5 uirtuosa uida en la sua magestat lur esperança fer- men, descriure en vulgar de valenciana prosa la istoria de aquell, de virtuts exemple, Josef, íill del gran patriarcha Jacob; en la virtuosa vida del qual ab lura clara se contempla com la diuina proui- lo dencia, sens força, de nostre franch àrbitre los humans actes endreça, e que siam atribulats, com a benigne senyor e pare, per major be nostre com- porta.

[II] * Del hoy que, per enueja, los altres [M 8 v]

IS germans a Josef tenien.

LA iniqua, trista, misera enueja que, ab entris- tits vils mirant, les prosperitats sempre de- plora, ab lo veri de les sues mortals sagetes hauia nafrat los animós e pensses dels fills del gran 2o patriarcha Jacob, que alguna cosa a lur uista de tan gran ofenssa presentar nos podia com la man- sueta benigne presencia de lur germà Josef, lo qual

1 Prologo de la I. 2 afegeix ordonade per mr. Roiz de Corella O. 4 e exalça I que M qui OI. 7 Josep O Joseph I. 9 prudència M prouidencia OI. 10 manca de nostre franch àrbitre los humans actes endreça I. 16 que entristits M que ab intristits O I. 22 son germà M lur germà O I.

33 in. LA HISTORIA DB JOSBF

son pare Jacob mes quels altres amaua, per que, nat de mare estèril en lo temps de la sua edat anti- gua, era fill de aquella venusta e bella Rachel, per 25 la qual, en treball de fatigua delitosa, era estat fel seruent quatorze anys de Laban, son oncle.

Hauia Rachel, ab gran dolor de Jacob, a la ini- qua mort paguat lo general deute, dexant a Josef, son fill, en virtuts e bella semblança e figura sua; 30 [/ a* v] lo qual Jacob, son pare, guardaua com a pen*yora estimada de la muller perduda.